invertit l’ordre

per un error d'impressió,
s'han capgirat els dies del calendari.
Així comença gener del 2010
una nova dècada.

Surt el dia 5 abans del dia 4
el dia 12 abans del dia 11
el 19 abans del dia 18
el 26 abans del dia 25

És com si els dimarts
volguessin avançar-se als dilluns.
Fins i tot
als dies els hi han entrat les presses.

Només passa en el mes de gener,
la resta de dies
la resta de mesos
són al seu lloc,
dòcilment col·locats
amb el seu color
uns de negre,
els dies feiners
uns de vermell
els dies de festa.

Qui sap si
tips de tant formalisme i serietat
tenen ganes de gresca.

Mai es van atrevir,
només en alguna ocasió
el número que era negre
algun cop s’havia posat vermell.
Segons els hi deien
així quadraven el calendari laboral.

Adonat de l’errada
l’editor
els ha possat "firmes"
ha fet un calendari nou.

Nota a l’editor: demano disculpes per aquest agosarament. Tot i que ja tinc el nou, a la taula de la feina deixo l’equivocat

dolors
13 gener 2010

invertido el orden por un error de impresión se han descolocado los días del calendario. Así empieza enero del 2010. Una nueva década. El dia 5 sale antes del dia 4, el dia 12 antes del dia 11, el dia 19 antes del dia 18, el dia 26 antes del dia 25. Es como si los martes quisieran avanzarse a los lunes. Incluso las prisas afectan a los días del mes. Sólo ocurre en el mes de enero, el resto de días, el resto de meses están en su sitio, dócilmente colocados con su color, unos de negro, los días laborales, unos de rojo los días de fiesta. Quién sabe si hartos de tanto formalismo y seriedad tiene ganas de jolgorio. Nunca se habían atrevido, sólo en alguna ocasión el número que era negro alguna vez se había puesto rojo. Según comentaban, así cuadraban el calendario laboral. Sabedor del error, el editor los ha puesto firmes, ha hecho un nuevo calendario. Nota al editor: pido perdón por el atrevimiento. Acabo de recibir el nuevo calendario, pero en la mesa del trabajo prefiero tener el equivocado

tornarem a repetir

un per un
els mateixos desitjos.

Les nostres llistes de correu
aniran plenes
de nou,
amb un repertori
d'imatges i de cançons.

El mòbil,
aproparà amistats de temporada
semblarà que el temps
no ha passat.

S'apropa Nadal.
El fred i la neu
s'han instal·lat.

Tradicions
que no deixem perdre,
però
que no volem conservar.

Dies que,
sense voler-ho
ens fan replegar.

...amb els meus millors desitjos. BONES FESTES !!!!

dolors
21 desembre 2009

volveremos a repetir uno por uno los mismos deseos. Nuestras listas de correo, estarán llenas nuevamente, con un repetertorio de imagenes y canciones. El movil, acercará amistades de temporada, parecerá que el tiempo no ha pasado. Se acerca Navidad. El frio y la nieve se han instalado. Tradiciones que no dejamos perder, pero, que no queremos conservar. Dias que, sin quererlo, hacen que nos recojamos

no queda lloc

al fil elèctric.
Se'n va el sol
i els estornells agafen posicions
ocupant tot el cable.

Juganers,
uns més que d'altres
voleiant.
Uns quiets
d'altres inquiets
bateguen les ales
enjuguessats.

Aviat serà de nit.
Es recolliran als nius.
La nit fosca
i, qui sap si freda,
deixarà amb silenci i pau
un lloc on nomes
trenca l'harmonia del paisatge
el gris quitrà de la carretera.

Viatgers que circulen ràpids
dins d'un vehicle,
enyorant unes ales
que no tenen,
per volar,
enjuguessats
sense cap obligació
que buscar menjar.

dolors
1 desembre 2009

no queda sitio en el hilo eléctrico. El sol se va y los pájaros toman posición, ocupando todo el cable electrico. Juguetones, unos más que otros, jugando. Unos quietos, otros inquietos baten las alas divertidos. Pronto será de noche. Irán hacia sus nidos. La noche, oscura y quién sabe si fría, dejará en silencio y paz un lugar dónde sólo rompe la armonia del paisaje, el gris alquitrán de la carretera. Viajeros que circulan rápidos dentro de un vehiculo, echando de menos unas alas que no tienen, para volar, juguetonamente, sin más obligación que buscar comida.

m'ho havien suggerit

més d'un cop.
Però
ho veia com una ostentació,
fins que,
explicat d'un altre manera
no vaig saber dir que no.

Massatge amb pols d'or
en broma,
imaginava el meu cos
participant en l'anunci d'un cava,
bombolles daurades
d'alegres pessigolleigs.

Quan tot just començava a parlar
em meravellaven
les sabates de color d'or.
Sense poder treure els ulls
d'uns peus
que brillaven en daurat.

En un idioma adaptat a l'edat
encara em ressona
“sabatos doro”
la tinença d'aquelles sabates
feia que,
la seva propietària
formés part del meu cercle d'admirats.

Qui sap si,
sense aquest record
simpàtic,
llunyà
m'hagués decidit.

En broma
un cop empastifada
m'imaginava com un lingot d'or .
Embolcallada com una mòmia
amb benes cares de fil d'or.

