sense son.
El despertador,
enlluerna les hores
ara la una,
després les tres
les cinc ...
Posant la ràdio,
que sense seguir cap programa
parlen i sona música.
Programes que no començo
programes que no acabo,
acompanyen el meu desvel.
De nit, encara
sota una manta d'estels
i avui, de la lluna plena,
que aviat s'aniran fonent
en despuntar el dia.
Espero que passi el temps
per començar la rutina del dia.
Esperant, un cop més
que apareixi una escletxa
que deixi veure la claror
dolors
4 d'octubre 2012
2 comentaris:
A menudo se hacen tan largas...
Besos (más bien largos).
Has provat la dormidina? :)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada