15 de gener, 2020

Amb rigurós ordre

s'organitza les visites.

Té un registre
molt acurat,
data, lloc, títol, pàgina....
qualsevol detall,
consta a la casella d'observacions.

Coneix de memòria,
totes les biblioteques,
totes les llibreries,
de la ciutat.

S'hi ha passat mitja vida,
envoltat de llibres.
No era pas un treball,
era la seva gran passió.

No se'n pot estar
d'olorar
d'acariciar,
fins i tot,
de deixar,
en algún exemplar
una nota, a mà
perquè sigui trobada
per un anònim lector.

Des de fa un mes
és un bibliotecari jubilat.

dolors
15 gener 2020

01 de desembre, 2019

El públic

alçat,
aplaudeix satisfet.
Els actors,
saluden.

Avui,
és el darrer dia,
l'última representació.

Tres dies,
amb els nervis
més a flor de pell,
encara.
Tres úniques funcions.

A banda,
cadascú,
té la seva vida,
la seva feina.
Els seus maldecaps.

Són amateurs,
ho fan,
per amor a l'art.

Dalt l'escenari,
entregats al seu personatge,
es despullen d'ells mateixos,
per viure,
una altra vida.

Dijous,
va ser l'estrena.
Trobada amb la resta de companys,
a les portes del teatre.

Un cop dins,
repassant text,
revisant els detalls.
Tot ha d'estar al seu lloc.

El dinar va ser ràpid.
A la feina,
va ser un dia complert.

Quan va sonar el despertador,
feia estona,
que s'havia pres el cafè.

Nit curta,
intermitent.
Sabia que li costaria
agafar el son.

L'últim assaig,
va anar,
així, així.
No les tenien totes.

Ara,
costarà tornar a viure,
sense ser,
també
el seu personatge.

dolors
1 desembre 2019

23 de novembre, 2019

No volia seguir

damunt aquella pila de gel.
estar allà
tenia un clar final.

La caiguda va ser,
des de certa altura.
Un cop a terra,
va quedar panxa enlaire.

Infructuós l'intent
de recuperar la compostura.
Una espècie de manilles,
li privaven el moviment.

Per acostumats,
que podem estar de veure-ho,
que trist és,
ser un llamàntol.

dolors
10 novembre 2019

10 de novembre, 2019

Tots els anys,

tot el temps,
es va fondre, de sobte
amb una abraçada.

Ens vam abraçar
cadascú de nosaltres,
intensament,
moltes ganes,
molt d'afecte contingut.

De les que,
com el vent que bufava,
et ressegueix tot el cos.

Algún quilo de més
algún cabell de menys.
Però, el ulls,
la mirada,
no són tan diferents,
de quan,
començàvem un món
que el volíem fer nostre.

Ara, potser,
amb més de tot,
i menys d'alguna cosa,
quasi, quasi
pensem el mateix.

dolors
10 novembre 2019

01 de novembre, 2019

Comença al Castell de Montjuïc

per endavant,
queden 16 quilòmetres.

850 participants.
Tots corren,
pel plaer de córrer.

L'inici del desnivell,
es nota
cap a mig camí.

Un home,
despenjat del darrer degoteig
de corredors.
Segueix,
a un ritme molt lent.

Darrere seu,
ambulància, cotxe escombra,
Guàrdia Urbana,
van al seu pas.
No semblen tenir pressa.

Més al darrere,
i als carrers paral·lels
tota mena de vehicles,
aturats,
impacients.

L'arribada és al Tibidabo,
que ve a dir,
muntanya regalada.

És la cursa de l'Amistat,
fins avui,
gratuïta.

dolors
01 novembre 2019

26 de setembre, 2019

Uns guants

llençats de mala manera,
a la soca d'un arbre
són de boxa.

Algú
remenant contenidors de brossa
potser,
haurà agafat el que li agradava
deixant el rastre,
de brutícia,
per tot el voltant.

No sabrem,
si els que ho han llençat,
veuran tota l'estesa de les seves pertinences.
No diran pas,
que tot allò és d'ells.

Què sentiran,
en veure la cara dels que,
s'hi fixen.

Què se'n haurà fet,
del propietari de tot.
Misteri.

dolors
08 setembre 2019

05 de setembre, 2019

Els acords de la guitarra

acompanyaven unes lletres,
profundes,
compromeses.

De nit,
en acabar el torn a la fàbrica,
al racó d'un bar,
ple de fum
i males olors.
Encisava,
per la música,
per la veu,
per el que deia.

Pocs l'escoltaven
però aquests,
deien,
que era màgic.

Va gravar 2 vinils,
només es van vendre 6 còpies.

La casualitat va fer,
que una d'elles
creués l'Atlàntic.

Una de les cançons
va ser com un himne,
cosa d'uns 30 anys
i, ell
sense saber-ho.

Sempre l'havia envoltat,
el misteri.
Com tots els mites.

El van trobar,
el van fer anar.
Va cantar
va viure la fama,
a la seva manera.

Va tornar a casa,
va seguir, com sempre.
Una casa senzilla,
Una vida modesta.

Un nom,
que és el lloc que ocupa
entre els germans.
El cognom,
dels més corrents que pot haver.

Una ciutat,
que com a lema diu:
Esperem coses millors, ressorgir de les cendres.

dolors 27 d'agost 2019