I per fi,
unes sabates integrades
del daurat metall
de propietats regenerants
de somnis llampants.

Cap a la tarda
en sortir a passejar,
els darrers rajos de sol
el polsim groc
fan que semblin espurnes d'or .

dolors
11 novembre 2009

me lo sugirieron más de una vez, pero lo veía como una ostentación, hasta que me lo explicaron de otra manera y no supe decir que no. Masaje con polvo de oro, en broma me imaginaba en un anúncio de cava, doradas búrbujas cosquilleando alegres. Cuando justo empezaba a hablar, me encantaban los zapatos dorados, sin poder apartar la vista, de unos pies que brillaban. En un idioma adaptado a la edad, aún me resuena “sabatos doro”, la pertenencia de esos zapatos, hacía que su propietaria, formase parte de mi circulo de admirados. Quién sabe si sin éste recuerdo simpático, lejano, me hubiese decidido. Una vez embadurnada, me imaginaba como un lingote de oro. Envuelta como una momia, con caras vendas de hilo de oro, y por fin, unos zapatos integrados del dorado metal, de propiedades regenerantes, de flamentes sueños. Por la tarde, al salir a pasear, los últimos rayos de sol, el polvillo amarillo, hace que parezcan chispas doradas.

per fi,

ja tinc el drac pintat,
nomes queda fer-li els voltants
rodejar-lo de bosc
o de cel
o fer-li un fons neutre.

Això em portarà temps
espero que menys
que l'obra mestre del seu autor original.

Al lloc on escric,
on tinc l'ordinador i,
part de les meves coses
s'ha colat un dragonet.
No és gaire gran
despistat,
haurà entrat per la finestra.

Qui sap si, atret
pel drac que està pintat.

Ha estat tres dies al sostre
com si observés
com si volgués.......
que li fes un escrit

dolors
21 d'octubre 2009

por fin, ya tengo el drac (dragón) pintado, sólo queda hacer el fondo, rodearlo de bosque o de cielo, o poner un color neutro. Me llevará tiempo, espero que menos, que la obra maestra de su autor original. En el lugar dónde escribo, dónde tengo el ordenador y parte de mis cosas. Se ha colado un dragoncillo. No es muy grande, despistado, habrá entrado por la ventana. Quién sabe si atraido por el drac (dragón) que está pintado. Ha estado tres días en el techo, cómo si observase, cómo si quisiera... que le haga un escrito

orgia de colors,

teles, argila, metalls.
Tallers d'arts, de músiques.......

i jo
que de pintora no en sóc,
gargotejo a la teva pell.
Al començar les primeres lletres,
la llisor
es converteix en estucat.
El relleu esborronat
dificulta l'escriptura.
Tremolosa geografia.

Tanca els ulls
intenta desxifrar
les lletres esboçades,
amb un llapis que no escriu
damunt la pell,
com si estigués pintant
un quadre transparent.

dolors
4 d'octubre 2009

orgia de colores, telas, arcilla, metales. Talleres de artes, de músicas.... y yo, que no soy pintora, garabateo en tu piel, al empezar las primeras letras, lo liso, se convierte en estucado. El relieve erizado, dificulta la escritura. Temblorosa geografia. Cierra los ojos, intenta descifrar las letras esbozadas con un lapiz que no escribe, sobre la piel, como si estuviera pintando un cuadro transparente.

encapçalant una cantonada

s'alça altiva
en forma de gall,
encarant la sageta on bufa el vent.

La vaig col.locar no fa massa.
Serveix d'orientació,
serveix de distracció,
serveix de reflexió.

Antigament,
nomes en podien tenir
algú de la noblesa.
Afortunadament, ara,
puc tenir aquest privilegi.

Indica,
la direcció de vuit vents.
Tots de nom poètic
tots amb els seus proverbis,
tots guarden encanteris.

Bufa el vent,
la fa moure, girant,
suau;
amb força.

Va i ve
a la seva voluntat.
assenyala, Tramuntana, Gregal o Llevant.
A estones,
Xaloc, Migjorn o Garbí,
s'atura en fer
Ponent o Mestral.

M'encisa
la facilitat d'anar i venir,
sobre ella mateixa.
M'atrau,
la delicada fermesa.

Mentre,
un dels set nans del conte,
immòbil, somrient
i jo,
l'observem.

dolors
16 setembre 2009

presidiendo una esquina, se alza, altiva, en forma de gallo, encarando su flecha dónde sopla el viento. La coloqué no hace mucho, sirve de orientación, sirve de distracción y sirve de reflexión. Antiguamente, sólo podían tenerlas, alguién de la nobleza. Afortunadamente, ahora puedo tener éste privilegio. Indica la dirección de ocho vientos. Todos de nombre poetico, todos con sus proverbios, todos guardan hechizos. Sopla el viento. La mueve, girando, suave, con fuerza. Va y viene, a su voluntad. Señala, Tramuntana, Gregal o Llevant, a ratos Xaloc, Migjorn o Garbí, se detiene en Ponent o Mestral. Me fascina la facilidad de ir y venir, sobre sí misma. Me atrae, su delicada firmeza. Mientras, uno de los siete enanitos del cuento, inmovil, sonriente y yo la observamos.