16 de setembre, 2009

encapçalant una cantonada

s'alça altiva
en forma de gall,
encarant la sageta on bufa el vent.

La vaig col.locar no fa massa.
Serveix d'orientació,
serveix de distracció,
serveix de reflexió.

Antigament,
nomes en podien tenir
algú de la noblesa.
Afortunadament, ara,
puc tenir aquest privilegi.

Indica,
la direcció de vuit vents.
Tots de nom poètic
tots amb els seus proverbis,
tots guarden encanteris.

Bufa el vent,
la fa moure, girant,
suau;
amb força.

Va i ve
a la seva voluntat.
assenyala, Tramuntana, Gregal o Llevant.
A estones,
Xaloc, Migjorn o Garbí,
s'atura en fer
Ponent o Mestral.

M'encisa
la facilitat d'anar i venir,
sobre ella mateixa.
M'atrau,
la delicada fermesa.

Mentre,
un dels set nans del conte,
immòbil, somrient
i jo,
l'observem.

dolors
16 setembre 2009

presidiendo una esquina, se alza, altiva, en forma de gallo, encarando su flecha dónde sopla el viento. La coloqué no hace mucho, sirve de orientación, sirve de distracción y sirve de reflexión. Antiguamente, sólo podían tenerlas, alguién de la nobleza. Afortunadamente, ahora puedo tener éste privilegio. Indica la dirección de ocho vientos. Todos de nombre poetico, todos con sus proverbios, todos guardan hechizos. Sopla el viento. La mueve, girando, suave, con fuerza. Va y viene, a su voluntad. Señala, Tramuntana, Gregal o Llevant, a ratos Xaloc, Migjorn o Garbí, se detiene en Ponent o Mestral. Me fascina la facilidad de ir y venir, sobre sí misma. Me atrae, su delicada firmeza. Mientras, uno de los siete enanitos del cuento, inmovil, sonriente y yo la observamos.

23 comentaris:

Striper ha dit...

Era un bon element decoratiu i util que s¡ha perdut.

nadaq ha dit...

...me gusta como invitas a la contemplación con esa naturalidad.
La tramuntana es mi viento favorito pese a su mala fama. Tal vez por eso.
Me siento a tu lado y ya somos tres con el enanito.
Y de pronto y gracias a tu magia el peso del día se esfuma.

...sopla algo de brisa...no?...pues una mantita para tus hombros.

..y qué dices que señala ahora?

Isabel ha dit...

Preciosa descripción de la veleta... poética y hermosa. Lo cual nos dice que la belleza está en las cosas más cotidianas. Besos.

plugim constant ha dit...

No em diguis que tens un nan d'aquells de jardí? No fa per tu!

Assumpta ha dit...

M'has recordat un quadre de punt de creu que vaig brodar fa temps que era una rosa dels vents, amb tots els noms brodats... era més bonica... com les teves paraules :-))

JuanMa ha dit...

¡Qué envidia da! Simplemente dejándose llevar sin tener que resistirse...

Besos con el viento.

donadesal ha dit...

Hola, Dolors, m'agradat que em posessis un comentari als meus poemes.
T'aniré llegint i ens anirem comunicant si et sembla be.
Que la rosa dels vents ens sigui propícia.

montserrat ha dit...

hola,Dolors, jo tampoc et coneixia, gràcies per deixar-me un comentari, he quedat sorpresa de la quantitat de comentaris que et deixen al teu blog.
Enhorabona i que els vents ens siguin propicis.

yraya ha dit...

Me hubiera gustado verla...
Una abraçada

pluja ha dit...

M'encanta l'escrit! a mi també sempre m'han fascinat aquest tipus "d'artilugis". Tenen una elegància natural que em captiva. M'has fet venir ganes d'anar a observar-ne una! ;)

la jardinera ha dit...

Con esta forma que tienes de escribir, seguro que los vientos van en tu favor.

Besicos,

fanal blau ha dit...

horabaixa...

què bé que puguis gaudir dels encanteris dels vents, i de la seva poesia!

jo havia passat hores i hores amb una rosa dels vents en forma de cavall...que de vegades es sobreposava visualment a un cavall de debò i era una sensació impactant...

i, al pas, al trot, el ventet a la cara...

una abraçada, dolors!

belita ha dit...

Sobre sagetes vull compartir amb tu un poema de Garcia Lorca que sempre m'ha encongit el cor i a l'hora que em sembla deliciós, no obstant per no pendre't tant d'espai et deixo sols un trocet del mateix, imagino que el deus coneixer, no obstant si no es així busca'l, t'encisara.

Viento del Sur,
moreno, ardiente,
llegas sobre mi carne,
trayéndome semilla
de brillantes
miradas, empapado
de azahares.
(...)
Sin ningún viento,
¡hazme caso!,
gira, corazón;
gira, corazón.

Petons.

Wambas ha dit...

T'imagino amb una tassa de te a les mans, asseguda contemplant la veleta.
Una abraçada

baldufa c'est moi ha dit...

Sempre m’han agradat les sagetes de les roses dels vents, sobretot quan hi ha un vent tormentós que es dedica a marejar la fletxa, fent-la anar de dreta a esquerra, ara ràpid ara lentament, sense deixar-li un moment de calma. Com un joc de nens.
La rosa dels vents ens indica la direcció del vent.
La brúixola ens indica on és el nord.
T’imagines que existís un objecte que ens indiqués la direcció que ha de prendre la nostra vida ?

AmetS ha dit...

A mi las veletas no me han gustado nunca...de hecho me ha tocado alguna que otra...de todas formas tu haces escribiendo que todo tenga su encanto ;)
Mil besos

Aldabra ha dit...

te imagino mirándola, tal vez soplándola para hacerla cambiar de dirección.

biquiños,

lola ha dit...

Me gustan los elementos en fachadas sobre todos los antiguos. Sí, me gustan.. y hasta les guiño un ojo , sin que nadie se de cuenta.
Disfruto ver esas piezas.
Petons i bon día

digue'm ariadna ha dit...

... Potser el nan mira enlluernat la màgica dansa que marquen els vents i enveja l'esbelta i àgil sageta, mentre continua subjecte a la seva pètria existència...

Rita ha dit...

No sé com t'ho fas, però escrius fent fluir les paraules, ben lligades, ben descriptives, i tot això no ha de ser fàcil, ni tothom en sabria, però és fantàstic. M'encanta!

BUENAS NOTICIAS ha dit...

Poética descripción de una veleta, me ha encantado. Y la imagen de tú y el enanito observándola, es mágica. Un beso, Horabaixa.

chatnoir ha dit...

Uau! ¿ Sàps la direcció de tots el vents?! que fuerte me parece!! jijiji
Una abraçada!

Raül ha dit...

Em fa falta una d'aquestes per a la meva teulada. Pel meu terrat, vull dir. Per a la meva testa, vaja. Tal vegada sigui la manera de trobar el rumb adeqüat...