19 de juliol, 2010

l'aigua del mar

conserva el color de la nit,
està quieta
pel pes de l'influx de la lluna.

El Deu dels vents
encara no ha decidit
quin farà sortir el primer.

Sembla que finalment
serà un de poca bufera.
Encresparà petites ones
que melodiosament
entretindrà als pocs banyistes.

Torno a casa,
i en el camí
una estora groga
feta del goteig de flors
omple el terra
sota l'ombra de les acàcies.

dolors
19 juliol 2010

el agua del mar conserva el color de la noche, está quieta por el peso del influjo de la luna. El Dios de los vientos, aún no ha decidido cual será el primero en salir. Parece que finalmente sera uno de leve soplido. Levantará pequeñas olas, que melodiosamente entetendrá a los pocos bañistas. Vuelvo a casa, y en el camino, una alfombra amarilla hecha del goteo de flores, llena el suelo bajo la sombra de las acacias.

12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Horabaixa,

quina manera més bonica d'acomiadar la nit quan es desfà i el dia que s'estrena, amb un bany d'aigua de mar i poesia.

segur que tindràs un molt bon dia, dolors!

Una abraçada!

Wambas ha dit...

M'ha agradat molt, és gairebé com el bal·lanceig d'una cuna, com el del mar, tranquilitzador.
Una abraçada

Aldabra ha dit...

bonita imagen la que has grabado en tus retinas, la que nos dejas aquí para que nosotros la disfrutemos.

bicos,

María Jesús Verdú ha dit...

Preciosa poesia, segur que tu et banyes sovint a la platja, a l'aigua del mar. Petonets i bon estiu

lali ha dit...

D´on venias ? a on anaves ?......espero que aquesta imatge descrita t´aportes pau i un somriure....


mil petons

JuanMa ha dit...

El agua en calma, el viento suave...

¿Y tú? ¿Estás también tranquila?

Besos tormentosos (tormenta de verano).

peponita y venus ha dit...

Hola, es curioso, como todos los veranos que he pasado aquí llega un momento en que necesito ver el mar y me encuentro con este post que me ha hecho pensar no sólo en la visión del mar sino en su sonido. Gracias!! un beso

Rita ha dit...

Llegint-te ja m'hi trobava... Mira que descrius bé les coses!
Petons!

yraya ha dit...

Precioso, he llegado hasta oír el rumor del mar y me vi entre las florecillas amarillas.
Un petó

Anònim ha dit...

Et vas acomiadar de la nit trepitjant una catifa daurada digna d’una princesa

pluja ha dit...

Un paisatge meravellós que no tots els ulls poden captar! Gràcies per acostar-nos-el amb aquesta delicadesa i sensibilitat!!

M.TeReSa ha dit...

hummmmmm es com la melodia d’una cançó.....m’agrada !!!