16 de juny, 2011

ha estat la nit de l'eclipsi

la Lluna,
vergonyosa
s'ha cobert d'un tel
i no s'ha deixat observar.

Fenòmens
poc habituals,
que fa que uns pocs
parem atenció.

De matinada
qui sap si per el soroll,
com per impuls,
he anat a mirar.

I, si
mentre la ciutat dorm
allà,
esplèndida
i amb un color daurat,
mostra la seva cara
obertament, radiant.
Temps just de fotografiar-la.

Al moment
amb prismàtics a la mà.
Sense fer soroll,
sense deixar rastre,
sense cap comiat...
ha marxat.

I, jo
desvetllada
una mica desconcertada
penso que res ha estat casual.

I, ara
escric aquestes ratlles
que no sé ni com acabar.

dolors
16 juny 2011

ha sido la noche del eclipse, la luna, vergonzosa se ha cubierto con un velo y no se ha dejado observar. Fenomenos, poco habituales, que hace que unos pocos, paremos atención. De madrugada, quién sabe si por el ruido, como por impulso, he ido a mirar. Mientras la ciudad duerme, allá esplendida y con un color dorado, muestra su cara, abiertament, radiante. Tiempo justo de fotografiarla. Al momento, con los prismaticos en la mano. Sin hacer ruido, sin dejar rastro, sin despedirse... se ha ido. Y, yo, desvelada, un poco desconcertada, pienso que nada ha sido casual. Y ahora, escribo éstas letras, que no se, como acabar.

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

No cal acabar-les. Estan ben traçades i deixen empremta. Duen la força de la lluna que no és poca.
En algun d'aquests moments hi havia altres ulls, mirant-la.
Una abraçada, dolors.

Carles Casanovas ha dit...

Dolors, com la meva dona,
ahir també vaig sortir a veura la teva, la nostra lluna i no pogué
veura-la per una mena de calitja que l'envoltava. Sortosament tu hi erets,
gràcies per explicar-ho.

res ha dit...

contemplació
descripció encisadora
però
les estrelles esmolen ses seves puntes
en sentir-se oblidades
tal vegada avui
no tindràs mes remei que mirar les estrelles
noctàmbulant
salut estimada!

yraya ha dit...

Me encantaría ver una de esas fotos. Yo no he podido verla, el sueño me ha vencido, últimamente el desgaste psíquico es muy grande.
Un besote muy fuerte Dolors

Anònim ha dit...

Miss Totem :
Gracies per descriure aquesta lluna
que alguns no hem pogut observar. Finalment l'he pogut veure a traves de les teves paraules !

Le.chatnoir ha dit...

Vaig tenir la sort de poder també veure-la, però la teva descripció la ha convertit en màgica!

Petons.

pluja ha dit...

No cal acabar perquè amb les paraules que has escrit, jo que no la vaig veure, ja és com l'hagués pogut observar. Es va deixar fotografiar per aquells ulls sensibles a la seva bellesa, i després es va amagar. És sàvia la lluna!

Alma ser ha dit...

Feia temps que no entrava per a gaudir de les teves entrades, però ja ma posat al dia.Un abraçada