dona gust passejar per el centre
la meva és una ciutat que visita molta gent, venen de molt lluny
estem en plena primavera. Sol, claror, els arbres tenen color de verd nou.
Una noticia tira per terra tota il·lusió
han començat a tallar alzines centenàries a Collserola
tot aquest “arbricidi” per una montanya rusa.
Encara però, podem estar contents. Irònicament un portaveu del Tibidabo
optimista i cínic, diu que no arribaran a ser les 58 que estaven previstes.
De res han servit els escrits que s’han fet per a concienciar, les mobilitzacions.....
De res serviran ara les lamentacions
els arbres ja no hi son.
Fa poquets dies, es va celebrar la festa de la primavera,
van plantar un fotiment d’arbres. Tots van sortir a la foto.
Això si, la majoria amb l’etiqueta de qui els ha plantat.
Igual que la roba de marca.
Quants d’aquells arbres plantats seguiran vius hores d’ara ?
No recordaran que s’han de regar.
Pensar que avui estava contenta
dolors
16 d'abril 2008
6 comentaris:
Guauuuuuuu!!avui he visitat el teu blog, estàs feta una gran escriptora, et germinen les idees com llavors, saps treure d’una noticia una prosa màgica.
penso que nosaltres també som com aquests arbres , amb el cicle del naixement i de la mort, amb fulles noves, fulles seques i brots que ens il•luminen.
...un acto cruel que nos vuelve a dar motivos para pensar y para seguir actuando a favor.
...porque son ellos los que van en contra.
Un abrazo.
Si Dolors, noticies com aquesta espatllen el dia a qualsevol, i si no es això es un altre cosa, estem constantment fastiguejats per les injustícies que es produeixen, no en tenim prou amb els nostres problemes que al damunt hi ha d’altres que encara ens ho posen mes difícil.
Es bo, encara que sigui tard, esmentar aquests fets.
Gracies per la teva sensibilitat per la natura, de fet.. no em sorprèn.
Un petonasssssssssssss
Ei, avui he entrat al teu Blog per primera vegada, ànims, i no ho deixis!!!
Dolors: t'he trobat a través de Nadaq. Tant de bo algun dia s'acompleixin el teus somnis
Moltes gràcies per visitar-me, horabaixa, de ben segur que tornaré i estaré pendent dels teus nous pots. Adéu, maca
Publica un comentari a l'entrada