en suspensió,
empesa pel vent,
ha vingut sorra del desert
pols del Sàhara
camuflada en gotes d'aigua.
Saltant-se
controls duaners,
burlant fronteres,
passant per alt,
tanques de fil ferro punxoses.
A les noticies han dit,
que ha caigut
unes trenta tones de sorra.
Aquest matí
als cotxes aparcats,
semblava que algú
molt temps ençà
els va deixar abandonats.
Les motos,
empolsinades,
enfangades,
podríen haver estat
en ple combat
amb el general Rommel
“el zorro” del desert.
La roba,
les sabates
i sobretot, els paraigües,
impregnats de terra marronosa.
Ha canviat
el fosc color de l'asfalt.
Sense tirar-nos per terra
ens hem ben embrutat.
dolors
3 d'abril 2014
2 comentaris:
Que be has sabut descriure en la teva poesia, els efectes de la pluja d'ahir nit, de matinada, de matí, de tarda...
La imatge era sorprenent, amb un punt inquietant, i ara em corprèn que hagin caigut trenta tones de sorra...Sort que han estat repartides en caure damunt de les llambordes, dels cotxes, dels edificis, de les sabates, dels paraigües...
Ara, aquí, plou amb ganes. A veure si l'aigua d'aquesta nit, neteja.
Una abraçada, horabaixa.
Com ho descrius amb recorda les pelis d’en Woody Allen, tons suaus, prohibit el blau, poc contrast,
També la llum especial que te Lisboa, sobretot a l’hivern.
Abraçades!!!
Publica un comentari a l'entrada