Carrers en moviment
trajectes breus
que modifiquen l'escenari.
Vaig a un lloc diferent
m'esperen
i, mentre
imagino que faré.
La ciutat és llarga
parades
semàfors
pugen i baixen
destins distints
vides diferents
anades i tornades
itineraris circul.lars
origens i finals
igual que una roda.
El meu relat és breu
tant com el meu viatge.
M'esperen ?
dolors
1 d'abril 2011
mi relato es corto, tanto como el viaje de éste bus. Calles en movimiento, trayectos breves que modifican el escenario. Voy a un lugar distinto, me esperan, y mientras imagino lo que haré. La ciudad es larga, paradas, semaforos, suben y bajan destinos distintos, vidas diferentes, idas y vueltas, itinerarios circulares. Origenes y finales, igual que una rueda. Mi relato es breve, tanto como mi viaje. Me esperan?
15 comentaris:
Doncs cal confiar que sí, que t'esperen... :)
Una abraçada, horabaixa!
Uala! crec que sóc la primera en escriure un comentari! oe oe oe
Curt, però intens. M'agrada.
Salut!
M'agrada aquests sentiments i emocions que hi poses a lo quotidià. Una abraçada!
T'esperen, segur.
El que si és segur és que aquí, sempre t'esperem.
Una abraçada, horabaixa.
Paraula de comprovació: lazos
Saps una cosa? Avui has descrit exactament el que sento quan faig una foto del viatger. Els viatges no cal que siguin llunyans, la vida és un viatge preciós.
Petos bonics
M'agrada molt, espero que cap desalmat t'ho copïi per a participar en un concurs de relats curts de temporada, jejeje.
Una abraçada!!!
gràcies Wambes,
millor no donar idees però.
Com molta gent que està per internet, jo també tinc manera de protegir-me.
Una abraçada
La poesia sempre hauria de ser breu. Esperada per algú amb impaciència, fins i tot.
Hola Horabaixa, et contesto al teu blog la resposta que t'he posat al meu:
Moltes gràcies pel teu "piropo" Horabaixa, no és generositat, sino enriquir. M'agrada molt veure una idea en diferents dimensions, la meva ja la conec, i m'interessa molt comprovar com s'assembla o es diferencia d'altres veus interessants. Ja saps que estas convidada a dir la teva quan vulguis.
Una abraçada
Potser l'important no és si algú t'espera sinó el mateix fet de viatjar....és el mateix viatge on ets protagonista ....m'ha agradat!
Sempre t'espero horabaixa, breu ha de ser la poesía, són els sentiments concentrats.
Segur que t'esperen!
Ei!! les ca´ççons son genials!!!
Més petons
... "M'esperen?" No ho sé... Els trajectes que creiem curts, en més d'una ocasió, esdevenen llargs, curiosos i estranys; potser per res en concret, i per molt en detall...
MISS TOTEM
El viatge no és el mateix si sap que al final del trajecte algú t'espera
Publica un comentari a l'entrada