02 de març, 2008

aquella nit no vaig dormir

Totes les melodies sonaven esvalotades,
totes les frases ballaven, es repetien un i mil cops
per tots cantons impregnades,
d'una coreografia tan dolça, tan subtil, d'una màgia inimaginable.
Aquella nit no vaig dormir
tots els sentits desperts, alerta,
els ulls closos,
en la quietut de la nit
en la foscó del meu pensament,
la meva veu,
presonera del tot
esperant que m'abatís, per fí la son
sonà el despertador.
Aquella nit no vaig dormir
no podía agafar la son.
dolors
2 març 2008

1 comentari:

Anònim ha dit...

El llit és un món que és nostre, som les reines de les nostres lleis i dels nostres pensaments. Abans de deixar-nos vèncer pel somni, poden ser feliços, desgraciats…., però quan no n' hi ha cap joc de sentiments….quina manera tan bella de descansar!