11 d’abril, 2008

igual que en un malson

Compro bitllets per a fer un viatge. Me’ls donen diferents, però en aquell moment no me n’adono.
Creiem que coincidirem, que anirem al mateix lloc. L’única coincidència és el dia de sortida. Potser no pujarem al mateix avió. Les maletes tenen la mateixa destinació, els hi han posat idèntica etiqueta.
Aterrem en un país que no és el que volíem. Sense entendre l’idioma. Sembla haver-hi gent coneguda. Sempre passa quan surts fora. Son cares que et sonen. Però què lluny estem de tot.
És possible que planegéssim aquest viatge? quan de temps deu fer d’això? ara no recordo a quina maleta he desat els records.
De cop i volta, com si estigués a la cinta que transporta l’equipatge que va girant i girant, torna a sortir cada cop, però allà queda, equivocada. Anirà a parar a un magatzem , per si algú la reclama. La nau està plena a vessar, tot són histories similars.
De sobte desperto desorientada, angoixada.
I recordo que fa temps vaig perdre una maleta. I ara no sé si és de debò.

dolors
11 d'abril 2008

3 comentaris:

neus ha dit...

Avui he tingut temps de passar per aquí. Un munt de sensacions m'envolten i és que en un parell de setmanes he viscut molt de pressa. Dius que has quedat atrapada pel món blocaire, però potser áquest món ha canviat des que escrius tu. Llegint-te sembla que et conec una mica més.

Anònim ha dit...

Fa dies que et llegeixo i, com la maleta, dóno voltes per arreu i coincideixo ara aquí, més lluny amb tu i després amb mi. Tot gira i tot es creua algun cop; i un altre, i més. El transcórrer orbital és el que té: retrobament. Segueixo la meva òrbita.
Fins el proper encontre.

Maria Jesús ha dit...

Dolors; espero que en el futur puquis fer un viatge més agradable on tot et surti de meravella