25 de setembre, 2008

espesos mars de núvols

no deixen passar el sol.
Els primers freds es noten més
perquè anem més desprotegits.

Amb l'aigua de la dutxa
marxarà el color fosc de la pell
banyada per el sol d'estiu,
poc a poc, sense adonar-nos.

La llum, tindrà color de tardor
les fulles dels arbrers, que ara es mouen per el vent
aniran caient, una per una
els deixaran despullat.

S'apilaran moltes a les reixes de les clavegueres,
i faran, que l'aigua de la pluja
baixi com un riu,
desviant-se en ziga-zaga.

Buscant l'escalfor al llit
en el cos que ens acompanya.
Vestint-lo amb vànoves gruixudes.
Que ràpid marxa l'estiu..............

I a l'armari, arraconada, que no molesti,
la roba de colors,
de teixits frescos i lleugers.

Els peus, tornaran a quedar
empresonats amb sabates tancades.

Mentre, l'atronador soroll dels coets
i la disbauxa de colors i formes
a la cloenda de la Mercè
em fa pensar.

I és que veient-los des d'allà,
darrera la torre veneciana i la font de la plaça
sé què... qualsevol nit pot sortir el sol.

Si que costa si, esperar el fred.

dolors
25 setembre 2008

espesos mares de nubes, no dejan pasar el sol. Los primeros frios se notan más, porque nos encuentran desprotegidos. Con el agua de la ducha, se irá el color oscuro de la piel, bañada por el sol, poco a poco, casi sin enterarnos. La luz tendrá color de otoño, las hojas de los arboles, que ahora las mece el viento, irán cayendo, una por una, lo dejaran desnudo. Muchas quedaran amontonadas en las rejas de las cloacas, haciendo que el agua de la lluvia, baje como un rio, desviandose en zig-zag. Buscando el calor en la cama, en el cuerpo que nos acompaña, vistiendo la cama con gruesas mantras, que rápido marcha el verano............ en el armario, en un lugar apartado, la ropa de colores, de tejidos frescos y ligeros. Los pies, volverán a quedar aprisionados con zapatos cerrrados. Mientras tanto, el estruendo ruido de coetes y la locura de colores y formas en la fiesta final de la Mercè, me hace pensar. Y es que viendolos desde alla, detras de la torre veneciana y la fuente de la plaza, se que..... qualsevol nit pot sortir el sol. Si que cuesta sí, esperar el frio..

35 comentaris:

Anònim ha dit...

Com epxliques el canvi d'estació i els canvis que venen...

M.TeReSa ha dit...

Veig que la Mercè t’ha inspirat!!!!! Has fet tota una oda al sol i la seva escalfor, que m’agrada!!!!
Ara em de posar paciència i abrigar els nostres cossos per esperar millor temps, el fred també te la seva part bona, no en tinguis cap dubte.
Petons bonica !!!!!

Rita ha dit...

Ei, m'encanta! Has tocat totes les tecles, el color de la pell, la roba, els colors, el fred, els peus apretats,...

No m'agrada gens encarar l'hivern.
Ànims, maca! :-)

Assumpta ha dit...

Què ben narrada la marxa de l'estiu, i...

Com m'agrada la cançó!! :-))

http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4

Striper ha dit...

Precios i es ven cert que els primers frets ens enganxa desprevinguts.

matrioska_verde ha dit...

¡que razón!... yo ya he bajado el edredón del desván... y eso que todavía está haciendo buen tiempo...

biquiños y no dejes que el otoño te llegue tan pronto, no se lo permitas.

bicos,

Anònim ha dit...

Una mica de melanconia, aixó del canvi d'estació... i tanmateix, dona gust la sensació de les sabates als peus, de la màniga llarga quan comença el fred. El sol surt a totes hores, amb un somriure als llavis. Petons.

belona ha dit...

Lo bonito es que tengamos días de sol, de nubes, de lluvia, de nieve, días alegres, coloridos y grises. Todas las gamas posible.

aigua ha dit...

Ui horabaixa que nostàlgica et noto :)....però m'agradat com ho has sentit.
Per cert per aquí a Reus també he viscut els últims dies d'estiu amb llums de colors al cel :) m'encanten!
petonets

mar ha dit...

un post preciós per acomiadar l'estiu i rebre una tardor novella encara que anirà brillant per sí sola...
m'encanta el plaer d'aixoplugar-me sota la vànova i sentir escalforeta...
sensacions de tardor...
genials també!

Eli ha dit...

M'ha encantat!!!
;-D

Praxis ha dit...

Com m'ha agradat llegir aquesta transició, i és que tens una manera tan planera d'expressar-te que m'ha arribat al cor. Per un moment he sentit a la meva pell aquesta humitat i fred que vindran. Tranquil·la que de ben segur sabrem trobar l'escalfor que necessitem.

Una abraçada

yraya ha dit...

La verdad que este otoño tan prematuro que tenemos no me lo esperaba, además este verano se me ha pasado muy rápido.
Un besote.

Alada ha dit...

Hermosa descripción, la transformación de una estación a la siguiente, en este caso la chispa algo melancólica del otoño, los sentimientos y lo que va sucediendo. Leerte es un placer que no puedo evitar. Cuando veo que tienes un nuevo escrito, me froto las manos, porque sé con certeza que vas a deleitarnos.
Molt agraida, Petons
Fins pronte!!

