Fa temps hi tinc escampades, tot de peçes d’un puzzle
son de formes i colors diferents. N’hi ha un munt
no és gens fàcil d’anar-les col.locant
a vegades n’hi ha alguna que sembla que encaixi a més d’un lloc
d’altres, costen força de trobar
molts dies m’aturo a buscar, m'hi paso força estona
sembla que mica en mica prengui forma
però.....
M’en falta una
és una peça essencial
sé que si la col.loco, ja quasi estarà acabat
però.....
Fa ple de dies que la busco i no la sé trobar
em creia que estava barrejada, em fa ballar el cap
potser haurà caigut al terra
o estarà amagada
em porta de cap
seguiré buscant
fins que no la trobi, les demés no encaixaran.
dolors
15 febrer 2008
1 comentari:
A força de nits
m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent
la millor amiga,
a cop de veritats,
a cop de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.
A força de nits
invento les albes
que cada matí
desvetllen la plana,
i espero el seu crit
que em digui "és ara",
per ser al seu costat
si serveixo encara.
I mentre, aprenc
el preu d'un anhel,
l'espasme del plor,
l'alfabet del crit,
i així faig del temps
el meu aliat
que cada segon m'acosta al demà.
Publica un comentari a l'entrada