17 de juliol, 2008

la nit és emboirada

últimament passa tot sovint
serà per l’ humitat;
si pujo al terrat, la imatge és preciosa.
El Sagrat Cor del Tibidabo envoltat d’una broma que el fa un xic fantasmagòric.

A l’altre cantó de la ciutat, Montjuïc, amb el castell il·luminat,
dona un to de serenor.
Les llums de l’Exposició queden mig tallades per la boira,
difuminades, sempre son màgiques.
La nit no és clara, no és nítida.
La lluna queda braçolada per un fil tel;
quina estranya calma
quina estranya llum
no veig cap estel avui.

Allà al fons, sempre es veuen els avions
van en línea recta com si fos una carretera,
un darrera l’altre, quasi seguits.
Uns passatgers estaran de tornada a casa,
d’altres vindran per turisme o poca estada;
tots però, poden veure el mateix que jo.
Però de sobte….
totes les llums s’apagaran a l’hora
serà l’hora d’aclucar els ulls
…….ara és fosc……

dolors
17 juliol 2008

la noche es brumosa, últimamente pasa a menudo, será por la humedad. Si subo a la azotea, la imagen es preciosa. El Sagrat Cor del Tibidabo envuelto de una bruma que lo hace un poco fantasmagórico. Al otro lado, Montjuïc, con el castillo iluminado, da un toque sereno. Las luces de la Exposición, quedan medio cortadas por la niebla, siempre aparecen mágicas. La noche no es clara, no es nítida. La luna está acariciada por un fino velo. Que extraña calma, que extraña luz, no veo ninguna estrella. Allá al fondo, siempre se ven aviones, van en linea recta, como si fuese una carretera. Uno detrás de otro. Unos pasajeros estarán de vuelta a sus casas. Otros vendrán de turismo o por poco tiempo. Todos pueden ver lo mismo que yo. Pero de repente. Todas las luces se apagaran a la misma hora. Será la hora de cerrar los ojos. …..ya es de noche….

23 comentaris:

Striper ha dit...

Si ara es fosc , pero despres sortira el sol la llum i tot tindra colors.

M. J. Verdú ha dit...

M'encanta aquest text on valores el constrast de les llums i les particularitats del paisatge barceloní que t'envolta. Espero que estiguis passant un bon estiu

Assumpta ha dit...

A una barcelonina que viu a cent kilòmetres de la seva estimada ciutat l'has emocionat amb aquesta descripció.

Escrius amb paraules boniques que són com imatges. He vist clarament tot el que has escrit.

Una abraçada :-)

Anònim ha dit...

En este texto, me convertí en ti, eran mis ojos los que miraban esa belleza, era mi mente quien la asumia, era mi mano quien la transportaba a este paraiso, y era mi cansancio quien acabo con esa belleza....

Me encantó!

Siempre tuve la curiosidad de saber el destino de cada viajante, el porque de ese viaje, si era vuelta o llegada, trabajo o turismo, ver a la familia, o por un simple viaje...

Un beso!

Etèria ha dit...

Molt bonic recull de sensacions i del paissatge urbà que t'envolta, a banda de que he enyorat quan tenia temps per mirar per la finestra abans de donar per finalitzat el dia.

Petonets

matrioska_verde ha dit...

me gusta la forma tan sencilla de contar cualquier cosa pero que llega... que se siente.

biquiños
Aldabra

Alada ha dit...

Aunque yo no este tan familiarizada con esa vista nocturna que has descrito, me he situado tras cada una de tus palabras, y creo que he podido ver todo aquello que has ido acariciando. A veces también me ocurre el estar en alguna parte, y percibir, sentir eso que has redactado con tanta maestría.
Petonets , una abraçada

Praxis ha dit...

Dolors,..Quina visió tan maca que has tingut des del terrat de casa. Llegint el teu escrit m'han entrat ganes de fer-ho. Tindré jo aquesta visió? . De fet no ho he fet mai, un dia ho faré!!!
Has descrit molt bé amb les teves paraules uns moments molt especials . Segur!!!

Una Abraçada

Anònim ha dit...

