23 de juny, 2010

mentir, defugir …. excuses

no son més
que amagar
el que no volem veure.

Mirar de front,
als ulls
amb la mirada neta,
és una manera de viure
que dona pau interior.

Equivocar-nos no és dolent.
No aprendre dels errors
i, mantenir-los
priven de veure i viure les coses com son.
Sense més.

Buida les teves motxiles
de tot el que no serveix.
Buida-les del que t’hi han possat els altres
per alleugerir les seves.

Aprofita el foc
d’aquesta nit,
per cremar-ho tot
i així no et consumirà.

Envolte’t de qui
no t’ompli la vanitat
i tan sols,
desitgi compartir amb tu
tot el seu temps.

dolors
23 juny 2010
nit de Revetlla - nit de Sant Joan - nit màgica

mentir, eludir.... excusas. No es más que esconder, lo que no queremos ver. Mirar de frente, a los ojos, con la mirada limpia, es una manera de vivir, que da paz interior. Equivocarse no es malo. No aprender de los errores y mantenerlos nos privan de ver y de vivir las cosas como son, sin más. Vacia tus mochilas de todo lo que no te sirve. Vacialas de todo lo que te han puesto los demás, para aligerar las suyas. Aprovecha el fuego de ésta noche para quemarlo todo y así no te consumirás. Rodeate de quién no te llene la vanidad y solo desee compartir contigo todo su tiempo.

11 comentaris:

mar ha dit...

ep!
Dolors!
Quina alegria tornar-te a llegir!

Tenim una trobada pendent!

Descarregant la motxilla una mica cada dia podrem aconseguir anar més lleugeres...
En això estem, oi?

Petons!

JuanMa ha dit...

Tendría tantísimas cosas que quemar...

(Me alegro de verte).

Un beso.

lali ha dit...

NET I CLAR.....COM LA TEVA MIRADA

MIL PETONS

Rita ha dit...

Contenta de llegir-te de nou. Paraules maques, Dolors!

wambas ha dit...

molt maco, tant de bo fossimcapaços de cremar les cargues inutils i mirar als ulls al destí, amb valentia, pero no es facil, la majoria acabem el.ludint la nostra consciencia. Una abraçada

Isabel ha dit...

Bons i certs desitjos. Petons!!

pluja ha dit...

Que bé entrar al teu bloc i veure que hi has escrit de nou!!
M'ha agradat el post. El foc, una nit màgica, o qualsevol moment pot servir per budar de pedres la motxilla que portem i alleugerir el pes per continuar caminant. Sempre, això sí, dels que sincerament ens volen acompanyar per gaudir plegats del viatge.

Aldabra ha dit...

yo también necesité sentir esa ligereza en una ocasión y por fin me armé de valor y levanté el vuelo.

sabia decisión.

bicos,

peponita y venus ha dit...

Hola! qué alegría leerte de nuevo, te echado de menos. Me gusta mucho este post porque creo que dices algo que para mi es muy cierto pero cada vez más difícil porque es más cómodo hacer todo lo contrario...para encontrar a alguien que piense así hay que buscar mucho. Desde luego que si llego a tropezar contigo en la playa hubiera brindado con una buena garimba!! Un beso

chatnoir ha dit...

Ostres! ja pensava que no tornaries a escriure!!!
Un petó

M.TeReSa ha dit...

Es bo cremar tot allò que fa nosa, que ens fa mal, ara be, no cal esperar una nit com aquesta, ho hauríem de fer mes sovint.
M’alegro per tots els que així ho fan !!!
un petonassssss

P.D. ostres tan temps fa que no et llegeixo? Gggrrrrr muuuu mal !!!