21 de juny, 2020

A tocar de les espelmes

coronant el pastís
lletres molt grans,
de xocolata :
F E L I C I T A T S

En trigar tant
a pensar el desig,
quasi que la flama les fon
i les omple de cera.

Per no trencar-les, la pastissera,
les va posar en una capsa,
blanca, de cartró,
protegides amb plàstic de bombolles,
separada del pastís.

La capsa blanca amb les lletres,
un cop bufades les espelmes,
va quedar a la nevera.

Dies després,
la capsa, buida,
era a la paperera.
Però....
encara queden lletres per menjar,
la felicitat,
s'ha de pair mica en mica.

dolors
21 juny 2020

07 de març, 2020

El cartell informava

local en lloguer.
Tots sabien,
que ningú no el llogaria.

Una mala decisió,
diferents opinions,
i altres característiques,
ho feien impossible.

No van possar-se d'acord,
ni per ser retirat.

Va ser una forta ventada,
que en arrancar-lo
el va fer volar
uns 300 metres enllà.

El seu lloc d'aterratge,
un terrat,
el de la casa dels que no responien.

Allà va quedar,
com pendent d'una sentència.
Gronxat pel vent,
dos mesos més.

Potser la desidia un cop més,
el va fer seguir el seu estrany viatge.
Per desfer-se'n d'ell,
el van llençar
al jardí del veí de baix.

Sense saber de què anava,
el xicot,
va ser qui va fer el que calia.
Llençar-lo al contenidor.

A la nit,
l'equip de neteja
s'endurà un cartell
dintre d'un contenidor de rebuig.
D'un local
que abans,
tenia forma de U

dolors
7 de març 2020

15 de gener, 2020

Amb rigurós ordre

s'organitza les visites.

Té un registre
molt acurat,
data, lloc, títol, pàgina....
qualsevol detall,
consta a la casella d'observacions.

Coneix de memòria,
totes les biblioteques,
totes les llibreries,
de la ciutat.

S'hi ha passat mitja vida,
envoltat de llibres.
No era pas un treball,
era la seva gran passió.

No se'n pot estar
d'olorar
d'acariciar,
fins i tot,
de deixar,
en algún exemplar
una nota, a mà
perquè sigui trobada
per un anònim lector.

Des de fa un mes
és un bibliotecari jubilat.

dolors
15 gener 2020

01 de desembre, 2019

El públic

alçat,
aplaudeix satisfet.
Els actors,
saluden.

Avui,
és el darrer dia,
l'última representació.

Tres dies,
amb els nervis
més a flor de pell,
encara.
Tres úniques funcions.

A banda,
cadascú,
té la seva vida,
la seva feina.
Els seus maldecaps.

Són amateurs,
ho fan,
per amor a l'art.

Dalt l'escenari,
entregats al seu personatge,
es despullen d'ells mateixos,
per viure,
una altra vida.

Dijous,
va ser l'estrena.
Trobada amb la resta de companys,
a les portes del teatre.

Un cop dins,
repassant text,
revisant els detalls.
Tot ha d'estar al seu lloc.

El dinar va ser ràpid.
A la feina,
va ser un dia complert.

Quan va sonar el despertador,
feia estona,
que s'havia pres el cafè.

Nit curta,
intermitent.
Sabia que li costaria
agafar el son.

L'últim assaig,
va anar,
així, així.
No les tenien totes.

Ara,
costarà tornar a viure,
sense ser,
també
el seu personatge.

dolors
1 desembre 2019

23 de novembre, 2019

No volia seguir

damunt aquella pila de gel.
estar allà
tenia un clar final.

La caiguda va ser,
des de certa altura.
Un cop a terra,
va quedar panxa enlaire.

Infructuós l'intent
de recuperar la compostura.
Una espècie de manilles,
li privaven el moviment.

Per acostumats,
que podem estar de veure-ho,
que trist és,
ser un llamàntol.

dolors
10 novembre 2019

10 de novembre, 2019

Tots els anys,

tot el temps,
es va fondre, de sobte
amb una abraçada.

Ens vam abraçar
cadascú de nosaltres,
intensament,
moltes ganes,
molt d'afecte contingut.

De les que,
com el vent que bufava,
et ressegueix tot el cos.

Algún quilo de més
algún cabell de menys.
Però, el ulls,
la mirada,
no són tan diferents,
de quan,
començàvem un món
que el volíem fer nostre.

Ara, potser,
amb més de tot,
i menys d'alguna cosa,
quasi, quasi
pensem el mateix.

dolors
10 novembre 2019

01 de novembre, 2019

Comença al Castell de Montjuïc

per endavant,
queden 16 quilòmetres.

850 participants.
Tots corren,
pel plaer de córrer.

L'inici del desnivell,
es nota
cap a mig camí.

Un home,
despenjat del darrer degoteig
de corredors.
Segueix,
a un ritme molt lent.

Darrere seu,
ambulància, cotxe escombra,
Guàrdia Urbana,
van al seu pas.
No semblen tenir pressa.

Més al darrere,
i als carrers paral·lels
tota mena de vehicles,
aturats,
impacients.

L'arribada és al Tibidabo,
que ve a dir,
muntanya regalada.

És la cursa de l'Amistat,
fins avui,
gratuïta.

dolors
01 novembre 2019