07 de maig, 2011
sense llum
amb la foscor.
Es fa de nit,
i en el full blanc
gargotejo lletres que no veig
però que les sento.
No puc deixar de fer-ho.
Totes em ballen pel cap,
sense descans.
Si no ho faig,
la memòria em trairà.
Recollida en mi mateixa,
vaig anotant.
dolors
7 maig 2011
sin luz, escribo sin leerme, con la oscuridad. Se hace de noche y en la hoja en blanco, garabateo letras que no veo pero que las siento. No puedo dejar de hacerlo. Todas me bailan por la cabeza, sin descanso. Si no lo hago, la memoria me traicionará. Recogida en mi misma, voy anotando.
01 d’abril, 2011
el meu relat és curt
Carrers en moviment
trajectes breus
que modifiquen l'escenari.
Vaig a un lloc diferent
m'esperen
i, mentre
imagino que faré.
La ciutat és llarga
parades
semàfors
pugen i baixen
destins distints
vides diferents
anades i tornades
itineraris circul.lars
origens i finals
igual que una roda.
El meu relat és breu
tant com el meu viatge.
M'esperen ?
dolors
1 d'abril 2011
mi relato es corto, tanto como el viaje de éste bus. Calles en movimiento, trayectos breves que modifican el escenario. Voy a un lugar distinto, me esperan, y mientras imagino lo que haré. La ciudad es larga, paradas, semaforos, suben y bajan destinos distintos, vidas diferentes, idas y vueltas, itinerarios circulares. Origenes y finales, igual que una rueda. Mi relato es breve, tanto como mi viaje. Me esperan?
09 de març, 2011
ara, en entrar a casa
Però, l'olor que queda
fa pensar que no és així.
A la cuina
l'aroma a cafè.
Al bany,
la de sabor net.
I, a la cambra
impregnada,
amb llençols desfets,
queda el rastre
d'estimar-nos
entre quatre parets.
Una estranya quietud es respira,
signe inequívoc de l'absència
que és a l'ambient,
disfressant les esperes.
Dies que omplirem amb lletres
nits que esgarrapem amb veus
per fer més lleugera
l'espera.
dolors
9 de març 2011
Al entrar en casa, ya no estás. Pero el olor que queda hace pensar que no es así. En la cocina el aroma de café, en el baño la de jabón limpio y en la habitación, impregnada, con las sábanas desechas, queda el rastro de amarnos entre cuatro paredes. Se respira una extraña quietud, signo inequívoco de la ausencia que está en el ambiente, disfrazando las esperas. Días que llenaremos con letras, noches que arañaremos poniendo voz, para hacer más ligera la espera.
23 de gener, 2011
polsim de neu
quan arriba l'horabaixa
el paissatge es mostra seré.
Impertérrit, imperturbable
veu els vehicles passar.
Lluny de preses,
aliè de problemes.
Té color de fred
que estoicament aguanta,
sense cap més possibilitat.
No es mou,
nomès ens pot veure passar.
Sempre allà,
fidel, canviant segons l'estació,
el color i la vegetació.
Arbres de branques despullades
despoblats de nius d'ocells.
Horitzó blanc
muntanyes nevades,
bullici de gent.
I jo, vaig cap el fred.
reconec el paissatge
canviant,
sofert
m'ofereix la calma anyorada.
És hivern
és la tarda
és l'ansia de l'encontre.
Davant meu
un cuc de llums vermells
en caravana.
dolors
23 gener 2011
polvillo de nieve, enharinado por el frío, cuando anochece el paisaje se muestra sereno. Impertérrito, imperturbable ve los vehículos pasar. Lejos de las prisas, ajeno a los problemas. Tiene color de frío que estoicamente aguanta, sin otra posibilidad, no se mueve, sólo puede vernos pasar. Siempre allá, fiel, cambiante según la estación, el color y la vegetación. Árboles de ramas desnudas despobladas de nidos de pájaros. Blanco horizonte, montañas nevadas, bullicio de gente., y yo, voy hacia el frío, reconozco el paisaje, cambiante, sufrido, me ofrece la calma añorada. Es invierno, por la tarde, es el ansia del encuentro. Ante mi, un gusano de luces rojas, en caravana.
11 de gener, 2011
despengem
ens acostava al Nadal.
Retirem
boles i penjarolls de l'arbre
que, en el millor dels casos
serà abob.
Oblidem
amb la mateixa facilitat
els bons gestos i desitjos
que ens han embafat.
Acceptem
la fragilitat del nostre cor
en uns dies
que, sense agradar-nos
no ens són indiferents.
Reproduïm
una i mil vegades
les mateixes rutines.
Apaguem
els llums del carrer
que esperen, sense lluir
ser retirats.
Despullem
el cos de tota disfressa
i, a les fosques
amb una nuesa que ens orfeneja
ens fiquem al llit.
dolors
11 gener 2011
22 de desembre, 2010
desprevinguts
ens agafa el fred.
De sobte, també
i com aquell que diu ...
sense avisar
arriba Nadal.
Novament
rebusquem en algún raconet
garlandes i guarniments.
Extres de festa
menjars diferents.
Amb el pensament
fent llistes
als qui desitjar bones festes,
tenir el motiu de retrobament.
Estaré a casa
amb la porta oberta de bat a bat.
Diga'm que vens
i ho celebrarem.
Moltes gràcies per estar
Moltes gràcies als qui sempre esteu
Molt bones festes !!!!!
dolors
22 desembre 2010
14 de novembre, 2010
mapes
damunt el llit d'una habitació d'hotel,
indiquen
l'itinerari
i la ruta a seguir.
Ciutat desconeguda
amb l'ànsia del nou arribat,
m'endinso per noves geografies
a la recerca de descobertes
pròpies i alienes.
Els plecs
indiquen com doblegar-ho
perque ocupi menys espai
per guardar-lo.
Un mon inexplorat,
desconegut
en un paper,
que, estès
mostre les meravelles
estàtiques
de la ciutat.
dolors
14 novembre 2010