23 de gener, 2011

polsim de neu

enfarinat pel fred,
quan arriba l'horabaixa
el paissatge es mostra seré.

Impertérrit, imperturbable
veu els vehicles passar.
Lluny de preses,
aliè de problemes.

Té color de fred
que estoicament aguanta,
sense cap més possibilitat.
No es mou,
nomès ens pot veure passar.

Sempre allà,
fidel, canviant segons l'estació,
el color i la vegetació.
Arbres de branques despullades
despoblats de nius d'ocells.

Horitzó blanc
muntanyes nevades,
bullici de gent.

I jo, vaig cap el fred.
reconec el paissatge
canviant,
sofert
m'ofereix la calma anyorada.

És hivern
és la tarda
és l'ansia de l'encontre.

Davant meu
un cuc de llums vermells
en caravana.

dolors
23 gener 2011

polvillo de nieve, enharinado por el frío, cuando anochece el paisaje se muestra sereno. Impertérrito, imperturbable ve los vehículos pasar. Lejos de las prisas, ajeno a los problemas. Tiene color de frío que estoicamente aguanta, sin otra posibilidad, no se mueve, sólo puede vernos pasar. Siempre allá, fiel, cambiante según la estación, el color y la vegetación. Árboles de ramas desnudas despobladas de nidos de pájaros. Blanco horizonte, montañas nevadas, bullicio de gente., y yo, voy hacia el frío, reconozco el paisaje, cambiante, sufrido, me ofrece la calma añorada. Es invierno, por la tarde, es el ansia del encuentro. Ante mi, un gusano de luces rojas, en caravana.

11 de gener, 2011

despengem

tot el que fins ara
ens acostava al Nadal.

Retirem
boles i penjarolls de l'arbre
que, en el millor dels casos
serà abob.

Oblidem
amb la mateixa facilitat
els bons gestos i desitjos
que ens han embafat.

Acceptem
la fragilitat del nostre cor
en uns dies
que, sense agradar-nos
no ens són indiferents.

Reproduïm
una i mil vegades
les mateixes rutines.

Apaguem
els llums del carrer
que esperen, sense lluir
ser retirats.

Despullem
el cos de tota disfressa
i, a les fosques
amb una nuesa que ens orfeneja
ens fiquem al llit.

dolors
11 gener 2011

descolgamos, todo lo que hasta hoy nos acercaba a la Navidad. Retiramos bolas y colgantes del árbol, que en el mejor de los casos, será abono. Olvidamos con la misma facilidad los buenos gestos y deseos que nos han empachado. Aceptamos la fragilidad de nuestro corazón, en unos dias que, sin gustarnos, no nos son indiferentes. Reproducimos una y mil veces, las mismas rutinas. Apagamos las luces de la calle que esperan sin brillar, ser retiradas. Desnudamos el cuerpo de todo disfraz, y a oscuras, con una desnudez que nos deja desamparados, nos metemos en la cama.

22 de desembre, 2010

desprevinguts

com sempre
ens agafa el fred.

De sobte, també
i com aquell que diu ...
sense avisar
arriba Nadal.

Novament
rebusquem en algún raconet
garlandes i guarniments.
Extres de festa
menjars diferents.

Amb el pensament
fent llistes
als qui desitjar bones festes,
tenir el motiu de retrobament.

Estaré a casa
amb la porta oberta de bat a bat.

Diga'm que vens
i ho celebrarem.

Moltes gràcies per estar
Moltes gràcies als qui sempre esteu
Molt bones festes !!!!!

dolors
22 desembre 2010


desprevenidos, como siempre, nos pilla el frio. De sopetón y como aquel que dice, sin avisar, llega Navidad. De nuevo, rebuscamos guirnaldas y adornos. Extras de fiesta, comidas diferentes. Haciendo listas mentalmente, a quién desear felices fiestas, tener la excusa del reencuentro. Estaré en casa, con la puerta abierta de par en par. Dime que vienes y lo celebraremos. Muchas gracias por estar. Muchas gracias a los que siempre estais. Que tengais buenas fiestas !!!!

