l'un, sobri,
tal com era al segle XIX.
Ha quedat abandonat.
És tancat.
L'altre,
reformat, funcionant.
Ha estat sortir de l'ascensor,
que els anys
han tornat enrere.
Conviuen el present i el passat.
El que va ser
el que ara és.
S'afegeix, una capella petita
amb una campana, també petita.
Per què més ?
Voreja el riu,
que passa, com passa la vida
ràpid i fent soroll.
Penso en la casualitat,
l'error del número d'habitació.
El 3 que va ser un 15.
va repetir-se més cops.
L'oblid d'una brusa, blanca
confosa amb els llençols,
em va fer tornar.
Repeteixo el camí,
48 hores després.
M'hi hagués quedat.
Però tu, ja no hi érets.
dolors
10 setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada