relliscava l'aigua,
onejant com si fós el mar.
Serpentejant per la vorera
al igual que un riu,
gruixos d'aigua,
que havíem de sortejar.
Perdem el costum.
Després de dies sense pluges,
trepitjant terres eixuts
es fa difícil caminar
sense botes d'aigua.
Sirenes,
no pas de mar
sonen sense descans.
Tímits surten uns raigs de sol.
No hi haurà temps a que,
l'ombrívol terra quedi sec.
Queden barrejades
clapes humides i seques.
No sabem encara
el temps que farà demà
dolors
7 març 2013
3 comentaris:
És la primavera...impossible preveure si plourà o no. Impossible preveure si demà sortirà el sol.
Una abraçada
olora
l'aigua
mirant
com passa
escoltant
com xiscle
tocant
la terra descalça
sentint
el sol
i demà ja vindrà
salut estimada...
olora
l'aigua
mirant
com passa
escoltant
com xiscle
tocant
la terra descalça
sentint
el sol
i demà ja vindrà
salut estimada...
Publica un comentari a l'entrada