surto de casa i recordo aquella expressió de que encara no estan posats els carrers. M’agrada matinar. Tot quiet, adormit, fosc, com si fos teu.
Avui és el primer cop que puc escollir viatjar en tren o amb avió. Trio les dues opcions;
arribar a Madrid en tren es diferent, té algo d’especial.
L’estació encara no ha agafat el ritme. Molta claror però molt poqueta gent.
L’AVE inicia la marxa, lentament va agafant velocitat, encara és de nit, el dia es va aixecant, mandrós. Dintre els vagons tot va a una marxa ralentitzada.
Avisen de l’inici d’una pel·lícula. No puc sentir el títol.
M’acomodo per veure-la. Sembla que l’hagin triat expressament. Un cop s’acaba em deixa pensativa. Aprofito per esmorzar i llegir la premsa.
L’interventor amablement, em treu del dubte del nom de la pel·lícula. Fins i tot el títol es adient.
Es l’hora de tornada. La meva estada a la ciutat ha acabat. M’hagués agradat allargar-la, però no sempre es possible. Amb certa dissort em dirigeixo a l’aeroport.
Si m’afanyo podré agafar l’avió que està en pantalla, encara arribaré a bona hora aquest cop. Mentre el passatge es va acomodant als seus seients, intento adormir-me esperant l’enlairament. No ho aconsegueixo mai. Sempre em despejo quan comencen les indicacions de seguretat. Que curiós que ens ensenyin a inflar un salvavides.....
Ara agafa velocitat, es fantàstic !!! apunt estem d’aixecar el vol.
Uauuuuuuuuuuu !!!!!! anem de dret cap els núvols, els atravessem. Fabulós !!!!!!!
Que petit queda tot des d’aquí dalt, que enrera queda tot.
Perquè es faci més curta la tornada, agafo el llibre que tinc preparat.
En un capítol diu que sempre que agafis un llibre, sigui quina sigui la pàgina oberta, trobaràs alguna cosa que fa referència al moment que estàs vivint,
i es llavors quan recordo la pel·lícula del matí.
dolorsAvui és el primer cop que puc escollir viatjar en tren o amb avió. Trio les dues opcions;
arribar a Madrid en tren es diferent, té algo d’especial.
L’estació encara no ha agafat el ritme. Molta claror però molt poqueta gent.
L’AVE inicia la marxa, lentament va agafant velocitat, encara és de nit, el dia es va aixecant, mandrós. Dintre els vagons tot va a una marxa ralentitzada.
Avisen de l’inici d’una pel·lícula. No puc sentir el títol.
M’acomodo per veure-la. Sembla que l’hagin triat expressament. Un cop s’acaba em deixa pensativa. Aprofito per esmorzar i llegir la premsa.
L’interventor amablement, em treu del dubte del nom de la pel·lícula. Fins i tot el títol es adient.
Es l’hora de tornada. La meva estada a la ciutat ha acabat. M’hagués agradat allargar-la, però no sempre es possible. Amb certa dissort em dirigeixo a l’aeroport.
Si m’afanyo podré agafar l’avió que està en pantalla, encara arribaré a bona hora aquest cop. Mentre el passatge es va acomodant als seus seients, intento adormir-me esperant l’enlairament. No ho aconsegueixo mai. Sempre em despejo quan comencen les indicacions de seguretat. Que curiós que ens ensenyin a inflar un salvavides.....
Ara agafa velocitat, es fantàstic !!! apunt estem d’aixecar el vol.
Uauuuuuuuuuuu !!!!!! anem de dret cap els núvols, els atravessem. Fabulós !!!!!!!
Que petit queda tot des d’aquí dalt, que enrera queda tot.
Perquè es faci més curta la tornada, agafo el llibre que tinc preparat.
En un capítol diu que sempre que agafis un llibre, sigui quina sigui la pàgina oberta, trobaràs alguna cosa que fa referència al moment que estàs vivint,
i es llavors quan recordo la pel·lícula del matí.
26 d'abril 2008
7 comentaris:
Ostres... pero quina pel.licula es????? no ho dius !!!!
Estic d´acord amb tu Dolors que la sensaciò de volar es inquietant pero a la vegada emocionant si es pogues escollir, la propera reencarnacio m´agradaria ser ocell i ser lliure i volar i volar!!!!
be, tornan a terra, que tal l´experiencia del AVE ? jeje "ave" semble que tot lligui !!!! a mi tambe em va agradar encara que tu hauras gaudit de la surtida del sol en algun punt del recorregut, no vas portar camara??? i el mobil tan xulo que tens que ???
Be lo importan es que t´agrades.... ja hi tornaras.
Un petonassssssssssss
T'he deixat un regal al meu blog amb tot el meu afecte
gràcies per la teva visita.
Enhorabuena por el premio.
Un saludo.
...te aseguro que me has hecho viajar contigo a Madrid ...qué madrugón niña!
...oye! ..que intriga con la peli...no?
No recordava aquests viatges... Madrid... tot i que no sigui la capital de l'estat que jo estimi és una gran ciutat si... què hi hem de fer...
Hola Cesc,
Les ciutats son alienes a la politica.
No deixis que els prejudicis et guíin el camí.
".....allá donde se juntan los caminos......
......pongamos que hablo de Madrid"
Moltes gràcies per la teva visita.
Publica un comentari a l'entrada