Enmascarado ha dit...

Donde pones las palabras siempre es primavera...pues de ellas brotan emociones, despiertan recuerdos y todo parece nacer

Así que cuando haga frío nos resguardaremos al calor de tus bellos posts

Kisses¡¡

poca luz ha dit...

....ay...yo que adoro el verano me agarro a este post desesperadamente..."qualsevol nit pot sortir el sol" (esta me la guardo!).

Un abrazo y un cariño muy grande.

dintel ha dit...

Sense dubtar-ho... arriva la tardor. Malgrat que, ara, a principis d'octubre, ens toca l'estiuet de Sant Martí. M'encanten aquests dies.

pluja ha dit...

Anyorarem l'estiu. L'escalfor, els dies llargs, l'aigua salada del mar, les converses a la llum de les estrelles.. però la tardor ens aportarà noves vivències. El tacte suau d'un jersei o un mocador al coll, l'escalf calent d'un plat de sopa, les converses al voltant d'una tassa de cafè..

Anònim ha dit...

Una dscripcio que fa posar els pels de punta, la tardor sempre ha esta una estacio de tristor i melangia per mi, pero vist amb els teus ulls, hasta hem fa ilusio, i espero que ET SURTI EL SOL QUALSEVOL NIT !!! T´ho mereixes.
un petonas

peponita y venus ha dit...

Deduzco que te gusta más el verano que el invierno...pues yo estoy muy contenta, es la hora de recargar las pilas, aunque parezca mentira. Pero también es muy romántico un beso bajo un paraguas, dormir abrazada, caldo...por cierto, te invito a una taza de caldo en mi casita. Un beso y ánimo!!!

JuanMa ha dit...

Lo importante es mantener el calorcito dentro de uno.

Besos.

Anònim ha dit...

la tardor... i la primavera son les meves estacions predilectes...

pero l'hivern i les seves llars de foc.... em fan embogir...

benvingut el canvi...encara que sigui de temps!!! ;)

La oveja magenta ha dit...

Este pasado mes de agosto, yo -friolera y termófila- he tenido 15 días menos de verabo y por tanto, 15 días adelantados de invierno austral.
Y fíjate que no me di ni cuenta. que me parecía primavera porque me sentía crecer por dentro, porque irradiaba luz por fuera, porque todo era calidez, menos los números del termómetro.
Este fin de semana, sin embargo, he psado de un otoño tímido y simpático al invierno más duro de los últimos años, sin transición.
Cuánto de las estaciones va en el estado de ánimo. Casi todo.

Besote.

AmetS ha dit...

Y a mi que me encanta esta epoca del año... sera que vengo de lugar frio porque a Vitoria mas que Vitoria la llaman Siberia Gazteiz y aqui en Barna no son esos otoños-inviernos de alla...aqui hasta se esta bien , creeme...aunque esta humedad me mata en verano y en invierno jajaja

Besotes

microvilli ha dit...

Hola horabaixa!

Aunque con menos intensidad por Canarias también cambian las estaciones.Sin embargo tengo que reconocer que no es muy doloroso el paso al otoño; como bien describes no cabe sino esperar para abrigarse,descalzarse y brindar a otros pies que te hagan las veces de estufa,dejar marinar la idea de levantarse,taparse y amarse (buena música, y ya está todo dicho)!
Un beso perenne!

Guspira ha dit...

M'agrada la teva manera de tancar l'estiu i d'acomiadar les petjades que ens deixa. A mi m'agrada molt la tardor, la trobo sentimental.
I estic d'acord amb tu; qualsevol nit pot sortir el sol. I recorda que qualsevol nit, pot néixer un altre estiu.
Gràcies per la visita. M'ha agradat casa teva!

res ha dit...

bona descripció
m'ha agradat molt
bons detalls
salut estimada!!

M. J. Verdú ha dit...

Hola, bonica, m'ha encantat llegir el poema que has fet sobre la festivitat de la Mercè. Espero que en gaudissis molt i m'alegra veure que t'ha inspirat tan bonics versos

El tacte de les paraules ha dit...

M'agrada el teu horabaixa. Si em deixes, passaré de tant en tant per llegir-te ;)

Alma ser ha dit...

"qualsevol nit pot sortir el sol."...el sol ix cada vegada que llig el teus relats...no sols gaudix d'eixe pensament narratiu que no trobe en ninguna novel·la o assaig...Felicitacions

matrioska_verde ha dit...

venga, perezosa, ponte a escribir...

bicos,

Anònim ha dit...

Precioso si señor...

poca luz ha dit...

...muy mal acostumbrada me tienes. Y como ya hace tanto que no veo nuevas letras en tu blog ni comentarios en el mio he decidido pasarme para apartar un poquito esos espesos mares de nubes, saber cómo estás y para decirte que te echo de menos.

Así de simple. Un beso enorme.

Etèria ha dit...

Uis la tardor, si que costa si arrivar que ja esta aquí per fer-nos companyia

:(

Alba Steiner ha dit...

Me encanta el otoño y me encanta como lo has descrito.