Plena, quieta, lluenta, radiant,
fent el ronso
esperant fins l'últim moment
per anar-se'n a dormir.
M'han dit
que a vegades es queixa,
que també vol sortir als matins
que la fan tornar molt d'hora a casa
quan surt de nit.
Sé que ho fa
perquè espera veure't,
ha fet temps, mentre dorms
acompanyant-te el son.
I és quan, encara una mica fosc
se la veu resplendent
argentada.
Jo passejo per (ad)mirar-la
i l'observo fascinada,
allargo els braços
però no puc acaronar-la.
He de conformar-me
amb udolar
ben fort
perquè li arribi el meu enyor.
dolors
12 gener 2009
hoy la luna, no queria perderse la mañana. Llena, quieta, brillante, radiante. Haciendo la remolona, esperando el último momento, para ir a dormir. Me han dicho que a veces se queja, que también quiere salir por las mañanas, que le hacen volver muy pronto a casa cuando sale de noche. Se que lo hace porque espera verte, va haciendo tiempo, mientras duermes, velandote el sueño. Y es cuando aún es un poco oscuro, se la ve resplandeciente, plateada. Yo paseo para (ad)mirarla y la observo fascinada, extiendo mis brazos pero no puedo acariciarla. Me tengo que conformar, con aullar, muy fuerte, para que le llegue mi añoranza.
25 comentaris:
Si allargues els brazos i no la pots acaronar, tanca els ulls i veuras com sents una abraçada i t'acaronan.
Jo que pels matins acostumo a sortir ben adormida de casa fa dies que si els núvols no la tapen li pico l’ullet i es que si es veu que vol sentir l’escalforeta del sol abans de tancar els ulls.
Petonets i no enyoris, els temps per vindré segur que estan plens de dolçor, com els somnis de la lluna.
Un bonic escrit, és com una història d'amor dirigida a la lluna :)
Que té la Lluna que a tants enamora.....? precioses paraules fetes poema Horabaixa :)
Això que la lluna es queixa perquè la fan tornar molt d'hora a casa quan surt de nit, m'ha encantat :-))
Lluna, lluneta, que tampoc és tan aviat quan et retires, eh? :-))
Nuesta luna. Cuanto nos hace imaginar. Que bonita forma de escribir sobre ella, me ha gustado, también me enamora.
Un peto y una abraçada
Fins pronte!!
Un poema molt maco. M'ha recordat la cançò de "Boig per tu"
Una abraçada
Els poemes sempre li escauen bé a la lluna.
A mi m'agrada veure-la tot just sortida per l'horitzó quan és plena, grossa i groga...i quan té aquell petit creixent damunt un cel de ponent, una mica més tard d'horabaixa, encara amb color de cel blauet.
petons
... La fascinació per la lluna omple la nit de dits que s'estiren i intenten acaronar-la i de crits plens d'una estranya nostàlgia, mentre ella, allunyada i sola, s'ho mira i escolta amb un lleu somriure argentat, s'ho guarda ben endins, per després recordar...
Ostres Dolors, quines paraules mes boniques li dius a la lluna, m’ha fet recordar una cançó que diu que la lluna i el sol estan enamorats però que la seva relació es quasi bé impossible degut a que un camina de dia i l’altre de nit, trista cançó, no obstant veig que la lluna s’està espavilant, ella no vol perdre la possibilitat de veure el seu estimat, el sol..... potser hauríem d’aprendre de la seva força i valentia i trencar amb els esquemes!!!! ........ aisssss crec que ja estic somniant massa!!!!!.
Un petonassssssssssss
enyor perque?
nostalgia potser?
molt bonic :)
la veritat és que la lluna té aquel nosequè romàntic i màgic que tant enganxa.
La lluna, sempre envoltada de misteri i misticisme, surt de nit, i sol ser la nostre confident de anels i sospirs....
Precis el teu escrit, com sempre :)
lali
que bonic!!!!
la lluna i els seus misteris! es fa estimar de valent.
M'ha agradat molt lo que fa el ronso per marxar per veure't desperatar..
ese brillo plateado de la Luna es como el que desprenden tus palabras, capaz de fascinarnos de una forma mágica
Y me hago el remolón para que la lectura dure un poco más y al final tambien me conformo y pienso con añoranza...¿Cuando llegará el siguiente?
Besos plateados
La lluna tan a prop i tan lluny ... sempre envoltada d'un misteri que ens sedueix nit rera nit ...
Preciós post !
Me gustaba andar, y subir alto para verla, contemplarla, quererla y cogerla!
Siempre lo hacía...ya sólo es un recuerdo, aunque...confieso que a veces la miro, y le añoro!
Algún dia podré volver a buscarla, a ese mismo sitio...a nuestro hogar!
Un besazo, y muy lindo!
Quam despert
veig el teu rostre de plata
somriure al día.
….i quam arribi la teva veu escrita
la llum de la Lluna reflectirá el teu somriure.
Ara mateix, m’he deixat unes paraul-les
per aixecar la teva horabaixa.
Grácies per la teva veu.
...como un lobo (que diría Bosé). Y yo me pregunto ...es que acaso se puede invocar de otra manera?? ...más salvaje...más auténtica ...sólo dejandonos llevar por nuestros instintos?
...ves lo que eres capaz de hacer con un post??
...aaauuuuu
Precioso, libera.
Jo sempre observo la lluna, aquest satèl·lit tan nostre i tan fascinant que amaga tant d'encís, misteri i magnetisme. M'han agradat molt els teus versos ¡felicitats per escriure tan bé!
M'agrada la dolçor dels teus poemes en català, i com t'inspira la lluna. Petons.
Yo también a menudo me hago el remolón sin querer irme a dormir...
Besos y un aullido a dúo.
Dolors...senzillament: maquissim!!
Visca els romàntics! Sí, señora. Feia temps que ningú parlava de la lluna, i sempre s'ha de ser atent amb les grans amants o els grans amors (que no sempre són el mateix).
Publica un comentari a l'entrada