21 d’octubre, 2009

per fi,

ja tinc el drac pintat,
nomes queda fer-li els voltants
rodejar-lo de bosc
o de cel
o fer-li un fons neutre.

Això em portarà temps
espero que menys
que l'obra mestre del seu autor original.

Al lloc on escric,
on tinc l'ordinador i,
part de les meves coses
s'ha colat un dragonet.
No és gaire gran
despistat,
haurà entrat per la finestra.

Qui sap si, atret
pel drac que està pintat.

Ha estat tres dies al sostre
com si observés
com si volgués.......
que li fes un escrit

dolors
21 d'octubre 2009

por fin, ya tengo el drac (dragón) pintado, sólo queda hacer el fondo, rodearlo de bosque o de cielo, o poner un color neutro. Me llevará tiempo, espero que menos, que la obra maestra de su autor original. En el lugar dónde escribo, dónde tengo el ordenador y parte de mis cosas. Se ha colado un dragoncillo. No es muy grande, despistado, habrá entrado por la ventana. Quién sabe si atraido por el drac (dragón) que está pintado. Ha estado tres días en el techo, cómo si observase, cómo si quisiera... que le haga un escrito

22 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Estarà content el teu dragonet, no li facis mal, és un signe d'amistat,
amb un dragó-net mai et faltarà la companyia.

Striper ha dit...

Son uns animalons molt sensibles si us plau no els hi facis mal.Pesa sobre ells el mite que es menjen la roba i no es cert al contrari es menjen les poolilles que si que es menjen la roba.

Isabel ha dit...

A vegades són les coses les que ens demanen que fem alguna cosa amb elles. Ens miren divertides fins que apareix la inspiració. Petons!!

yraya ha dit...

Pues si quieres te doy el que tenemos en el cole donde trabajo y así te ahorras el trabajo de pintarlo.
Bromas aparte, lo veremos?,
a mi me ha entrado la curiosidad.
Respecto al dragoncillo, te aseguro que si me entra a mi en la habitación, mis gritos los oirías, si, sé que soy un poco poco histérica con los bichillos, pero...
Un petó molt fort

nadaq ha dit...

...los iguales se atraen. Eso dicen, y a mi me gusta creerlo.

M.TeReSa ha dit...

uisssss espero no sigui el dormitori on dorms, jo no clucaria l´ull !!!!
aixo et pasa per pintar el que pintes, ara be, si aixo funciona la propera vegada pensa be el que pintes !!!!
un petonasssss ens veiem al curro!!!!

dintel ha dit...

Presumits que són els dracs!

Assumpta ha dit...

Pintes de veritat o és part del poema? :-)))

El petit drac estarà contentíssim! Ara ha passat a la fama ;-))

Àngela ha dit...

M’han agradat força totes les poesies ja que són senzilles i entenedores. La que més,VAIG NÉIXER :-)
T’aniré seguint.

Una abraçada!

JuanMa ha dit...

Es que los dragones somos presumidos...
Fondo neutro mejor que no, ¿vale?
Besos.

baldufa c'est moi ha dit...

Has donat vida al drac que has pintat i t'ho ha agrait fent te una visita discreta, cuida'l !

Anònim ha dit...

pues se ha salido con la suya... je je je

me gustan los dragones... en mi blog, también me visita uno de vez en cuando, se hace llamar Goyo... y también un día escribí para él.

biquiños,
Aldabra

mirambella ha dit...

Seguro que posaba para que pintaras sus colores. Besos.

fanal blau ha dit...

Pintes, horabaixa?
Algún trencadís del nostre Antoni Gaudí?
La teva versió original?

És cert que són despistadots...
Fa un parell o tres d'anys un dia va venir un tècnic de "l'adsl-telefonica" a solventar un tema de xarxa.
Quan estava entrant a casa va fer un bot impressionant cap enrera i li vaig dir...
- no pateixis, la Roda, (que era la meva gossa) no et farà pas res...

El noi, tenia la cara desencaixada...

- no...no és la gossa...és que he vist un drac i tinc fòbia...

El vaig fer esperar un moment, amb una escombra li vaig demanar al dragonet un "kit kat" al porxo de casa..., l'informàtic va resoldre'm el problema...però el drac continúa venint a visitar-me.

I som molt amics!

bon cap de setmana, dolors!

mq ha dit...

de vegades es donen curioses coincidències
que fan pensar en sincronies
i sintonies estranyes
bon escrit
salut estimada!

Wambas ha dit...

Jo tinc ganes de veure la teva pintura. A veure quin tipus de drac estas pintant, suposso que lluny dels dracs mítics temibles, potser més a prop del drac blanc de la Història Interminable, molt oriental, un típic drac de la sort.
Una abraçada

Raül ha dit...

Diuen que la millor visió sobre l'intimitat és la de la mosca a la paret. Si és un dragonet, potser és una mica més indiscret, però és molt més bufó.

lola ha dit...

Pintura, deliciosa forma de expresarse Y si además lo haces con este escrito, que es una delicia. ¿ Qué más se puede pedir?
Por el momento has conseguido que al hablar de ese animalito, que siempre me ha dado pensar en el, algo de tirria. Ahora tal como lo has descrito, sienta una especial simpatia.
Petons. Fins pronte.!!!

microvilli ha dit...

Hola Horabaixa!

Qué presumido el dragoncillo, vió la oportunidad de pasar a la Historia en uno de tus escritos y no lo pensó dos veces...yo tampoco hubiera dudado en mantener la pose durante 72 horas por ese fin!


Gracias por tus anteriores escritos, la ausencia durante unos meses lo he notado, y aunque leerlos de una sola pechada da gusto, prefiero el encanto de encontrarlos por sorpresa el día que menos lo espero al entrar en tu blog. Un beso grande!

pluja ha dit...

Un dragonet!!!! m'encanten! són unes bestioles molt fascinants per mi. Segur que t'ha fet companyia durant aquests dies! a tu i al drac! ;)

Manel ha dit...

Si pogués parlar
segur que el seu mirar dissimularia
la bondat a la cara.
Com cada matí
m'espera amb els seus oberts ulls
la llum vermella l'acompanya
nit i dia
en encendre la llum blanca
que representa el dia
a una hora apresa
l'enrenou esperant la meva manyagues
en el seu llom
acull la seva baixada d'ulls.
Li canvio l'aigua
li deixo aliment per al dia
amb els seus allargats dits i ungles femenines
sense ser femenina
raspa el vidre al meu adéu
deixo el rovell del meu dit
en la seva pell
pell aspra i fina alhora
no és sargantana
sinó, pogona
és mascle
de nom Ricardito
el meu drac barbut.

Maya ha dit...

Hola :)
he vuelto!no se por cuanto tiempo, los estudios me tienen demasiado ocupada y la verdad no tengo tiempo para la inspiración!
pero tu comentario me ha animado de nuevo :)
Un besito.