sense son.
El despertador,
enlluerna les hores
ara la una,
després les tres
les cinc ...
Posant la ràdio,
que sense seguir cap programa
parlen i sona música.
Programes que no començo
programes que no acabo,
acompanyen el meu desvel.
De nit, encara
sota una manta d'estels
i avui, de la lluna plena,
que aviat s'aniran fonent
en despuntar el dia.
Espero que passi el temps
per començar la rutina del dia.
Esperant, un cop més
que apareixi una escletxa
que deixi veure la claror
dolors
4 d'octubre 2012
04 d’octubre, 2012
21 de setembre, 2012
Són prop de les 6 del matí
en el cel,
encara fosc
barrejat amb algún núvol,
si poden veure estrelles brillar.
Pampalluguegen llumetes blanques
a la Torre de Collserola.
Clareja el dia
poc a poc
els edificis
van encenent les seves llums.
Mai queda res a les fosques
impossible en una ciutat.
Infinits sons i melodies
ens ajuden a despertar-nos
i recordar que s'ha acabat dormir.
Senyals horàries a la ràdio,
primeres notícies.
Al carrer,
el soroll dels cotxes
cada cop més intens.
Corredissa d'aigües sabonoses
van, canonades avall.
Aromes de cafè
s'escampen per les finestres.
Avui, sembla tot igual que cada dia
però no,
avui comença la tardor.
dolors
21 setembre 2012
encara fosc
barrejat amb algún núvol,
si poden veure estrelles brillar.
Pampalluguegen llumetes blanques
a la Torre de Collserola.
Clareja el dia
poc a poc
els edificis
van encenent les seves llums.
Mai queda res a les fosques
impossible en una ciutat.
Infinits sons i melodies
ens ajuden a despertar-nos
i recordar que s'ha acabat dormir.
Senyals horàries a la ràdio,
primeres notícies.
Al carrer,
el soroll dels cotxes
cada cop més intens.
Corredissa d'aigües sabonoses
van, canonades avall.
Aromes de cafè
s'escampen per les finestres.
Avui, sembla tot igual que cada dia
però no,
avui comença la tardor.
dolors
21 setembre 2012
11 de setembre, 2012
avui commemoraré la Diada
perque he nascut en terra catalana,
perque és la terra d'uns quants
dels meus avantpassats.
M'emociona la sardana
m'encisa el Virolai.
Tinc també arrels en terres llunyanes
per banda del meu pare.
No em molesten els origens
de ningú que em vulgui bé.
No em fa rés parlar altres llengues
si em respecten,
com jo a ells.
M'entristeix que diguin dels meus
paraules feridores,
sense coneixens de res.
Que ningú no ens defensi
perquè així en treuen rendiment.
Aquí he nascut,
aquí he crescut
han nascut els meus fills
i repossen els meus.
No podría dir t'estimo
en un altre llengua,
amb el mateix sentiment.
Em dol que ens vegin dolents.
Per aixó,
aniré a celebrar-ho
sense dubtar-ho ni un moment.
Per aixó cridaré:
Visca Catalunya !!!
Aqui em tens.
dolors
11 setembre 2012
perque és la terra d'uns quants
dels meus avantpassats.
M'emociona la sardana
m'encisa el Virolai.
Tinc també arrels en terres llunyanes
per banda del meu pare.
No em molesten els origens
de ningú que em vulgui bé.
No em fa rés parlar altres llengues
si em respecten,
com jo a ells.
M'entristeix que diguin dels meus
paraules feridores,
sense coneixens de res.
Que ningú no ens defensi
perquè així en treuen rendiment.
Aquí he nascut,
aquí he crescut
han nascut els meus fills
i repossen els meus.
No podría dir t'estimo
en un altre llengua,
amb el mateix sentiment.
Em dol que ens vegin dolents.
Per aixó,
aniré a celebrar-ho
sense dubtar-ho ni un moment.
Per aixó cridaré:
Visca Catalunya !!!
Aqui em tens.
dolors
11 setembre 2012
03 d’agost, 2011
n'he fet 100
lletra a lletra.
Enllaçant-les
moldejant-les
fent que agafin so.
Cosir-les
de manera que
prenguin vida per si mateixes.
Que al llegir-les
imaginis i dedueixis.
Significats
uns cops ocults
d'altres,
obertament vetllats.
Signes ortogràfics
traductors de sentiments,
encadenat de mots
que expliquen històries.
Mostrari d'imatges,
catàleg i repertori.
