20 d’agost, 2023

Les parets, blanques

son plenes de fotografies,
de les antigues.
Blanc i negre,
colors grisosos, marrons. 

A banda del títol,
les indicacions de la tècnica:
“còpia a les sals de plata en gelatina”
“platinotip, segellat al dors”
“pal·ladiotip”,
fan pensar en la carta d’un restaurant. 

En algunes
s’hi veuen nens.
Nens de curta edat.
Poc podien imaginar,
quasi 100 anys després,
que estarien exposats,
dins un marc,
darrera un vidre,
amb els detalls impresos al costat.
Què se n’haurà fet d’ells? 

En quantes fotos o pel·lícules,
sortim,
sense saber-ho.
L’atzar ha fet
que hi apareguem.
Potser de lluny,
descentrats,
borrosos.

Imatges
que han anat a parar
dins d’un calaix
o a la carpeta d’un ordinador.

Quants de nosaltres,
som “extres” casuals.
Figurants a la vida dels altres,
senzillament,
perquè passàvem per allà.

dolors
25 juliol 2023

11 de juliol, 2023

Moltes són les coses

que es van anar quedant aturades,
en un temps ja llunyà.
Intactes, envellides, oblidades. 

Finalment,
l’excavadora, ha anat desmuntant,
amb precisió quirúrgica,
totes les parts i textures.
Pedra, maons, fusta, ferro.

Ha quedat en un no re.
Una pila de runa,
que van triant,
desgranant, esmicolant. 

Un exèrcit de camions,
de gran tonatge,
fan cua.
Venen a recollir les restes. 

Cada un,
ple a vessar d’un tipus de material
anirà a buidar-se a algun abocador oficial. 

La gent,
que passeja,
s’entreté.
Miren encuriosits.
D’altres fan fotos. 

Quan l’excavadora ho permet,
queda a la vista un tros de paret.
Perfectament enquadrat,
un rellotge de busques,
de forma esfèrica,
aturat  des de ves a saber quan
a dos quarts de nou. 

dolors
8 juliol 2023

05 de juny, 2023

Tancat

quasi un palíndrom
el que en deien capicua. 

Ara sí,
ja per sempre.
Simbòlicament s’entreguen les claus. 

Salvant distàncies,
com en el quadre “la Rendición de Breda”.
També va ser
en un mes de juny.
No coincideix el dia,
és l’endemà,
per ser dilluns festiu. 

Queda

portes endins,
part de la nostra vida,
de la nostra història. 

Queda, també
un fanalet penjat a l’entrada.
Que valent
ha aguantat fins el darrer moment,
després d’anys
d’anar rebent algun cop,
que el feia oscil·lar
sense arribar a caure.
Sempre present. 

Darrerament
i bastant sovint,
parpellejava.
Potser
per fer-se notar.

Fins i tot ho va fer
el darrer cop
que va estar encès. 

Dubto,
en si he fet bé,
de deixar-lo penjat.

dolors
4 juny 2023


04 de maig, 2023

Un sol sac

d’aquells blancs amb lletres,
preparat,
perquè el vinguin a recollir.
Només un,
ha estat suficient.
quedant,
esmicolat,
un antic quiosc.

Els canvis de costums
els han anat deixant
ferits de mort.
Tancats,
deteriorats. 

Quasi tot, digital,
poc paper.
Només uns quants vells,
romàntics
i pocs més,
s’hi aferren.

El canvi,
de forma de caixa de sabates,
a tenir forma de dau.
Eventual.

Un cop retirat
amb la vorera,
refeta,
ningú el recordarà. 

dolors
11.04.2023

12 d’abril, 2023

La tènue llum

parpellejant de les espelmes
omplia tot l’escenari,
creava un clima dolç, íntim. 

La veu,
tan especial d’ella.
La veu,
potent de baríton d’ell,
es barrejaven amb el so del piano. 

El pianista, curós
acompanyava la delicada veu d’ella.
Més impetuós,
interpretava les cançons d’ell.

Tria de poesies
poetes de diferents estils,
Generació del 98, del 27.
Perseguits, assassinats, exiliats. 

D’altres,
simplement compromesos
expressant per escrit
el que costa de dir en paraules. 

El baríton
amb igual apassionament
cantava un bolero, un tango, un vals.
Com una peça clàssica,
una zamba molt trista
i alguna d’estil pop. 

En aquell còctel,
de nostàlgica tendresa.
En aquell moment
que les llàgrimes relliscaven.
En aquell moment,
t’hagués donat la mà. 

dolors
22.02.2023

28 de març, 2023

Diumenge matí

carrers silenciosos,
tallats.
Hi ha un gran desplegament de mitjans
per tota la ciutat,
encara adormida.

S’escolten les sirenes
la motoritzada de la Guàrdia Urbana,
sonen diferent. 

Obren pas.
Darrera seu,
el primer maratonià. 

Diferent també.
No corre com tots.
Va en cadira de rodes,
adaptada.

Els pocs que s’ho miren
l’animen a cop d’aplaudiment
quin mèrit.

Triga una estona,
en tornar a sonar les sirenes.

Al poc,
la capçalera de corredors.
Pocs.
Son els que faran la millor marca,
l’elit.

Més estona
i la riuada de corredors
no es fa esperar.

Un riu de colors,
de dorsals,
del soroll de les gambades,
d’aclamació,
de crits d’ànim. 

El carrer és ample
i pel lateral,
algú saluda a algú
algú corre també,
uns metres en paral·lel.

Algú amb cara de sorpresa
vol creuar el carrer.
Algun corredor de diumenge
corre en sentit contrari.

Pels carrers
que no es veuen,
un munt de cotxes,
voltant i voltant
per sortir de la teranyina de carrers tallats. 

De lluny
la sirena d’una ambulància
vol obrir-se pas
per no arribar (massa) tard. 

dolors
19.03.2023 

14 de març, 2023

Una carta

un full escrit a mà. 

Escrit a la matinada.
En una hora,
en que el silenci i la foscor,
omplen la nit. 

La necessitat d’aixecar-se
i començar a escriure.
Una necessitat improrrogable. 

La memòria es fonedissa,
els pensaments
no poden esperar,
ni poden perdre’s. 

Una carta extensa,
que no sortirà d’aquella estança.
Una carta efímera,
un munt de paraules
i el temps comptat. 

Podria ser inacabable,
però ha de tenir final.
Una carta
que ningú llegirà. 

dolors
15 febrer 2023