he quedat totalment atrapada pel mon blocaire.
Aixó ha provocat una sèrie de reaccions
Emoció: es diu d’aquest pesssigolleig que tinc a la boca de l’estomec cada cop que llegueixo un comentari dels que feu, i que son millors que el post.
Emoció desbordada: es diu de l’estat a que m’heu acostumat.
Emocionada: així és com estic en aquests moments.
Desbordada: es diu de la situació que m’ha portat a no dormir per les nits, a no menjar durant el dia, a tenir…..
Eufòria: es diu a com em veuen els que estan a prop meu des de fa un temps.
Conclusió: L’equip mèdic creu que no hi ha remei que curi aquests sintomes, pel que fa a un possible tractament, prefereixen deixar-la seguir com fins ara si es que aguanta i l’aguanten.
Encara no s’ha trobat la vacuna per tal d’immunitzar als qui estan al seu voltant. La familia demana una mica de paciència.
Bromes a part, voleu saber el secret ?, envolteu-vos de gent meravellosa, especial i estupenda.
Eternament agraïda.
dolors
8 d'abril 2008
5 comentaris:
Hola Dolors, conec perfectament els teus símptomes, jo també he patit i pateixo el mateix mal i potser també he intentat prendre els mateixos remeis casolans, ara be, et diré un secret..... no em vull curar !!!! dons tot lo bo que la malaltia aquesta m’ha dut, ho valoro massa i no ho vull perdre.
Tu curat si vols... jo, seguiré malalta !!!!!
Una abraçada, te la mareixes.
He llegit algunes de les entrades del teu blog,m'agraden en deixa la boca dolça i el anim lliure...segueix axis.
...jaja...reconozco esos síntomas!
...intento que no sean tan fuertes pero esto tira lo suyo...y te involucras. Y lo que antes mirabas incrédula (nada como el cara a cara), ahora disfrutas con el letra a letra.
...y por qué no? - me digo.
Y no hallo ni una sola razón que me contradiga.
Un abrazo.
Hola Nadaq,
Yo si he encontrado una razón. La mirada.
A partir de entonces, está la realidad.
Un abrazo entrañable.
Tu si que ets meravellosa i maca!
Publica un comentari a l'entrada