11 novembre, 2009

m'ho havien suggerit

més d'un cop.
Però
ho veia com una ostentació,
fins que,
explicat d'un altre manera
no vaig saber dir que no.

Massatge amb pols d'or
en broma,
imaginava el meu cos
participant en l'anunci d'un cava,
bombolles daurades
d'alegres pessigolleigs.

Quan tot just començava a parlar
em meravellaven
les sabates de color d'or.
Sense poder treure els ulls
d'uns peus
que brillaven en daurat.

En un idioma adaptat a l'edat
encara em ressona
“sabatos doro”
la tinença d'aquelles sabates
feia que,
la seva propietària
formés part del meu cercle d'admirats.

Qui sap si,
sense aquest record
simpàtic,
llunyà
m'hagués decidit.

En broma
un cop empastifada
m'imaginava com un lingot d'or .
Embolcallada com una mòmia
amb benes cares de fil d'or.

I per fi,
unes sabates integrades
del daurat metall
de propietats regenerants
de somnis llampants.

Cap a la tarda
en sortir a passejar,
els darrers rajos de sol
el polsim groc
fan que semblin espurnes d'or .

dolors
11 novembre 2009

me lo sugirieron más de una vez, pero lo veía como una ostentación, hasta que me lo explicaron de otra manera y no supe decir que no. Masaje con polvo de oro, en broma me imaginaba en un anúncio de cava, doradas búrbujas cosquilleando alegres. Cuando justo empezaba a hablar, me encantaban los zapatos dorados, sin poder apartar la vista, de unos pies que brillaban. En un idioma adaptado a la edad, aún me resuena “sabatos doro”, la pertenencia de esos zapatos, hacía que su propietaria, formase parte de mi circulo de admirados. Quién sabe si sin éste recuerdo simpático, lejano, me hubiese decidido. Una vez embadurnada, me imaginaba como un lingote de oro. Envuelta como una momia, con caras vendas de hilo de oro, y por fin, unos zapatos integrados del dorado metal, de propiedades regenerantes, de flamentes sueños. Por la tarde, al salir a pasear, los últimos rayos de sol, el polvillo amarillo, hace que parezcan chispas doradas.

21 octubre, 2009

per fi,

ja tinc el drac pintat,
nomes queda fer-li els voltants
rodejar-lo de bosc
o de cel
o fer-li un fons neutre.

Això em portarà temps
espero que menys
que l'obra mestre del seu autor original.

Al lloc on escric,
on tinc l'ordinador i,
part de les meves coses
s'ha colat un dragonet.
No és gaire gran
despistat,
haurà entrat per la finestra.

Qui sap si, atret
pel drac que està pintat.

Ha estat tres dies al sostre
com si observés
com si volgués.......
que li fes un escrit

dolors
21 d'octubre 2009

por fin, ya tengo el drac (dragón) pintado, sólo queda hacer el fondo, rodearlo de bosque o de cielo, o poner un color neutro. Me llevará tiempo, espero que menos, que la obra maestra de su autor original. En el lugar dónde escribo, dónde tengo el ordenador y parte de mis cosas. Se ha colado un dragoncillo. No es muy grande, despistado, habrá entrado por la ventana. Quién sabe si atraido por el drac (dragón) que está pintado. Ha estado tres días en el techo, cómo si observase, cómo si quisiera... que le haga un escrito

04 octubre, 2009

orgia de colors,

teles, argila, metalls.
Tallers d'arts, de músiques.......

i jo
que de pintora no en sóc,
gargotejo a la teva pell.
Al començar les primeres lletres,
la llisor
es converteix en estucat.
El relleu esborronat
dificulta l'escriptura.
Tremolosa geografia.

Tanca els ulls
intenta desxifrar
les lletres esboçades,
amb un llapis que no escriu
damunt la pell,
com si estigués pintant
un quadre transparent.

dolors
4 d'octubre 2009

orgia de colores, telas, arcilla, metales. Talleres de artes, de músicas.... y yo, que no soy pintora, garabateo en tu piel, al empezar las primeras letras, lo liso, se convierte en estucado. El relieve erizado, dificulta la escritura. Temblorosa geografia. Cierra los ojos, intenta descifrar las letras esbozadas con un lapiz que no escribe, sobre la piel, como si estuviera pintando un cuadro transparente.

16 setembre, 2009

encapçalant una cantonada

s'alça altiva
en forma de gall,
encarant la sageta on bufa el vent.

La vaig col.locar no fa massa.
Serveix d'orientació,
serveix de distracció,
serveix de reflexió.

Antigament,
nomes en podien tenir
algú de la noblesa.
Afortunadament, ara,
puc tenir aquest privilegi.

Indica,
la direcció de vuit vents.
Tots de nom poètic
tots amb els seus proverbis,
tots guarden encanteris.

Bufa el vent,
la fa moure, girant,
suau;
amb força.

Va i ve
a la seva voluntat.
assenyala, Tramuntana, Gregal o Llevant.
A estones,
Xaloc, Migjorn o Garbí,
s'atura en fer
Ponent o Mestral.

M'encisa
la facilitat d'anar i venir,
sobre ella mateixa.
M'atrau,
la delicada fermesa.

Mentre,
un dels set nans del conte,
immòbil, somrient
i jo,
l'observem.

dolors
16 setembre 2009

presidiendo una esquina, se alza, altiva, en forma de gallo, encarando su flecha dónde sopla el viento. La coloqué no hace mucho, sirve de orientación, sirve de distracción y sirve de reflexión. Antiguamente, sólo podían tenerlas, alguién de la nobleza. Afortunadamente, ahora puedo tener éste privilegio. Indica la dirección de ocho vientos. Todos de nombre poetico, todos con sus proverbios, todos guardan hechizos. Sopla el viento. La mueve, girando, suave, con fuerza. Va y viene, a su voluntad. Señala, Tramuntana, Gregal o Llevant, a ratos Xaloc, Migjorn o Garbí, se detiene en Ponent o Mestral. Me fascina la facilidad de ir y venir, sobre sí misma. Me atrae, su delicada firmeza. Mientras, uno de los siete enanitos del cuento, inmovil, sonriente y yo la observamos.

19 agost, 2009

vaig néixer

a punt d'acabar-se el mes d'agost.
Un any calorós.

Sempre m'ha semblat
un mes especial.
El nom,
en honor d'un emperador Romà.
Que capritxosament
li va afegir 3 dies.

Mes de trobades i descobertes.
Comiats desconsolats,
de gent coneguda aquest temps.
Potser mai més veurem.

Pluges d'estels
que al no dur paraigües,
empapa d'un polsim
de màgiques propietats.

Tormentes
tronades espectaculars
llamps i trons
adverteixen de la fi de l'estiu.

El mar,
per la segona quinzena,
s'entesta en esvalotar-se.
Onades d'escuma i soroll.

El sol,
cansat de tanta festa.
Se'n va a dormir dora.

Amors efímers,
que per la seva curta durada
no els espatlla el temps.
Deixant sempre,
un regust de mar, de sal
de nits, de música, de festa major,
de terrasses, de colors vius i alegres.
De color a la pell,
de robes fresques i xancletes
de migdiades,
de vacances, d'estiu....

Soc de l'agost,
d'un lloc de platja.

dolors
19 d'agost 2009


nací a punto de finalizar el mes de agosto. Un año caluroso. Siempre me ha parecido un mes especial. El nombre, en honor de un emperador romano. Que caprichosamente le añadió 3 dias. Mes de encuentros y descubrimientos, desconsoladas despedidas de gente conocida en éste tiempo. Quizá no volvamos a encontrarnos núnca. Lluvia de estrellas, que al no llevar paraguas, empapa de un polvo de magicas propiedades. Tormentas, truenos espectaculares, rayos y relampagos, advierten del fin del verano. El mar, hacia la segunda quincena, se empeña en alborotarse. Olas de espuma y ruido. El sol, cansado ya de tanta fiesta. Se marcha pronto a dormir. Amores efímeros que por su corta duración, el tiempo no los estropea. Dejando siempre, un regusto de mar, de sal, de noches, de música, de fiesta mayor, de terracitas, de colores vivos y alegres. De color en la piel, de ropas frescas y chanclas, de siestas, de vacaciones, de verano.... soy de agosto, de un lugar de playa.

03 agost, 2009

enguany

no tanco per vacances.
De moment, no marxo.

Vull conèixer el temps
saber-ne el seu valor.
Aprendre a mesurar-lo
a gestionar-lo
a perdre-li la por
a gaudir-lo.

Sense córrer
sense presa.

De moment, no marxo.
Tinc temps
per pensar-m'ho.
Si decideixo canviar-ho,
sempre estic a temps.
Ara vull fer l'agost.

dolors
3 d'agost 2009

éste año no cierro por vacaciones. De momento no me voy. Quiero conocer el tiempo, saber su valor. Aprender a mesurarlo, a gestionarlo, a perderle el miedo, a disfrutarlo. Sin correr, sin prisas. De momento, no me voy. Tengo tiempo para pensarlo. Si decido canviar de idea, siempre estoy a tiempo. Ahora, quiero hacer el agosto.

24 juliol, 2009

per una tarda

un tros del Carrer Enric Granados
ha passat a ser “Rue Margot”,
rodaven una pel·li francesa.
Hi havia un munt de persones
i, dues botigues fetes a mida per l’ocasió.
No deixa d’ésser curiós,
el desplegament de gent,
material, d’extres.

No sé exactament de què anava,
tampoc he reconegut a ningú,
i no era atraient quedar-se allà.
No feien res d’espectacular.
Qui sap si aquella escena
sortirà o no a la pel·lícula,
ni si l’arribaré a veure mai.

A prop,
està “espai Menorca”,
una delícia.

Allà dintre
semblava que fóssim a l’illa balear.

En poc temps,
a pocs metres,
dos móns diferents dintre d’un tercer lloc.

Ja de tornada,
hi havia gent amb testos de flors.
Havien acabat el rodatge,
tancaven la botigueta de “fleurs”.

En un moment,
tornava a veure’s el cartell d' “es lloga local”,
tornava a ser Carrer Enric Granados.
I jo amb dos testos de margarides.

dolors
24 juliol 2009

por una tarde, un trozo de la calle Enric Granados ha pasado a ser “Rue Margot”, rodaban una película francesa. Había muchísimas personas y dos tiendas adecuadas para la ocasión. No deja de ser curioso, vaya despliegue de gente, material, de extras; no se exactamente de que iba, tampoco he conocido a nadie y no era atractivo quedarse allá. Nada era espectacular. Quién sabe si aquella escena saldrá o no en la película, ni si nunca la llegaré a ver . Cerca está “espai Menorca”, una delicia. Dentro parecía realmente que estábamos en la isla Balear. En poco tiempo, a pocos metros, dos mundos diferentes dentro de un tercer lugar. Ya de vuelta, había gente con macetas. El rodaje había acabado y cerraban la tienda de “flores”. Al momento, podía verse el cartel de “se alquila local”, volvía a ser la calle Enric Granados. Y yo, con dos macetas de margaritas.