Jo des del meu carrer també puc veure el Tibidabo. Savies que Tibidabo vol dir "Et donaré" en llatí?. Jo crec que és molt difícil que la ciutat quedi completament a les fosques, a l'igual que el fons de l'ànima de les persones, sempre, sempre, sempre hi haurà una esquetxeta de llum. Salut!

Anònim ha dit...

da gusto oir como describes tu alrededor. Haces auténticas auditorias poéticas de la realidad que te envuelve (espero que no te disguste que utilice una palabra tan fea como auditoría para hacer el símil).

Un saludo

Sara ha dit...

HOLA
Bueno, te devuelvo la visita y encantada de lo maravillosamente bien que escribes, no tengo palabras, de verdad, me parecio estar viendo tu Barcelona desde el Tibidabo.
Y otra cosa, referente a tu entrada anterior, yo tambien miro las esquelas, sera morboso?.
Un saludo.

yraya ha dit...

Esta Barcelona casi siempre envuelta por la niebla y la humedad, me encanta.
Bona nit

microvilli ha dit...

Muchas gracias por la visita horabaixa!
Si te soy sincera ya te había echado el ojillo( a tu blog quiero decir)y me enganchó el catalán...
Hace tiempo estuve por allí una larga temporada y me enamoré de Barcelona(...y tú dirás, y quién no?).
Seguiré tu pista y recordando aquellos buenísimos tiempos!

Carles Casanovas ha dit...

Bon dia, hora baixa...exactament tu
veus sobre Barcelona, més ben dit ,sobre la mar, el que jo veig des de la meva terrassa, quatre minuts abans sobre casa, sobre Montgat i veient dels avions les seves giragonçes..és a dir ara t'explicaré el planing dels
vols.
1ª Avions que venen d'Europa. Pasan
per sobra la Serralada de
Marina.
Quan arriben sobre Vilsassar en
en direcció a mar i paral.lels a
a costa, enfilen cap al Aeroport
de fer un gir de 90º

2ª Avions que venen d'Espanya. Just
pasan per sobre Casa meva
Son els que més emprenyen pel
soroll. Des de Tiana la
percepció és com si vinguessin
del Vallès.Quan arriben sobre
Montgat, un fort gir cap a la
dreta i tots cap a Barna.!

3ªAvions que venen de les Illes o
Àfrica. Tots de cara a mi, fins
arribar a Montgat.Llavors gir cap
a la seva esquerra i tots cap a
Barcelona davant de L'horabaixa

En hores punta, poden arribar a posar-se en fila fins a 4 avions.
Excepcionalment 5.

Adéu ...records d'en Carlesdetiana

Servei D'Inspecció Aèria de Tiana!!

poca luz ha dit...

...tendré que comentarte aún sabiendo que mi comment no podrá ser objetivo.

Estoy enamorada de Barcelona y no me importa admitir que es un amor a veces ciego y un punto fanático.

Gracias por esa hermosa panorámica desde tu azotea.
Ha sido un regalazo.

pluja ha dit...

tens un do per descriure paisatges horabaixa! No he vist mai la imatge que tu comentes però després de llegir-te és com si l'hagués pogut viure en primera persona. Les llums s'apaguen, sí, però el sol torna a sortir l'endemà.. amb força, vitalitat i alegria. Segur que aquest paisatge que veus des de casa teva canvia al matí. Els mateixos indrets vistos a la llum dels estels o amb els rajos de sol a vegades semblen tant diferents!

Carles Casanovas ha dit...

Horabaixa, tens un escrit pensant en
tu i les teves sensacions en el meu
Blogg.

belona ha dit...

Que descanses!!

yraya ha dit...

He deixat un regal per a tu en el meu blog.
Petons

peponita y venus ha dit...

Este post tiene tanto encanto como Barcelona y ese toque del que yo me enamoré por primera vez de una ciudad que todavía no he encontrado aquí. Qué bonita es Barcelona. Un beso

Alma ser ha dit...

Ma posat al dia del teus últims textos.que forma mes bonica de anar-se'n de tancar el ulls y visualitzar el entorn que descrius.Petonets

dintel ha dit...

També tinc aquesta visió clavada a la retina de la memòria.

Anònim ha dit...

que bonica es Barcelona es miri desde on es miri!!!! ;-)