tan sols començats
inacabats.
I, potser
cap d'ells trindrà mai
continuitat,
un final.
Cap podrà ser llegit
per ningú.
Ni tan sols per mi.
Quedaran guardats
potser, oblidats
cronològicament apil·lats
de dies que,
sense poder-ho contenir,
atacada d'una espurna d'inspiració,
presa per una necessitat
d'escriure-ho en un paper,
amb lletres, sovint
intel·ligibles.
Alterada, momentàniament
d'una febre incomprensible.
Allà queden, inerts
en una caixa.
Intentant reprendre
un dia, potser llunyà
aquella història.
Continuar festejant
lletres que tinguin sentit.
dolors
12 desembre 2012
3 comentaris:
Continuem festejant es lletres, dolors!
De fet, primer escrivim per a nosaltres mateixes; i poder compartir-les ja és un bon regal!
Una abraçada!
Yo no puedo guardarlos... Los escritos pertenecen al instante en que los escribo, y a partir de ahí tienen vida propia.
Un beso.
Ummmm, mentirosilla!!!! gracies per teu recull imperdurable, ara si que els tenim i podrem llegir tantes vegades com vulguem.
Enhorabona pel fruit del teu esforç i creativitat.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada