lluny d'ulls que jutgen,
lluny de pensaments censurables.
Ens estimarem
de la manera que hem après
de la manera que sabem.
Ens estimarem
desafiant
les lleis i normes establertes.
Ens estimarem
amb la complicitat
dels que ho enyoren.
Difícilment,
però, ens estimarem.
dolors
31 d'agost 2010
nos amaremos a escondidas, lejos de miradas que se oponen, de ojos que juzgan, lejos de pensamientos censurables. Nos amaremos de la manera que hemos aprendido, de la manera que sabemos. Nos amaremos, desafiando leyes y normas establecidas. Nos amaremos con la complicidad de los que lo añoran. Dificilmente, pero nos amaremos.
14 comentaris:
uuummm, que difícil estimar....
què bonic i alhora què trist haver-se d'amagar per estimar... oi?
una abraçada dolors!
Lo importante es amar... Da lo mismo cómo.
Besos sin normas.
Me parece unas palabras de lo más VALIENTES,el amor hay que vivirlo por encima de todo.
Un abrazo Dolors
Amagar-se per estimar....quan s'accepta amb tanta frivolitat la violencia. El món s'ha tornat boig !
I qui ossa jutjar??? eh?
"Pobre d'aquell que s'atreveixi a jutjar, doncs ell serà jutjat per Déu". I "qui sigui lliure de pecat que llenci la primera pedra".
I altres coses així, com "Viu i deixa viure", o "fes l'amor i no miris amb qui", etc etc
Una forta abraçada
Hola, yo no sé si es que estoy muy sensible o me ha gustado mucho :)
sobre todo la parte de lejos de miradas que se oponen y pensamientos censurables. Aunque es breve transmite mucha fuerza, un beso.
... Lluny i enmig de tot, amb l'ajut d'uns i el rebuig d'altres, el fet d'estimar i ser estimat sempre va més enllà...
Lo importante es amarse, por encima de todo lo establecido... en definitiva, son dos los que deben decidir, no más. Besos.
Si t'has d'amagar,segurament ha d'ésser més difícil....
I no es macu això???
M´alegra que aixì sigui, que no s´et acabi mai !!!
Un petonassssssssss
Feia temps que no em pegaba una volta pero el jardi de paraules fresques i sentides.....com sempre un plaer...Una abraçada
...un fuerte abrazo, querida.
Este post no lo comento.
Permiteme que solo lo sienta como mío.
Soy nadaq (en una isla).
Un fuerte abrazo, preciosa...de esos que que se dan con el alma.
sentiment
sense saber on es trobava i que cercava en realitat
dividit en camins impossibles de triar
de rellotges aturats
i tu
dins la presó de cristall
plena de pols de camins que no porten a cap lloc...
palpant somnis de boira...
esperant que un polsim de llum difumini l’ombra de records
i un petit rellotge de paret
anunciï un nou dia
salut estimada!
Publica un comentari a l'entrada