14 de novembre, 2010

mapes

que estesos
damunt el llit d'una habitació d'hotel,
indiquen
l'itinerari
i la ruta a seguir.

Ciutat desconeguda
amb l'ànsia del nou arribat,
m'endinso per noves geografies
a la recerca de descobertes
pròpies i alienes.

Els plecs
indiquen com doblegar-ho
perque ocupi menys espai
per guardar-lo.

Un mon inexplorat,
desconegut
en un paper,
que, estès
mostre les meravelles
estàtiques
de la ciutat.

dolors
14 novembre 2010

mapas que tendidos sobre la cama de una habitación de hotel, indican el itinerario y la ruta a seguir. Ciudad desconocida, con el ansia del recién llegado, me adentro por nuevas geografias a la busqueda de descubrimientos propios y extraños. Los pliegues indican como doblarlo para guardarlo. Mundo inexplorado, desconocido, en un papel, que, tendido, muestra las maravillas estaticas de la ciudad

04 d’octubre, 2010

podria ser...

quan es va treure l'anell
quan ja no mirava als ulls
quan evità de parlar.

Culpable de poc
acusada de molt
traïda del tot.

Solituds en companyia
ingènuament,
desorientada
vacil.lant....
desencisada,
quasi a la deriva.

Retrobat l'instint
la brúixola.

Podria ser...
quan decidí virar
enmig d'un mar immens
allunyant-se d'onades.

Podria ser...
recuperant el rumb,
desancorant
endinsada en un mar
de color blau.

dolors
4 d'octubre 2010

podría ser... cuando se quitó el anillo, cuando no le miraba a los ojos, cuando evitó hablarle. Culpable de poco, acusada de mucho, traicionada del todo. Soledades en compañía, ingenuamente, desorientada, vacilante, desencantada, casi a la deriva. Recuperado el instinto, la brújula. Podría ser... cuando decidió virar, en médio de un inmenso mar, alejandose de olas. Podría ser... recuperando el rumbo, desanclando. Adentrándose en un mar de color azul.

31 d’agost, 2010

ens estimarem d'amagat

lluny de mirades que s'oposen,
lluny d'ulls que jutgen,
lluny de pensaments censurables.

Ens estimarem
de la manera que hem après
de la manera que sabem.

Ens estimarem
desafiant
les lleis i normes establertes.

Ens estimarem
amb la complicitat
dels que ho enyoren.

Difícilment,
però, ens estimarem.

dolors
31 d'agost 2010


nos amaremos a escondidas, lejos de miradas que se oponen, de ojos que juzgan, lejos de pensamientos censurables. Nos amaremos de la manera que hemos aprendido, de la manera que sabemos. Nos amaremos, desafiando leyes y normas establecidas. Nos amaremos con la complicidad de los que lo añoran. Dificilmente, pero nos amaremos.

19 de juliol, 2010

l'aigua del mar

conserva el color de la nit,
està quieta
pel pes de l'influx de la lluna.

El Deu dels vents
encara no ha decidit
quin farà sortir el primer.

Sembla que finalment
serà un de poca bufera.
Encresparà petites ones
que melodiosament
entretindrà als pocs banyistes.

Torno a casa,
i en el camí
una estora groga
feta del goteig de flors
omple el terra
sota l'ombra de les acàcies.

dolors
19 juliol 2010

el agua del mar conserva el color de la noche, está quieta por el peso del influjo de la luna. El Dios de los vientos, aún no ha decidido cual será el primero en salir. Parece que finalmente sera uno de leve soplido. Levantará pequeñas olas, que melodiosamente entetendrá a los pocos bañistas. Vuelvo a casa, y en el camino, una alfombra amarilla hecha del goteo de flores, llena el suelo bajo la sombra de las acacias.