24 de juliol, 2009

per una tarda

un tros del Carrer Enric Granados
ha passat a ser “Rue Margot”,
rodaven una pel·li francesa.
Hi havia un munt de persones
i, dues botigues fetes a mida per l’ocasió.
No deixa d’ésser curiós,
el desplegament de gent,
material, d’extres.

No sé exactament de què anava,
tampoc he reconegut a ningú,
i no era atraient quedar-se allà.
No feien res d’espectacular.
Qui sap si aquella escena
sortirà o no a la pel·lícula,
ni si l’arribaré a veure mai.

A prop,
està “espai Menorca”,
una delícia.

Allà dintre
semblava que fóssim a l’illa balear.

En poc temps,
a pocs metres,
dos móns diferents dintre d’un tercer lloc.

Ja de tornada,
hi havia gent amb testos de flors.
Havien acabat el rodatge,
tancaven la botigueta de “fleurs”.

En un moment,
tornava a veure’s el cartell d' “es lloga local”,
tornava a ser Carrer Enric Granados.
I jo amb dos testos de margarides.

dolors
24 juliol 2009

por una tarde, un trozo de la calle Enric Granados ha pasado a ser “Rue Margot”, rodaban una película francesa. Había muchísimas personas y dos tiendas adecuadas para la ocasión. No deja de ser curioso, vaya despliegue de gente, material, de extras; no se exactamente de que iba, tampoco he conocido a nadie y no era atractivo quedarse allá. Nada era espectacular. Quién sabe si aquella escena saldrá o no en la película, ni si nunca la llegaré a ver . Cerca está “espai Menorca”, una delicia. Dentro parecía realmente que estábamos en la isla Balear. En poco tiempo, a pocos metros, dos mundos diferentes dentro de un tercer lugar. Ya de vuelta, había gente con macetas. El rodaje había acabado y cerraban la tienda de “flores”. Al momento, podía verse el cartel de “se alquila local”, volvía a ser la calle Enric Granados. Y yo, con dos macetas de margaritas.

06 de juliol, 2009

l'atracció pel nom del carrer

em va acostar
a aquella botiga.

Vaig trobar les dades per internet
estava a Gràcia,
al carrer del Diluvi
i tenien el que necesitava.

Un cop allà
entre carrers estrets
estava inundada d'instruments.

L'encant
anava aumentant.
En el retol es llegueix:
hospital de guitarres.

Avui he tornat,
volia una cosa
que la podia comprar
prop de casa.

Però, anar a
on es curen les guitarres.......

La casualitat ha fet,
un cop allà, al carrer
que comencés a ploure
d'una manera que,
semblava que diluviés.

El mateix xicot de l'altre dia,
m'ha tornat a veure,
sorprés.
Li he repetit
que anava expresament.

No cònec el seu nom,
però hem parlat d'aquest blog,
de que em rondava un escrit
que l'avisaria si l'escribia.

dolors
6 juliol 2009

la atracción por el nombre de esa calle, me acercó a esa tienda. Encontré los daros por internet, estaba en Gràcia, a la calle del Diluvi (diluvio), y tenian lo que necesitaba. Una vez allá, entre calles estrechas, estaba inundada de instrumentos. El encanto iba en aumento. En el rótulo puede leerse: hospital de guitarras. Hoy he vuelto. Queria una cosa que la podia comprar cerca de casa. Pero, ir donde se curan las guitarras.....la casualidad ha hecho, una vez allá, en la calle. Que empezara a llover, de una manera que parecia que diluviara. El mismo chico del otro dia, me ha reconocido, soprendido. Le he repetido que iba expresamente. No le pregunté su nombre, pero hemos hablado de éste blog, de que me rondaba un escrito y que le avisaria si lo escribia.