11 de setembre, 2012

avui commemoraré la Diada

perque he nascut en terra catalana,
perque és la terra d'uns quants
dels meus avantpassats.

M'emociona la sardana
m'encisa el Virolai.

Tinc també arrels en terres llunyanes
per banda del meu pare.
No em molesten els origens
de ningú que em vulgui bé.

No em fa rés parlar altres llengues
si em respecten,
com jo a ells.

M'entristeix que diguin dels meus
paraules feridores,
sense coneixens de res.
Que ningú no ens defensi
perquè així en treuen rendiment.

Aquí he nascut,
aquí he crescut
han nascut els meus fills
i repossen els meus.

No podría dir t'estimo
en un altre llengua,
amb el mateix sentiment.

Em dol que ens vegin dolents.

Per aixó,
aniré a celebrar-ho
sense dubtar-ho ni un moment.

Per aixó cridaré:
Visca Catalunya !!!
Aqui em tens.

dolors
11 setembre 2012

3 comentaris:

yraya ha dit...

Apareix en un dia tan especial, tant per als catalans com els que portem temps residint-hi per això m'uneixo al teu crit visqui catalunya.
Molts petons

Wambas ha dit...

Molt maco i molt clar. I després de lo d'ahir encara ens veuran pitjor, com uns aprofitats que volen deslligar-se d'Espanya per la crisi, així ho vendrán. Tant se val, nosaltres sabem el que diem. Jo no sóc nacionalista, no m'agraden les banderes, però sí odio les injusticies i les hipocresies, i per això també estic a favor de la independència. Una abraçada

JuanMa ha dit...

La clave es, creo, el respeto mutuo.

Un beso grande.