Preparada

ben posada, al mig d'una cruïlla,
una espècie de foguera
prefabricada.

A l'enfosquir,
cremarà flames altes.
Barrejant
l'olor de la pólvora
amb l'atronador soroll dels petards.
Amb sabor de la coca
i regat amb cava
farà revetlla,
la de Sant Joan.

Demà al matí,
pels carrers
com si fossin
les restes d'un naufragi,
tot de papers encolorits
troços de petards esverlats
canyes de coets,
es mouran
on vulgui el vent.

Tota la lluentor
de la que és la nit màgica,
serà retirada
pels serveis de neteja
de la ciutat.

La nit,
la màgia
acaba.

dolors
23 juny 2014

Es va escapar

era un dels més de 57.000 candaus,
penjat en un pont
el de les Arts,
allà a Paris,
la ciutat de la llum, de l'amor.

Volia ser lliure,
viure el seu amor
en llibertat.

Era allà,
esclau.
Ancorat en un pont,
suportant el pes
dels que més tard,
van anar-hi posant.

Massa carga per una barana.

L'amor
ha de ser lliure.
Sense claus que tanquen.
Només que
així,
no sempre ho veiem.

No era aquesta
la seva idea d'amor.
I, es va adonar
de com l'estimava.

dolors
10 juny 2014

Amagada dins dels núvols

en suspensió,
empesa pel vent,
ha vingut sorra del desert
pols del Sàhara
camuflada en gotes d'aigua.

Saltant-se
controls duaners,
burlant fronteres,
passant per alt,
tanques de fil ferro punxoses.

A les noticies han dit,
que ha caigut
unes trenta tones de sorra.

Aquest matí
als cotxes aparcats,
semblava que algú
molt temps ençà
els va deixar abandonats.

Les motos,
empolsinades,
enfangades,
podríen haver estat
en ple combat
amb el general Rommel
“el zorro” del desert.

La roba,
les sabates
i sobretot, els paraigües,
impregnats de terra marronosa.

Ha canviat
el fosc color de l'asfalt.
Sense tirar-nos per terra
ens hem ben embrutat.

dolors
3 d'abril 2014

Anys passats

dies irrecuperables
hores viscudes
minuts esgarrapats
segons escapats.

Números màgics
d'anys simbòlics.
Dates que celebrerem sempre,
dates que a vegades,
fins i tot
ens faran mal recordar-les.

Xifres en definitiva
convinacions numèriques,
n'hi ha de simpàtiques
d'altres un xic catastrofistes.

Canvi de segle
de mil·leni.

Modes
que van i venen
alguna, queda per sempre.
Fetes a mida
agafades a conciència.

Tempus fugit
i, ni ens adonem
i, seguim, arrossegant
amb ganes d'omplir
el paissatge d'un calendari
adaptat a la nostra quotidianitat.

dolors
1 gener 2014

Tindrem temps

a cada una de les campanades
de rememorar moments
que aquest any tanca.

Petites fiblades dels dolents,
que esperem deixar segellats per sempre.
Desitjant que perdurin
els que ens han agradat.

Prometedors sons de campanes.
Cap dia de l'any
un rellotge analògic
és tan important.

Com cada any,
a la mateixa hora,
moment solemne.
Després, demà ...
tot serà igual.

dolors
31 desembre 2013

Carrer avall

relliscava l'aigua,
onejant com si fós el mar.

Serpentejant per la vorera
al igual que un riu,
gruixos d'aigua,
que havíem de sortejar.

Perdem el costum.
Després de dies sense pluges,
trepitjant terres eixuts
es fa difícil caminar
sense botes d'aigua.

Sirenes,
no pas de mar
sonen sense descans.

Tímits surten uns raigs de sol.
No hi haurà temps a que,
l'ombrívol terra quedi sec.

Queden barrejades
clapes humides i seques.
No sabem encara
el temps que farà demà

dolors
7 març 2013

Marxem

deixem enrere
el sol que s'amaga,
empènyuts per un fort mestral,
amb el silenci del que callen les pedres.

Històries
imatges,
pensaments
d'escenaris de batalles,
carros de combat
tot de pedres esbarriades.

Recuperant un oblit
dignificant un record
donant un comiat tardà.

D'un deure
d'un desig
d'una búsqueda
d'una promesa.

Muts, però
tot aquests munts de pedres.
Ens parlen a crits.

dolors
12 febrer 2013