28 de març, 2008

molta sort i salut Albert

No sé si entraràs algun cop en aquest blog, tot i que m’encantaria, però per si ho fas, escric això de pressa, no fos que encara no hagués tingut temps de penjar-ho.

Si per aquelles casualitats decideixes fer-ho, seria l’enveja d’amistats i coneguts que tenen la paciència de llegir-me de tant en tant.

Una casualitat va ser que estigués aquell dia en aquell lloc a aquella hora.
Es veia revolt de persones i vaig suposar que hi hauria alguna presentació. Pots creure que he guardat fulletons amb presentacions des de fa uns tres anys i per diferents motius no havia anat a cap ?

Si t’he de ser sincera, d’aquell llibre, precisament encara no havia sentit a parlar-ne, però de tu si.

Sóc aficionada al teatre d’aficionats, com a espectadora.
Sóc aficionada a llegir coses de coneguts.

Un dia la contra de “La Vanguardia” parlava de tu. L’entrevista era impressionant. Podria dir una llista inacabable d’adjectius. I em van recordar que havíem anat a veure una obra teva en el Teatre Malic Tu vida en 65 minutos.
Que eres guionista, que prometies, etc. que puc dir-te que no sàpigues....

I allà estaves, com podia dir-te tot això ?, no m’agrada acostar-me a les persones conegudes, entre d’altres motius per no molestar.

Em va quedar temps per anar a comprar el llibre El mundo amarillo. I pensar què et diria, ràpid i que simplifiqués tot en poc. Me'n vaig sortir força bé –modèstia a part-, el que sí sé, que vaig sortir molt contenta.

És molt important reconèixer el mèrit per transformar situacions que són dramàtiques, en situacions còmiques, però no per això menys profundes. La teva presència, les teves obres, el teu missatge, és encoratjador, positiu i necessari.

Per cert, em vas preguntar el meu nom per a la dedicatòria del llibre, no vaig tenir temps de dir que em dic Dolors.

dolors
28 març 2008

27 de març, 2008

Aclivellat està el terra

d’un lloc que fa temps que no plou.
Grotesca es veu l’església, desballestada, sense campanes.
S’erigeix sacrílega.
Un conjunt de maons mal col·locats, recorden part d’una casa,
queda al descobert el que va ser un cementiri;
no van deixar ni descansar en pau als morts.
Tot el que es veu, un dia va quedar negat, per portar aigua arreu.
Quina imatge més dantesca
estic en un poble mort
el van ofegar amb aigua i es va omplir de dol
gent que va deixar les seves cases
per a no tornar a passejar pels seus racons mai més
i ara, sura com un fantasma
ensenyant-nos lo malament que ho fem.
Miro al cel i no veig cap núvol
quantes llàgrimes caldrien per omplir l’embassament ?

dolors
27 març 2008

23 de març, 2008

terrabastall de paraules

Absència, admetre, admirar, animar, bategar, coincidir, compartir, convèncer, creure, defugir, demanar, desbocar, desesperar, desig, desil.lusionar, dir, divagar, dubtar, emmalaltir, encoratjar, enfollir, entendre, esperar, esquivar, estar, estimar, impaciència, intuïr, patir, plorar, pregar, recompossar, resistir, riure, sentir, ser, sommiar, somriure, sucumbir, témer

Paraules soltes sense cap sentit
només el que tú li vulguis donar
paraules sense lligar
que potser mai ningú dirà

dolors
23 març 2008


17 de març, 2008

amb el teu permís

Gemma guaita les flors que son boniques, recordes ?
el record que tinc del dia que vas començar
el blau dels teus ulls
barreja de cel i de mar.
No saps quanta raó tenies quan vas dir
que a faltar et trobaria.
Enrera queda la cala del Cap de Creus,
amb aquella estrella de mar tornada a l’aigua.
els geranis del balcó,
ja no es canta a l’oficina.
Queden però, immutables al pas del temps
les taules d’acces, de factures, IAE i manteniment’00.
En aquell any han quedat aturades
fredes, impassibles, burlones.
Recordo també, el dia que vas portar a la puça
saltant embadalida al teu voltant.
el pis desmantellat
i una porta de garatge tancant-se.
Va ser llavors quan em vaig adonar
de que anava de veritat.
Per fer-me venir a Mallorca
no has pensat res millor
que casar-te de debò.
Diferent fins i tot amb això
a la boda no venim, però si a la celebració.
M’en alegro de debò
que l’Huber sigui bon minyó.
I per fer-ho més important
aquí estem al teu voltant
Com una ensaïmada
tota farcida i ensucrada
que sigui presagi de la vida que tindràs a partir d’ara.

Per molts anys !!!!!!

dolors
15 març 2008

08 de març, 2008

un escenari

Tot de cadires buides, ben posades, arrenglerades,
tot està en penombra, quasi a les fosques.
S'hi veu un piano d'estudi, també hi ha un micròfon,
i segur que sonarà una guitarra.
Esperava veure una obra de teatre.
No esperava res més.
Son actors per afició.
Potser no sortiran mai a cap escenari.
Potser no trepitjaran mai cap teatre de renom,
ni seran forçament aplaudits.
Mica en mica, es van omplint les butaques
Cadascún ocupa el seu lloc.
Els tres timbres de rigor,
a punt està de començar la funció.
Sonen les primeres notes.
El piano és el millor,
l'acompanya una bonica veu
amb el rerafons de la guitarra,
llàstima que siguin curtes les cançons.
Perque l'obra..........
n'he vist de millors.
dolors
8 març 2008

02 de març, 2008

aquella nit no vaig dormir

Totes les melodies sonaven esvalotades,
totes les frases ballaven, es repetien un i mil cops
per tots cantons impregnades,
d'una coreografia tan dolça, tan subtil, d'una màgia inimaginable.
Aquella nit no vaig dormir
tots els sentits desperts, alerta,
els ulls closos,
en la quietut de la nit
en la foscó del meu pensament,
la meva veu,
presonera del tot
esperant que m'abatís, per fí la son
sonà el despertador.
Aquella nit no vaig dormir
no podía agafar la son.
dolors
2 març 2008