Està allà

una mica de casualitat.
Molt jove
per la feina que fa.
Diuen, que no es porta massa bé
amb els de la seva espècie.

Tranquil·la,
generosament oronda,
pacient.
Ajuda,
i sembla que se n'adoni.

Li agraden molt les pomes
i les pastanagues, encara més.
És tan fina,
que encara no l'hi he vist les dents.

Melena rossenca al vent,
de nom, Bruna
com el color del pèl.

dolors
19 març 2015

Hipòtesi

és tot el que s'està barrejant.
S'ignoren les causes,
és tot tan estrany....

Hipòtesi, especulacions
uns han perdut la vida.
Els seus propers,
han perdut part de la seva.

En un degoteig constant,
dosifiquen l'informació
surten noves teories,
alguna serà certa
alguna, inventada.

No sempre estem preparats
per entendre la realitat.

Mentrestant,
segueixen les hipòtesis, especulacions, suposicions,
ens adonem
de la nostre gran vulnerabilitat.

dolors
26 març 2015

Han quedat arraconats

en un calaix
dins del secreter,
els sobres
de les cartes no enviades,
van quedar per tancar.

Potser,
algunes paraules
van fugir.

Hagués volgut
posar-hi d'altres.

Allò,
que no va dir.

Allò,
que no va saber dir.

Allò,
que voldria dir.

Allò,
que potser
no se'n va atrevir.

dolors
12 març 2015

Preparada

ben posada, al mig d'una cruïlla,
una espècie de foguera
prefabricada.

A l'enfosquir,
cremarà flames altes.
Barrejant
l'olor de la pólvora
amb l'atronador soroll dels petards.
Amb sabor de la coca
i regat amb cava
farà revetlla,
la de Sant Joan.

Demà al matí,
pels carrers
com si fossin
les restes d'un naufragi,
tot de papers encolorits
troços de petards esverlats
canyes de coets,
es mouran
on vulgui el vent.

Tota la lluentor
de la que és la nit màgica,
serà retirada
pels serveis de neteja
de la ciutat.

La nit,
la màgia
acaba.

dolors
23 juny 2014

Es va escapar

era un dels més de 57.000 candaus,
penjat en un pont
el de les Arts,
allà a Paris,
la ciutat de la llum, de l'amor.

Volia ser lliure,
viure el seu amor
en llibertat.

Era allà,
esclau.
Ancorat en un pont,
suportant el pes
dels que més tard,
van anar-hi posant.

Massa carga per una barana.

L'amor
ha de ser lliure.
Sense claus que tanquen.
Només que
així,
no sempre ho veiem.

No era aquesta
la seva idea d'amor.
I, es va adonar
de com l'estimava.

dolors
10 juny 2014

Amagada dins dels núvols

en suspensió,
empesa pel vent,
ha vingut sorra del desert
pols del Sàhara
camuflada en gotes d'aigua.

Saltant-se
controls duaners,
burlant fronteres,
passant per alt,
tanques de fil ferro punxoses.

A les noticies han dit,
que ha caigut
unes trenta tones de sorra.

Aquest matí
als cotxes aparcats,
semblava que algú
molt temps ençà
els va deixar abandonats.

Les motos,
empolsinades,
enfangades,
podríen haver estat
en ple combat
amb el general Rommel
“el zorro” del desert.

La roba,
les sabates
i sobretot, els paraigües,
impregnats de terra marronosa.

Ha canviat
el fosc color de l'asfalt.
Sense tirar-nos per terra
ens hem ben embrutat.

dolors
3 d'abril 2014

Anys passats

dies irrecuperables
hores viscudes
minuts esgarrapats
segons escapats.

Números màgics
d'anys simbòlics.
Dates que celebrerem sempre,
dates que a vegades,
fins i tot
ens faran mal recordar-les.

Xifres en definitiva
convinacions numèriques,
n'hi ha de simpàtiques
d'altres un xic catastrofistes.

Canvi de segle
de mil·leni.

Modes
que van i venen
alguna, queda per sempre.
Fetes a mida
agafades a conciència.

Tempus fugit
i, ni ens adonem
i, seguim, arrossegant
amb ganes d'omplir
el paissatge d'un calendari
adaptat a la nostra quotidianitat.

dolors
1 gener 2014