més d'un cop.
Però
ho veia com una ostentació,
fins que,
explicat d'un altre manera
no vaig saber dir que no.
Massatge amb pols d'or
en broma,
imaginava el meu cos
participant en l'anunci d'un cava,
bombolles daurades
d'alegres pessigolleigs.
Quan tot just començava a parlar
em meravellaven
les sabates de color d'or.
Sense poder treure els ulls
d'uns peus
que brillaven en daurat.
En un idioma adaptat a l'edat
encara em ressona
“sabatos doro”
la tinença d'aquelles sabates
feia que,
la seva propietària
formés part del meu cercle d'admirats.
Qui sap si,
sense aquest record
simpàtic,
llunyà
m'hagués decidit.
En broma
un cop empastifada
m'imaginava com un lingot d'or .
Embolcallada com una mòmia
amb benes cares de fil d'or.
I per fi,
unes sabates integrades
del daurat metall
de propietats regenerants
de somnis llampants.
Cap a la tarda
en sortir a passejar,
els darrers rajos de sol
el polsim groc
fan que semblin espurnes d'or .
dolors
11 novembre 2009
me lo sugirieron más de una vez, pero lo veía como una ostentación, hasta que me lo explicaron de otra manera y no supe decir que no. Masaje con polvo de oro, en broma me imaginaba en un anúncio de cava, doradas búrbujas cosquilleando alegres. Cuando justo empezaba a hablar, me encantaban los zapatos dorados, sin poder apartar la vista, de unos pies que brillaban. En un idioma adaptado a la edad, aún me resuena “sabatos doro”, la pertenencia de esos zapatos, hacía que su propietaria, formase parte de mi circulo de admirados. Quién sabe si sin éste recuerdo simpático, lejano, me hubiese decidido. Una vez embadurnada, me imaginaba como un lingote de oro. Envuelta como una momia, con caras vendas de hilo de oro, y por fin, unos zapatos integrados del dorado metal, de propiedades regenerantes, de flamentes sueños. Por la tarde, al salir a pasear, los últimos rayos de sol, el polvillo amarillo, hace que parezcan chispas doradas.