ja és fosc
i potser plourà.
Hermètic queda el Bus.
Ningú no baixarà
ni pujarà,
fins el seu destí.
Els passatgers s'acomoden,
n'hi ha per tres hores.
El camí,
a aquelles hores
és lliure de tràfic.
Les primeres gotes
no es fan esperar.
El vidre, ample
comença a omplir-se
de petites bombolles d'aigua
que, de tantes
comencen a regalimar.
Borrosa la visió,
es difuminen els llums.
Amb un gest, el conductor
activa les escombretes,
recuperem la nitidesa.
Novament
queda ple de gotes.
Els cotxes del davant
semblen irreals.
Tot el que ens envolta
està desdibuixat.
A dintre, protegits
ningú no es mullarà.
dolors
15 d'octubre 2012
3 comentaris:
I si fent el trajecte l'ànima la duem protegida, encara molt millor!
:)
Bon dia, dolors!
Se agradece que la tormenta se quede fuera, pero también a veces sienta bien mojarse...
Besos tormentosos.
Bon viatge desdibuixat cap a humits móns que encara que no ho sembli, no són els mateixos que eixarreïts.
Publica un comentari a l'entrada