a l’inrevés.
La retirada d’un símbol,
més de cent anys
encapçalant la porta d’entrada.
No semblava despertar gaire interès,
com quasi tot,
que sempre és al mateix lloc.
L’avís d’un proper enderroc,
la seva retirada
com a “peça de museu”
ha creat expectació.
Els hi ha costat.
Més de tres ocasions,
han estat els operaris provant l’operació.
I com tots els símbols,
S’ha resistit a ser tret d’allà.
El carrer, acordonat,
Guardia Urbana, operaris,
bastida, elevador mecànic,
fins i tot,
Una serra amb fil de diamant.
Tot acompanyat d’un tendal protector.
Jo era allà també
únic membre de la família.
De casualitat,
M’hi trobava cada cop.
Al final,
després de molt furgar,
l’han arrancat d’allà.
Resistència poètica.
Una estranya sensació,
veient a la paret,
un gran forat.
A terra, mig embalat,
el símbol.
Encastat amb part de l’estructura.
Pedra, maons i ànima metàl·lica.
Un cop a terra,
M’hi he apropat.
He acariciat aquella peça.
Un símbol.
Només hi era jo,
de tota la saga familiar.
Abans de marxar,
li he donat
el darrer comiat.
dolors
6 d’octubre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada