09 de març, 2011

ara, en entrar a casa

ja no hi ets.
Però, l'olor que queda
fa pensar que no és així.

A la cuina
l'aroma a cafè.
Al bany,
la de sabor net.
I, a la cambra
impregnada,
amb llençols desfets,
queda el rastre
d'estimar-nos
entre quatre parets.

Una estranya quietud es respira,
signe inequívoc de l'absència
que és a l'ambient,
disfressant les esperes.

Dies que omplirem amb lletres
nits que esgarrapem amb veus
per fer més lleugera
l'espera.

dolors
9 de març 2011

Al entrar en casa, ya no estás. Pero el olor que queda hace pensar que no es así. En la cocina el aroma de café, en el baño la de jabón limpio y en la habitación, impregnada, con las sábanas desechas, queda el rastro de amarnos entre cuatro paredes. Se respira una extraña quietud, signo inequívoco de la ausencia que está en el ambiente, disfrazando las esperas. Días que llenaremos con letras, noches que arañaremos poniendo voz, para hacer más ligera la espera.


16 comentaris:

fanal blau ha dit...

Aquesta absència, també respira presència i calma.
M'alegra veure't feliç!
Bon dimecres, dolors!

Barbollaire ha dit...

és d'una tendresa dolça, plàcida.
que encisa i fa que el llegeixis un cop i un altre...
...i sempre dibuixant somriures lluminosos...

una abraçada enorme

(amb el teu permís) un petonet dolç
;¬)*

Wambas ha dit...

Molt maco el poema, i molt maco el canvi d'aspecte del blog. Si això significa canvis importants a la teva vida, aleshores desitjo que aquests canvis siguin a millor.
Una abraçada ben forta

Carme ha dit...

És un poema molt tendre, l'absència i la presència es combinen de la millor manera. Saber fer lleugera l'espera és molt important!

Elfreelang ha dit...

Preciosos versos!

Guspira ha dit...

Reminiscències del passat presents encara en l'avui...
Els dies passen i el buit que ens queda l'omplim d'aquestes olors, paraules i sensacions... Potser perquè no volem deixar l'ahir, potser perquè l'ahir ens cal per viure l'avui...

Són uns versos entranyables, senzills i bonics...

una abraçada

kweilan ha dit...

Dolç i tendre. M'han agradat aquests versos. Una abraçada!

Deric ha dit...

crec que les olors són molt importants!

yraya ha dit...

Interpreto les teves paraules amb sentiment d'absència, desitjo que l'espera no sigui massa llarga.
Un petó Dolors

jordicine ha dit...

Està molt bé. Tot i l'absència, dóna la sensació de felicitat. Un petó i fins aviat.

merike ha dit...

Per llegir un poema meravellós
em fa esperar
que jo podia escriure a la teva manera

abraçades!

Carles Casanovas ha dit...

Les absències ens fan enyorar i desitjar el seu retorn. L'amor vol també de les solituts. És amb l'absència quan més trobem a faltar
a l'aimada o a l'aimat.
Continua per ací !

Helena Bonals ha dit...

També en el poema continua present...

M.TeReSa ha dit...

Ufff bonic record d´una bona experiència....segur que tornarà !!!!
petons bonica.

onatge ha dit...

Ja no hi ets,
però queda
la teva ombra,
la flama de
la teva mirada,
el clima dels
teus llavis...,
i el silenci que em
du la teva veu,
la solitud escriu
el teu nom...


Des del far bona tarda.
onatge

lali ha dit...

Dolç e intens!!! tal com son els sentiments del cor...