Crònica ambigua que,
si no fos llegida
no existiria.
Necessitat d'expressar
sense dominar,
ni literatura
ni arts escèniques
en format d'arial 10.
Des de l'inici d'aquest bloc
n'he penjat 100.
en segueixo tinguen
repartits per tot arreu.
Uns començats,
d'altres aparcats
i molts d'oblidats
que no tindran cap final.
Aquest mes, d'estiu
quan s'aturen els ritmes
i s'escolten menys sorolls.
En lloc de posar un cartell de tancat per vacances
poso l'escrit número 100.
dolors
3 d'agost 2011
he hecho 100, letra a letra, enlazandolas, moldeandolas, haciendo que cojan sonido. Coserlas de manera que cobren vida por si mismas, que al leerlas, imagines i deduzcas. Significados, a veces ocultos, a veces, abiertamente desvelados. Signos ortograficos, traductores de sentimientos, encadenado de palabras que explican historias. Muestrario de imagenes, catalogo y repertorio. Cronica ambigua que si no es leida, no existiria. Necesidad de expresar, sin dominar ni literatura ni artes escenicas en formato de arial 10. Desde el inicio de éste blog, he colgado 100, y sigo teniendo escritos repartidos por todas partes. Unos, empezados, otros, aparcados y muchos olvidados que no tendran ningún final. Este mes de verano, quando van parando los ritmos y se escucha menos ruido. En lugar de poner un cartel de cerrado por vacaciones, pongo el escrito número 100.
Enllaçant-les
moldejant-les
fent que agafin so.
Cosir-les
de manera que
prenguin vida per si mateixes.
Que al llegir-les
imaginis i dedueixis.
Significats
uns cops ocults
d'altres,
obertament vetllats.
Signes ortogràfics
traductors de sentiments,
encadenat de mots
que expliquen històries.
Mostrari d'imatges,
catàleg i repertori.
Crònica ambigua que,
si no fos llegida
no existiria.
Necessitat d'expressar
sense dominar,
ni literatura
ni arts escèniques
en format d'arial 10.
Des de l'inici d'aquest bloc
n'he penjat 100.
en segueixo tinguen
repartits per tot arreu.
Uns començats,
d'altres aparcats
i molts d'oblidats
que no tindran cap final.
Aquest mes, d'estiu
quan s'aturen els ritmes
i s'escolten menys sorolls.
En lloc de posar un cartell de tancat per vacances
poso l'escrit número 100.
dolors
3 d'agost 2011
he hecho 100, letra a letra, enlazandolas, moldeandolas, haciendo que cojan sonido. Coserlas de manera que cobren vida por si mismas, que al leerlas, imagines i deduzcas. Significados, a veces ocultos, a veces, abiertamente desvelados. Signos ortograficos, traductores de sentimientos, encadenado de palabras que explican historias. Muestrario de imagenes, catalogo y repertorio. Cronica ambigua que si no es leida, no existiria. Necesidad de expresar, sin dominar ni literatura ni artes escenicas en formato de arial 10. Desde el inicio de éste blog, he colgado 100, y sigo teniendo escritos repartidos por todas partes. Unos, empezados, otros, aparcados y muchos olvidados que no tendran ningún final. Este mes de verano, quando van parando los ritmos y se escucha menos ruido. En lugar de poner un cartel de cerrado por vacaciones, pongo el escrito número 100.
16 de juny, 2011
ha estat la nit de l'eclipsi
la Lluna,
vergonyosa
s'ha cobert d'un tel
i no s'ha deixat observar.
Fenòmens
poc habituals,
que fa que uns pocs
parem atenció.
De matinada
qui sap si per el soroll,
com per impuls,
he anat a mirar.
I, si
mentre la ciutat dorm
allà,
esplèndida
i amb un color daurat,
mostra la seva cara
obertament, radiant.
Temps just de fotografiar-la.
Al moment
amb prismàtics a la mà.
Sense fer soroll,
sense deixar rastre,
sense cap comiat...
ha marxat.
I, jo
desvetllada
una mica desconcertada
penso que res ha estat casual.
I, ara
escric aquestes ratlles
que no sé ni com acabar.
dolors
16 juny 2011
ha sido la noche del eclipse, la luna, vergonzosa se ha cubierto con un velo y no se ha dejado observar. Fenomenos, poco habituales, que hace que unos pocos, paremos atención. De madrugada, quién sabe si por el ruido, como por impulso, he ido a mirar. Mientras la ciudad duerme, allá esplendida y con un color dorado, muestra su cara, abiertament, radiante. Tiempo justo de fotografiarla. Al momento, con los prismaticos en la mano. Sin hacer ruido, sin dejar rastro, sin despedirse... se ha ido. Y, yo, desvelada, un poco desconcertada, pienso que nada ha sido casual. Y ahora, escribo éstas letras, que no se, como acabar.
vergonyosa
s'ha cobert d'un tel
i no s'ha deixat observar.
