Marxem

deixem enrere
el sol que s'amaga,
empènyuts per un fort mestral,
amb el silenci del que callen les pedres.

Històries
imatges,
pensaments
d'escenaris de batalles,
carros de combat
tot de pedres esbarriades.

Recuperant un oblit
dignificant un record
donant un comiat tardà.

D'un deure
d'un desig
d'una búsqueda
d'una promesa.

Muts, però
tot aquests munts de pedres.
Ens parlen a crits.

dolors
12 febrer 2013

Tinc molts escrits

tan sols començats
inacabats.
I, potser
cap d'ells trindrà mai
continuitat,
un final.

Cap podrà ser llegit
per ningú.
Ni tan sols per mi.

Quedaran guardats
potser, oblidats
cronològicament apil·lats
de dies que,
sense poder-ho contenir,
atacada d'una espurna d'inspiració,
presa per una necessitat
d'escriure-ho en un paper,
amb lletres, sovint
intel·ligibles.

Alterada, momentàniament
d'una febre incomprensible.
Allà queden, inerts
en una caixa.

Intentant reprendre
un dia, potser llunyà
aquella història.
Continuar festejant
lletres que tinguin sentit.

dolors
12 desembre 2012

Cauen petites gotes

Sembla que plou,
no es notaria
si no fos pel suau rumor
al mullar les fulles.

El fanal,
encès
il·lumina cada gota
que en aquell instant
baixa pel seu costat.

Les atravessa
el fum del cigarret
que amb força
traspassa, horitzontal
perdent-se
tal com avança

fonent-se
dispers,
perdut
sense deixar rastre.

dolors
16 desembre 2012

Ha deixat de bufar el vent

inquietant, impetuós, enervador.
Xiulant, desbocat
arrosegant ple de coses
que troba al seu pas.

Batzegant amb força
fent rodolar,
alçar i moure amb fúria
el que té davant.

Portes que peten
soroll sec
vacil·lant.

Remolins als carrers
estores de fulles seques
munts de bosses i papers.

Demà
els de la neteja
ompliran els seus carrets
i, quedarà tot
com si res.

dolors
10 desembre 2012

La façana del costat de casa

que la nit enfosqueix,
s'hi dibuixen ombres
de les fulles i branques
dels arbres del carrer.

Verdoses a estones,
ambars i vermelles
reflex del semàfor del carrer.
A aquelles hores,
automàtiques,
reprodueixen els colors
ordenant un tràfic inexistent.

Ombres èxotiques
que van difuminant-se en alçar el dia.
Nit rera nit,
decoren sense voler
vells maons
soportant a l'intèmperie
els capricis de la ciutat.

Cada cop
sòn més els cotxes que circul.len,
obedients a aquests signes de llums,
com totes les ombres,
la claror les fon.

dolors
4 desembre 2012

Sense moure's de lloc

propulsat per una hèlice
i acorat sempre a una grua,
ha recorregut més de 15 voltes al món.

És una rèplica
del primer vol d'Iberia
de trajecte Barcelona-Madrid,
que va arribar amb retard
perquè aquell dia va ploure.

Va patir un segrest,
el van ocupar uns ecologistes.
Un moviment de protesta
en un avió, que no pot aixecar el vol.

Sense control de passatgers,
ni arc de seguretat.
Ni hosteses ensenyant sortides d'emergència.
Res a veure amb low cost.
Sortida i arribada a Barcelona.

No entén de turbulències.
Però un dia,
tot i haver estat revisat
es va despendre,
va quedar aturat,
després de planejar pocs metres
a la falda de la muntanya.

Petit,
com de joguina,
el van pintar de color groc.
Durant un temps, la Coca Cola
el va fer cartell publicitari.
Ara és vermell
i és el simbol d'un parc.

dolors
4 novembre 2012

A punt d'iniciar el trajecte

ja és fosc
i potser plourà.

Hermètic queda el Bus.
Ningú no baixarà
ni pujarà,
fins el seu destí.

Els passatgers s'acomoden,
n'hi ha per tres hores.

El camí,
a aquelles hores
és lliure de tràfic.

Les primeres gotes
no es fan esperar.
El vidre, ample
comença a omplir-se
de petites bombolles d'aigua
que, de tantes
comencen a regalimar.

Borrosa la visió,
es difuminen els llums.
Amb un gest, el conductor
activa les escombretes,
recuperem la nitidesa.

Novament
queda ple de gotes.
Els cotxes del davant
semblen irreals.

Tot el que ens envolta
està desdibuixat.
A dintre, protegits
ningú no es mullarà.

dolors
15 d'octubre 2012