era evident.
Els havien deixat
per a ser “adoptats”
com després vaig saber.
Tres llibres d'amunt d'un banc
en un parc
un dia assolellat.
Tres llibres idèntics
cridant l'atenció.
Per impuls
sense que que es notés,
me'n vaig endur un.
Posat enmig dels fulls del diari,
misteriós
imaginant motius, causes
i mil maneres del seu origen.
De reüll
a la primera plana
una salutació i una adreça electrònica.
Poemes sense títol
parlant de dolor, de tristor
de llibertat,
de llunes
n'hi ha dos de dedicats.
Per la manera poc habitual
de saber de tu,
per inspirar aquest escrit
per respondre al meu mail
i, ara.... per llegir-me
gràcies Martín.
El llibre adoptat és:
"Poemas y otros crimenes de la calle Princesa".- Martín Santorio
dolors
12 maig 2009
no estaban por casualidad, era evidente. Los havian dejado para ser “adoptados”, como luego me enteré. Tres libros encima de un banco, en un parque, un día soleado. Tres libros identicos, llamando la atención. Por impulso, sin que se notara, me llevé uno. Puesto en medio de las hojas del periodico, misterioso, imaginando motivos, causas, y mil maneras de su origen. De reojo, en la primera hoja, un saludo y una dirección electronica. Poemas sin titulo, hablando de dolor, de tristeza, de libertad, de lunas. Hay dos con dedicatoria. Por la manera poco habitual de saber de ti, por inspirar éste escrito, por responder mi mail, y, ahora.... por leerme, gracias Martín.
Els havien deixat
per a ser “adoptats”
com després vaig saber.
Tres llibres d'amunt d'un banc
en un parc
un dia assolellat.
Tres llibres idèntics
cridant l'atenció.
Per impuls
sense que que es notés,
me'n vaig endur un.
Posat enmig dels fulls del diari,
misteriós
imaginant motius, causes
i mil maneres del seu origen.
De reüll
a la primera plana
una salutació i una adreça electrònica.
Poemes sense títol
parlant de dolor, de tristor
de llibertat,
de llunes
n'hi ha dos de dedicats.
Per la manera poc habitual
de saber de tu,
per inspirar aquest escrit
per respondre al meu mail
i, ara.... per llegir-me
gràcies Martín.
El llibre adoptat és:
"Poemas y otros crimenes de la calle Princesa".- Martín Santorio
dolors
12 maig 2009
no estaban por casualidad, era evidente. Los havian dejado para ser “adoptados”, como luego me enteré. Tres libros encima de un banco, en un parque, un día soleado. Tres libros identicos, llamando la atención. Por impulso, sin que se notara, me llevé uno. Puesto en medio de las hojas del periodico, misterioso, imaginando motivos, causas, y mil maneras de su origen. De reojo, en la primera hoja, un saludo y una dirección electronica. Poemas sin titulo, hablando de dolor, de tristeza, de libertad, de lunas. Hay dos con dedicatoria. Por la manera poco habitual de saber de ti, por inspirar éste escrito, por responder mi mail, y, ahora.... por leerme, gracias Martín.
26 comentaris:
Caram, quina història més bonica...
Sempre es bonic fer aquestes adopcions.
Ostres que maco. He sentit enveja per no ser jo qui ha fet aquesta meravellosa troballa.
Felicitats.
¿Cuánta gente habría pasado por allí sin verlos?
(Hay que saber mirar).
Besos.
Ai, que xulo!!! :-))
Jo tinc una amiga que m'ha deixat un llibre perquè li "perdi" en algun lloc de Barcelona quan hi vagi. També en això de crossbooking, però tu ho dius més maco :-) M'agrada això de "llibres per ser adoptats" :-)
Conozco a alguien que ha dejado libros en un teléfono público para que alguien los encontrara. Un abrazo.
a mi m'agrada alliberar llibres de tant en tant
...quina manera més bonica, la d'en Martín, de regalar poesia, i quina manera més bonica, la teva, de donar-nos-la a conéixer...
Preciosa la manera de Martín de darse a conocer. Suerte de tener en este mundo gente que aún quiera adoptar un libro. Muchos besos.
La distància més meravellosa entre dues persones pot ser un llibre
Que bonito, pero... le conocías?
Un petó molt fort
quina història més maca!!!
els llibres sempre poden portar sopreses!
reconec que he alliberat algun llibre per ser adoptat i n'he adoptat algun altre, xò d'això ja fa un temps.
me gusta esta entrada por esa imagen tan bonita que provoca en mí dar vida a la escena... te veo cerca del banco y "robando" uno de los libros... ¡que gesto tan tierno!
biquiños y feliz fin de semana.
Hay quien dice que nosotros no escogemos los libros sino que son los libros quienes nos escogen a nosotros...quizás así puedas explicarte como llegaste a encontrar ese libro en el banco...como si fuera un mensaje en una botella lanzada al Mar.
En tal caso..el libro fue muy hábil en elegir a una persona que con tanto esmero mima a las palabras
Enhorabuena por vivir en primera persona una escena que tantas veces hemos idealizado los soñadores...yo en una ocasión dejé un poema escrito en una servilleta de papel..y nadie acudió a mi llamada¡¡
Besos
Mai les coses son per casualitat, en tot cas per causalitat.....
mil petons
M'ha agradat això "d'adoptar llibres" una bonica manera de veure-ho :)
petons de mel....a sorabaixa... sempre amb Desig Constant...
3 llibres
me'n vaig endur 1
en queden 2
tal vegada els 2 que queden
no tenen adreça electrònica
ni poemes dedicats
salut estimada!!
El que no et passi a tuuu!!!! aisssssss
Que bonic ho expliques, donen ganes de surtir al carrer a la caça i recerca d´alguna historia com aquesta, es ben curiosa !!!
petonssssssss
Quina història més bonica i quina sort que aquest poemari anés a parar a les teves mans. :-)
Bona nit i bon capde, maca!
Jo també tinc algun llibre adoptat.
Quina història més especial! Clar que també cal ser especial i no quedar indiferent davant tres llibres que criden per ser adoptats en un banc solitari del parc. Un fet sorprenent i del qual n'ha sortit un post molt bonic i qui sap.. una possible nova amistat.
A veure si aquestes histories et pasen més sovint i així saben més de tu. Abraçades
Una bona adopció.Salutacions
Que interesante tu escrito, y el suspense ..., es increible esta adopción adaptada a tan breve espacio.
Felicitats.
Petons
hola horabaixa!
Qué suerte has tenido...hoy en día es tan dificil desprenderse de algo tan valioso como un libro.
Me gusta pensar que Martín disfrutó tanto con ellos que quizo ofrecer la misma oportunidad a tantos otros.Ahora queda en tus manos!
Un beso fuerte.
Publica un comentari a l'entrada