Se n'havia fet un tip

de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.

De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.

Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.

Tenia que repassar
el botó del puny.

Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.

dolors
4 d'octubre 2015

L'últim acord

hi posa el punt final,
al concert de la festa major.
Emocionats aplaudiments.

Van marxant
de la mateixa manera
que han vingut,
lentament.
Els caminars, feixucs.

Han anat envellint
però, les cançons
són les de sempre.
Els evoca el temps
de quan eren joves.

Es retroben
i parlen
dels fills i dels néts.

Buscant amb la mirada
el que enguany,
no ha vingut.
No sabran el perquè.
Potser, l'edat...

El plor d'un nen,
els torna al present.
Li ha marxat de les mans
un globus d'heli,
amb forma d'Spiderman.
Que tot pujant
s'ha enreda't
entre les branques d'un plataner.

dolors
12 d'octubre 2015

La mirada

és tendre com la d'un nen.
Mostra un gest
d'alegre sorpresa
quant et veu.

Tot passejant,
repeteix, en poc temps
la mateixa cosa.
Ho explica, content
com si fos el primer cop.

Recupera,
de nou, el qui sempre ha estat.
Torna a ser,
un home de seny.

Potser,
és millor així.
No cal recordar-ho tot.
Si poguéssim oblidar ....

No té aspecte d'home gran
tot i la seva edat.

Serà,
perquè sempre ha dit
que no ens podem fer vells.

dolors
4 d'octubre 2015

Els obrers

s'afanyen en acabar,
en deixar-ho tot enllestit.

Comença el curs,
i abans
els familiars vindran.
Se'n diu
jornada de portes obertes.

Instal·lacions,
aules, patis...
tot en general,
a punt.

Començarà
com tots els col·legis,
el mateix dia.

Les matèries,
no són igual que a altres llocs.
No hi ha exàmens,
ni la pretensió d'un futur brillant.

No hi ha notes,
ni la orla de la promoció.

Els alumnes
no són com tots.
Són, especials.

És una escola...
diferent.

dolors
9 setembre 2015

Els va quedar el costum

per nadal, cap d'any
o pel sant,
d'enviar-se un SMS.

Era l'únic lligam.
Feia anys,
que s'havia jubilat.

Agraït
sempre, la resposta era
immediata.

Home respectuós,
atent.
Una lleugera retirada
de'n Jean Rochefort.

Era estiu,
i amb una ingenuïtat de nen,
va comprar-nos
dos cucurutxos de gelat.

Desfets,
per la calor
va haver-los de llençar.

La calor,
també,
va desfer-li la il·lusió.

Enguany
per primer cop,
en el mòbil,
no hi ha SMS de resposta.

Ramón, per tu, siguis on siguis. ;)

dolors
31 d'agost 2015

No el va sentir

quan, en despedir-se,
li va dir un altre nom.

Era el nom d'una dona
que va estimar fa temps.
Un antic amor.

No ho hauria sabut mai,
si no li hagués dit, qui
en aquell moment, ho va escoltar,
i va pensar, que s'equivocava.

Ho sabia.
Ho intuïa cada cop que el veia.
Sent que no li és indiferent.

Qui sap, si mai s'ho diran.
Les velles històries,
s'han de deixar passar.

Ella, no és ella,
ell, tampoc és el que era.

dolors
27 d'agost 2015

No ha sentit la curiositat

el toro,
de seguir carrer endavant

L'últim del grup,
corria junt els germans de ventrada
i els mansos

En ser atiat, sense necessitat
per la vara d'un pastor.
Ha fet un gest diferent
s'ha aturat
i ha decidit tornar.

Que li expliques .....
d'encierros, toreros
de ganes d'anar darrera
de gent embravida.

Lluny del camp,
de la devesa.
No vol l'espectacle
no vol morir a la plaça.

S'ha salvat,
però, només per una estona.
Té les hores comptades
un camió l'ha dut,
fins el corral de la plaça.

Als diaris,
serà una noticia

El toro Curioso I
de cuernos playeros.....
no corrió el encierro.

dolors
11 juliol 2015