27 de setembre, 2016

Eren tres

les piles de llibres,
al costat
d'un contenidor de reciclatge blau.

Eren allà,
per la voluntat
de no llençar-los....
del tot.

Eren d'algú
amb gust per la lectura.
Marcaven,
la cronologia d'una vida.

Eren fullejats,
amb cura i respecte,
pels qui paraven.
Tornant-los a deixar ben apilats.

Eren pàgines groguenques,
dedicatòries oblidades.
Paràgrafs subrallats.
Notes a mà.
Què amaguen aquestes pàgines ?

Serien d'algún pis,
que ha quedat buit.
Aviat, a prop,
hi posaran un cartell
“pis en lloguer”

dolors
27 setembre 2016

24 de juliol, 2016

Ala trencada

per això va caure,
amb les ales exteses,
va quedar a terra.

Esperant
que algú,
l'ajudés a remuntar el vol.

Es passa la vida al cel
volant,
tot ho fa, des d'allà d 'alt.

Però va prendre mal.
L'ala ferida,
el va deixar a ras de terra,
sense poder alçar el vol.

Com l'ocell,
també té l'ala trencada.

(al Marcello, el falciot que pot seguir volant)

dolors
24 juliol 2016

16 de març, 2016

Plou

i està caient l'aigua
amb moltes ganes.

Plou
i torno a agafar paraigües,
lliscarà l'aigua en topar amb la tela.

Plou
i em poso unes sabates
que si es mullen,
tan em fa.

Plou
i surto al carrer.
Per veure-ho tot xop.

Plou
i l'aigua,
s'endurà tot el que trobi pel camí.

Plou
i les gotes d'aigua
es confonen amb llàgrimes.

Plou
i tristament,
és noticia.

dolors
16 març 2016

05 de març, 2016

Li tremola la barbeta

no sé si per l'edat
no sé si pel fred.
Serà per tot una mica.

A la seva mirada,
l'expressió de la desolació.

Un matí fred,
en un lloc turístic
a Barcelona.

Al capdavant
d'un quiosc de premsa,
amb molt poc per triar.

Al seu costat,
un home.
Gran, cap cot
en cadira de rodes.

Tapat amb una manta
i una gorra del Barça.

dolors
3 gener 2016

18 de febrer, 2016

Brillant

rodona
com una moneda,
d'un color diferent a les de sempre.

És una moneda estrangera,
com si els euros
no ho fossin
també de fora.

Five pence,
de la Reina d'Anglaterra.

En una setmana de diferència
a carrers diferents,
de la mateixa ciutat.
La mateixa coin

L'altre cop
van ser ten pence.

No fa massa
per anar fora,
a l'estranger
havíem de canviar bitlles.
Procurant tornar amb poques monedes

Aquestes dues
ara estan,
engreixant
la panxa del porquet

dolors
2 febrer 2016

02 de febrer, 2016

Reconeix

el rostre que reflecteix el mirall.
És el seu.

Tot i que amb el temps,
ha anat variant.
Els cabells,
ara més de blancs que foscos.
La barba,
igual.

Tot, de moment
seguia com un dia més.

Al capvespre, en fer la compra,
va triar unes cerveses més extres.
Un lot de sis,
dues de cada.
Poca cosa més.

Un gest amable de la caixera,
el va trasbalsar.
Avui, en faig 60, mormolà.
Ella, igual d'amable:
dons, li posava 40.

Ell, lleugerament vermell,
va dir mentre marxava.
Demà,
ja no em farà mal el número.

I ella,
sense saber-ho.
Va ser l'única,
que el va felicitar.

dolors
2 febrer 2016

06 de gener, 2016

Sé que les seves vestidures

no són reals.
Ni els cabells,
ni les barbes, seus.

Les corones,
no són pas d'or.
Està ple de rèpliques
al mateix moment.

No segueixen cap estel.
Ni els camells,
travessen deserts.

Benvinguda institucional
parlament d'autoritats.

Patges, comitiva
carrosses i cavalls
endolceixen amb caramels
desfilant pels carrers.

No sé pas,
que té d'especial
la nit (màgica) de Reis.

dolors
3 gener 2016