Fenòmens
poc habituals,
que fa que uns pocs
parem atenció.
De matinada
qui sap si per el soroll,
com per impuls,
he anat a mirar.
I, si
mentre la ciutat dorm
allà,
esplèndida
i amb un color daurat,
mostra la seva cara
obertament, radiant.
Temps just de fotografiar-la.
Al moment
amb prismàtics a la mà.
Sense fer soroll,
sense deixar rastre,
sense cap comiat...
ha marxat.
I, jo
desvetllada
una mica desconcertada
penso que res ha estat casual.
I, ara
escric aquestes ratlles
que no sé ni com acabar.
dolors
16 juny 2011
ha sido la noche del eclipse, la luna, vergonzosa se ha cubierto con un velo y no se ha dejado observar. Fenomenos, poco habituales, que hace que unos pocos, paremos atención. De madrugada, quién sabe si por el ruido, como por impulso, he ido a mirar. Mientras la ciudad duerme, allá esplendida y con un color dorado, muestra su cara, abiertament, radiante. Tiempo justo de fotografiarla. Al momento, con los prismaticos en la mano. Sin hacer ruido, sin dejar rastro, sin despedirse... se ha ido. Y, yo, desvelada, un poco desconcertada, pienso que nada ha sido casual. Y ahora, escribo éstas letras, que no se, como acabar.
07 de maig, 2011
sense llum
escric sense llegir-me,
amb la foscor.
Es fa de nit,
i en el full blanc
gargotejo lletres que no veig
però que les sento.
No puc deixar de fer-ho.
Totes em ballen pel cap,
sense descans.
Si no ho faig,
la memòria em trairà.
Recollida en mi mateixa,
vaig anotant.
dolors
7 maig 2011
sin luz, escribo sin leerme, con la oscuridad. Se hace de noche y en la hoja en blanco, garabateo letras que no veo pero que las siento. No puedo dejar de hacerlo. Todas me bailan por la cabeza, sin descanso. Si no lo hago, la memoria me traicionará. Recogida en mi misma, voy anotando.
amb la foscor.
Es fa de nit,
i en el full blanc
gargotejo lletres que no veig
però que les sento.
No puc deixar de fer-ho.
Totes em ballen pel cap,
sense descans.
Si no ho faig,
la memòria em trairà.
Recollida en mi mateixa,
vaig anotant.
dolors
7 maig 2011
sin luz, escribo sin leerme, con la oscuridad. Se hace de noche y en la hoja en blanco, garabateo letras que no veo pero que las siento. No puedo dejar de hacerlo. Todas me bailan por la cabeza, sin descanso. Si no lo hago, la memoria me traicionará. Recogida en mi misma, voy anotando.
01 d’abril, 2011
el meu relat és curt
tant com el viatge d'aquest bus.
Carrers en moviment
trajectes breus
que modifiquen l'escenari.
Vaig a un lloc diferent
m'esperen
i, mentre
imagino que faré.
La ciutat és llarga
parades
semàfors
pugen i baixen
destins distints
vides diferents
anades i tornades
itineraris circul.lars
origens i finals
igual que una roda.
El meu relat és breu
tant com el meu viatge.
M'esperen ?
dolors
1 d'abril 2011
Carrers en moviment
trajectes breus
que modifiquen l'escenari.
Vaig a un lloc diferent
m'esperen
i, mentre
imagino que faré.
La ciutat és llarga
parades
semàfors
pugen i baixen
destins distints
vides diferents
anades i tornades
itineraris circul.lars
origens i finals
igual que una roda.
El meu relat és breu
tant com el meu viatge.
M'esperen ?
dolors
1 d'abril 2011
mi relato es corto, tanto como el viaje de éste bus. Calles en movimiento, trayectos breves que modifican el escenario. Voy a un lugar distinto, me esperan, y mientras imagino lo que haré. La ciudad es larga, paradas, semaforos, suben y bajan destinos distintos, vidas diferentes, idas y vueltas, itinerarios circulares. Origenes y finales, igual que una rueda. Mi relato es breve, tanto como mi viaje. Me esperan?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)