01 d’abril, 2011

el meu relat és curt

tant com el viatge d'aquest bus.

Carrers en moviment
trajectes breus
que modifiquen l'escenari.
Vaig a un lloc diferent
m'esperen
i, mentre
imagino que faré.

La ciutat és llarga
parades
semàfors
pugen i baixen
destins distints
vides diferents
anades i tornades
itineraris circul.lars
origens i finals
igual que una roda.

El meu relat és breu
tant com el meu viatge.
M'esperen ?

dolors
1 d'abril 2011


mi relato es corto, tanto como el viaje de éste bus. Calles en movimiento, trayectos breves que modifican el escenario. Voy a un lugar distinto, me esperan, y mientras imagino lo que haré. La ciudad es larga, paradas, semaforos, suben y bajan destinos distintos, vidas diferentes, idas y vueltas, itinerarios circulares. Origenes y finales, igual que una rueda. Mi relato es breve, tanto como mi viaje. Me esperan?


15 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs cal confiar que sí, que t'esperen... :)

Una abraçada, horabaixa!

chatnoir ha dit...

Uala! crec que sóc la primera en escriure un comentari! oe oe oe
Curt, però intens. M'agrada.
Salut!

kweilan ha dit...

M'agrada aquests sentiments i emocions que hi poses a lo quotidià. Una abraçada!

fanal blau ha dit...

T'esperen, segur.
El que si és segur és que aquí, sempre t'esperem.
Una abraçada, horabaixa.

Paraula de comprovació: lazos

DANI ha dit...

Saps una cosa? Avui has descrit exactament el que sento quan faig una foto del viatger. Els viatges no cal que siguin llunyans, la vida és un viatge preciós.

Petos bonics

Wambas ha dit...

M'agrada molt, espero que cap desalmat t'ho copïi per a participar en un concurs de relats curts de temporada, jejeje.
Una abraçada!!!

horabaixa ha dit...

gràcies Wambes,
millor no donar idees però.
Com molta gent que està per internet, jo també tinc manera de protegir-me.

Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

La poesia sempre hauria de ser breu. Esperada per algú amb impaciència, fins i tot.

Wambas ha dit...

Hola Horabaixa, et contesto al teu blog la resposta que t'he posat al meu:
Moltes gràcies pel teu "piropo" Horabaixa, no és generositat, sino enriquir. M'agrada molt veure una idea en diferents dimensions, la meva ja la conec, i m'interessa molt comprovar com s'assembla o es diferencia d'altres veus interessants. Ja saps que estas convidada a dir la teva quan vulguis.
Una abraçada

Elfreelang ha dit...

Potser l'important no és si algú t'espera sinó el mateix fet de viatjar....és el mateix viatge on ets protagonista ....m'ha agradat!

Carles Casanovas ha dit...

Sempre t'espero horabaixa, breu ha de ser la poesía, són els sentiments concentrats.

jordicine ha dit...

Segur que t'esperen!

DANI ha dit...

Ei!! les ca´ççons son genials!!!

Més petons

digue'm ariadna ha dit...

... "M'esperen?" No ho sé... Els trajectes que creiem curts, en més d'una ocasió, esdevenen llargs, curiosos i estranys; potser per res en concret, i per molt en detall...

Anònim ha dit...

MISS TOTEM
El viatge no és el mateix si sap que al final del trajecte algú t'espera