en un racó de l’armari.
Aquella peça de roba,
va ser la que més va dur,
fins que
va anar quedant arraconada
darrera d’altres
que eren més actuals.
Si no fa nosa,
i sabem que son allà.
Es van endarrerint posicions
fins que queda quasi en l’oblit.
Molt de tant en tant,
a veu,
i es recorda amb aquella peça,
del lloc, i amb qui la duia.
Forma part del record.
Arriba el moment de desprendre’s
cal fer-ho,
cal anar buidant.
Va a parar a la deixalleria,
a un punt verd.
Un estiu,
tot passejant per un carrer molt cèntric,
una nova botiga de roba de segona mà
és a punt d’obrir.
És allà,
en un lloc destacat,
la “seva” peça de roba.
Es allà,
perquè algú,
entri, la compri
i la torni a col·locar en un lloc preferent
del seu armari.
dolors
29.09.2025