04 d’octubre, 2012

Nits curtes

sense son.
El despertador,
enlluerna les hores
ara la una,
després les tres
les cinc ...

Posant la ràdio,
que sense seguir cap programa
parlen i sona música.
Programes que no començo
programes que no acabo,
acompanyen el meu desvel.

De nit, encara
sota una manta d'estels
i avui, de la lluna plena,
que aviat s'aniran fonent
en despuntar el dia.

Espero que passi el temps
per començar la rutina del dia.

Esperant, un cop més
que apareixi una escletxa
que deixi veure la claror

dolors
4 d'octubre 2012

2 comentaris:

JuanMa ha dit...

A menudo se hacen tan largas...

Besos (más bien largos).

Wambas ha dit...

Has provat la dormidina? :)
Una abraçada