16 de febrer, 2017

No sembla pas ell

en aquella foto.
Era un altre la seva expressió.
D'això no fa tant temps.

Mirada pesarosa,
mal afaitat.
Molt aviat per aquests ulls caiguts.

Fines línies negres
resegueixen tots els solcs
de les seves mans.

Apurant una cigarreta.
s'empassa el fum,
com s'ho empassa tot.

És com si res,
fos com li havien dit.

dolors
12 febrer 2017

01 de febrer, 2017

La finestra

arran de carrer.
Sempre
amb les persianes,
a un pam d'estar tancades.

Una fina cortina blanca,
separava
la vida al carrer
de la mirada espectadora.

Una llum groguenca,
Una taula camilla
i el reflex blavós
d'una televisió encesa.

Fa pocs dies,
treien mobles
i tot de coses.

La inquil.lina
ja no hi és.
Des de fora,
al carrer,
tot igual.

La televisió i la llum
apagades.

dolors
1 febrer 2017

25 de desembre, 2016

L'olla

era la de tota la vida.
L'àvia,
ja la feia servir.

Sortia del rebost
un cop l'any.
més de 10 litres,
de Brou de Nadal.

Hores i hores coent,
a foc lent.
Hores i hores bullint.

Anys i anys
perpetuant tradicions.

Però, enguany
el Brou s'ha fet agre.
Ha acabat, aigüera avall.

L'olla
anirà a parar a la deixalleria.


Que tinguem un dia normal !!

dolors
25 desembre (fum, fum, fum) 2016

27 de setembre, 2016

Eren tres

les piles de llibres,
al costat
d'un contenidor de reciclatge blau.

Eren allà,
per la voluntat
de no llençar-los....
del tot.

Eren d'algú
amb gust per la lectura.
Marcaven,
la cronologia d'una vida.

Eren fullejats,
amb cura i respecte,
pels qui paraven.
Tornant-los a deixar ben apilats.

Eren pàgines groguenques,
dedicatòries oblidades.
Paràgrafs subrallats.
Notes a mà.
Què amaguen aquestes pàgines ?

Serien d'algún pis,
que ha quedat buit.
Aviat, a prop,
hi posaran un cartell
“pis en lloguer”

dolors
27 setembre 2016

24 de juliol, 2016

Ala trencada

per això va caure,
amb les ales exteses,
va quedar a terra.

Esperant
que algú,
l'ajudés a remuntar el vol.

Es passa la vida al cel
volant,
tot ho fa, des d'allà d 'alt.

Però va prendre mal.
L'ala ferida,
el va deixar a ras de terra,
sense poder alçar el vol.

Com l'ocell,
també té l'ala trencada.

(al Marcello, el falciot que pot seguir volant)

dolors
24 juliol 2016

16 de març, 2016

Plou

i està caient l'aigua
amb moltes ganes.

Plou
i torno a agafar paraigües,
lliscarà l'aigua en topar amb la tela.

Plou
i em poso unes sabates
que si es mullen,
tan em fa.

Plou
i surto al carrer.
Per veure-ho tot xop.

Plou
i l'aigua,
s'endurà tot el que trobi pel camí.

Plou
i les gotes d'aigua
es confonen amb llàgrimes.

Plou
i tristament,
és noticia.

dolors
16 març 2016

05 de març, 2016

Li tremola la barbeta

no sé si per l'edat
no sé si pel fred.
Serà per tot una mica.

A la seva mirada,
l'expressió de la desolació.

Un matí fred,
en un lloc turístic
a Barcelona.

Al capdavant
d'un quiosc de premsa,
amb molt poc per triar.

Al seu costat,
un home.
Gran, cap cot
en cadira de rodes.

Tapat amb una manta
i una gorra del Barça.

dolors
3 gener 2016