va viure uns anys a Paris on va estudiar ciències polítiques.
torna a Colòmbia l’any 1989 i es va dedicar a la política com a ministre.
Va fundar el Partido Verde Oxigeno, però la seva principal dedicació era la lluita contra la corrupció.
L’any 2002 aspirava a la presidència.
Per donar suport a l’alcalde de S. Vicente del Caguan, decideix anar a aquella localitat, en contra dels advertiments fets per el govern. Dons l’avisen de la presència de guerrillers i de combats per tota la zona. Però ella indica al conductor que segueixi el camí.
Pocs quilometres més endavant és segrestada. Era un 23 de febrer de 2002.
Té mare, té fills, té família i amics;
fa poc s’ha sabut que la seva salut es greu. A més, pateix una profunda depressió.
El govern va anunciar que estaria disposat a canviar guerrillers per la seva llibertat.
Segueix captiva
El seu cognom es Betancourt.
dolors
3 maig 2008
su nombre es Ingrid. Nació en Bogotá (Colombia) un día de Navidad, el 25 de diciembre. Vivió unos años en Paris donde estudió ciencias políticas. Regresó a Colombia el año 1989 y se dedicó a la política, siendo ministra. Fundó el Partido Verde Oxigeno, pero su dedicación principal era la lucha contra la corrupción. En el 2002 aspiraba a la presidencia. Para dar su apoyo al alcalde de S. Vicente del Caguan, decide ir a aquella localidad, sin hacer caso de las advertencias del gobierno. La avisan de la presencia de guerrilleros y de combates por toda la zona. Ella indica al conductor que siga el camino. Pocos kilómetros después es secuestrada. Era un 23 de febrero de 2002. Tiene madre, tiene hijos, tiene familia y amigos; hace poco que se sabe que su salud es grave. Sufre una profunda depresión. El gobierno anunció que estaba dispuesto a cambiar guerrilleros por su libertad. Sigue cautiva. Su apellido es Betancourt.
6 comentaris:
Per què la gent bona ha de patir d'aquesta manera? no es just!
el que li pasa a aquesta senyora cal fer-nos pensar també en les persones, sobre tot nens que d'una manera o altra també pateixen, sigui fam, violencia, guerra...ells no tenen ningú que en parli. A veure si la deixen en llibertat aviat, a veure si el món s'arregla una miquetona més cada dia...a veure si hi podem fer entre tots alguna cosa..
Holaaaaaaaa! noia quina feinada has viatjat per tot el planeta aigua! hehehe
per cert, encantada de compartir nick amb tu. :)
...la imagen abatida (y con una gran fuerza espiritual que quiero ver) de esta mujer ha quedado en muchas retinas. Su lucha por la negociación debe continuar, ahora con más estímulo.
...el camino hacia la paz, qué arduo.
Muy buen post.
Quina ràbia i quina impotència al mateix temps quan saps que passen coses d'aquestes. Com es que el mon on vivim permet que la gent que lluita per defensar el be de la majoria se'l humilii i se'l segresti?. Com pot ser que un país estigui controlat per les màfies i grups guerrillers?. Com es que la comunitat internacional, que tant es parla, ho permet?.... Interessos, purs interessos, sempre de una minoria sobre la majoria.
Esperem que en un futur no massa llunya els ser humà entengui que hi ha quelcom molt profund a transformar.
Felicitats pel teu escrit i el guardo que t'han atorgat.
Una Abraçada
Es un fet ple de missatge, ens parla de les bones persones de qui te bons sentiments de qui pateix de qui fa el be pels demes i sobre tot de les injustícies i de la poca solidaritat que hi ha al mon, com es pot permetre, com d’altres injustícies que també hi han, que passin aquestes coses ? que fa el mon per evitar que histories com aquesta i d’altres succeeixin ?...... dons res i no es fa res perquè hi ha interessos que son mes forts i mes importants que les pròpies persones, mentres sigui així, l’esser humà seguirà estan en segon pla.
Jo confio en que l´Ingrid algun dia pugui recuperar aquesta llibertat que tots nosaltres tenim i que ella també mereix.
Gracies per la teva alerta, el mon no es te de relaxar!!!!!
Un petonasssssssssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada