parpellejant de les espelmes
omplia tot l’escenari,
creava un clima dolç, íntim.
La veu,
tan especial d’ella.
La veu,
potent de baríton d’ell,
es barrejaven amb el so del piano.
El pianista, curós
acompanyava la delicada veu d’ella.
Més impetuós,
interpretava les cançons d’ell.
Tria de poesies
poetes de diferents estils,
Generació del 98, del 27.
Perseguits, assassinats, exiliats.
D’altres,
simplement compromesos
expressant per escrit
el que costa de dir en paraules.
El baríton
amb igual apassionament
cantava un bolero, un tango, un vals.
Com una peça clàssica,
una zamba molt trista
i alguna d’estil pop.
En aquell còctel,
de nostàlgica tendresa.
En aquell moment
que les llàgrimes relliscaven.
En aquell moment,
t’hagués donat la mà.
dolors
22.02.2023
2 comentaris:
El teu blog una bona descoberta…a mi tb m’agrada escriure, et convido a llegir-me. Bon sant Jordi
Gràcies !!
Donaré un cop d'ull al teu.
Publica un comentari a l'entrada