necessaris en el (con)text,
explícits
en els escrits.
Allò que (no) diuen
allò que (no) volen dir
allò que (no) s'intueix.
Signes (orto)gràfics
forma arrodonida,
presó de paraules
tancament de mirades.
(des)velem els parèntesis
guardem tancats els mots
accentuem el verb.
(en)mig de
paraules (entre)obertes
que (re)marquen el significat.
(im)pertorbables
(im)precisos
(in)necessaris
(in)accessible
(in)finit
(in)merescut
(in)saciable.
Em queden els ulls
(entre)mullats
de coses que (no) vull llegir.
dolors
10 juny 2009
parentesis, necesarios en el (con)texto, explicítos en los escritos. Aquello que (no) dicen, aquello que (no) quieren decir, aquello que (no) se intuye. Signos (orto) gráficos, de forma redonda, prisión de palabras, cierre de miradas. (des)velemos los parentesis, encerremos las palabras, acentúemos el verbo. (en)médio de, palabras (entre) abiertas, que (re) marcan el significado. (im)perturbables, (im)precisas, (in)necesarias, (in)accesibles, (in)finito, (in)merecido, (in)saciable. Me quedan los ojos (entre) mojados, de cosas que (no) quiero leer.
explícits
en els escrits.
Allò que (no) diuen
allò que (no) volen dir
allò que (no) s'intueix.
Signes (orto)gràfics
forma arrodonida,
presó de paraules
tancament de mirades.
(des)velem els parèntesis
guardem tancats els mots
accentuem el verb.
(en)mig de
paraules (entre)obertes
que (re)marquen el significat.
(im)pertorbables
(im)precisos
(in)necessaris
(in)accessible
(in)finit
(in)merescut
(in)saciable.
Em queden els ulls
(entre)mullats
de coses que (no) vull llegir.
dolors
10 juny 2009
parentesis, necesarios en el (con)texto, explicítos en los escritos. Aquello que (no) dicen, aquello que (no) quieren decir, aquello que (no) se intuye. Signos (orto) gráficos, de forma redonda, prisión de palabras, cierre de miradas. (des)velemos los parentesis, encerremos las palabras, acentúemos el verbo. (en)médio de, palabras (entre) abiertas, que (re) marcan el significado. (im)perturbables, (im)precisas, (in)necesarias, (in)accesibles, (in)finito, (in)merecido, (in)saciable. Me quedan los ojos (entre) mojados, de cosas que (no) quiero leer.
38 comentaris:
No cal que ho posi entre parentesi t'ha qudat un poema rodo.
Jo faig servir molt els parentesis quan escric. Crec que és perque de vegades vull dir tantes coses, encara que no vinguin a tomb, que és una manera de clarificar el discurs. El teu escrit preciós i emotiu com sempre. Una abraçada.
Eso necesito yo en mi vida, un paréntesis, que me permita coger impulso de nuevo. Debo dejar de pasarlo mal ya. Gracias por felicitarme por mi cumpleaños, pero sobre todo, por atreverte a escribirme, pues eso me ha permitido conocerte. A ver si podemos ser amigos. Ya sabes donde me tienes. Un beso fuerte y genial tu blog. Hasta pronto.
M'ha fascinat aquest joc de paraules amb parèntesis... tot allò que volem dir i a vegades no cal que ho diem... petons.
Quantes vegades parlem entre parèntesi!! Quantes vegades dissimulem el que veritablement volem dir... potser per por, potser per no atrevir-nos a obrir el cor...
Molt ben buscat :-)
Hola, has pujat un graó més. La descripció ara ja és metafísica. Genial. Ànim.
Es cierto, en todo lo que se dice o escribe hay un cúmulo de otras tantas que no se quieren decir. A veces el peso de éstas agobia. Saludos!
Perllongat silenci
(absent resposta)
des de l'última lletra
(sentida absència)
què va arruixar la raó
(instal•lada boira)
davant la llum estiuenca
queden emocions suspeses
(esperant)
intranquil
imprescindible
indeclinable
incomprensible
interminable
indegut
àvid
(dels teus ulls)
sense parèntesis
... hermosa manera para leer entre letras.
... ¿parentesis?
... o (entre)
... muchos que pasan la vida entre ellos y nunca salen
... hermoso escrito entre parentesis.
... un beso
A veces, hace falta un paréntesis.
(Sólo a veces).
Besos.
Que original aquest! M'ha agradat molt!
a mi me gustaba más el mundo de los pequeños!
pero así es la vida:D
Fascinante post..lleno de dobles lecturas...el parentesis envuelve en su forma de nube, aquello que en ocasiones no nos atrevemos a decir, pero que nos ronda por nuestros pensamientos, aquello que deseamos comunicar..pero en forma de susurro..para que lo oiga sólo la persona adecuada
Besos (im)pacientes
interesante juego de palabras el de todo el poema pero me quedo con el final, lo que me llega más fuerte
me quedan los ojos mojados de cosas que no quiero leer.
esas cosas que se escriben en un papel para escupirlas, para dejarlas ahí, y tratar de olvidarlas como si no pasaran nunca.
biquiños,
Sorprendente texto, nos dejas. Original y divertido y para entenderlo con o sin parentesis
Petons i bona setmana
Ostres noia quin joc de paraules més macó i quin post més orginal. Com sempre xapó.
Petons
P.D.: Tancar una porta no significa que no pensi continuar visitant als amics :)
No coneixia aquest bloc. Escriure poesia per mi és dificilíssim...he començat a llegir i m'han encantat els teus poemes. Aquest últim és molt suggerent, amb diverses lectures, diferents significats...Gràcies per entrar al meu bloc i així poder descobrir-te. Gràcies també pels teus comentaris.Et linko al meu.I ens anem llegint!!
Hola Horabaixa, em sembla que és el poema que més m'ha agradat de tots els que t'he llegit, segurament per l'originalitat ben aplicada.
He aprofitat per a llegir-ho mentre feia un () a la meva feina.
Una abraçada
Horabaixa, i tu quedes meravellada?....
Les teves paraules ja en son de creacions, gràcies!!.
A mi els que em dediquen temps, son els lectors i els companys de blog!!.
I ja que ho dius, et contesto, i tant que gaudeixo!!.
Gràcies per fer-me memòria,
A vegades (no) es necesita que t'agraeixin el treball!!.
Gràcies i per molts anys!!.
hola horabaixa!
Me queda la duda de saber qué haces o piensas cuando te tomas un descanso o paréntesis en tu día a día... quizás afilas tu ingenio para sorprendernos cada vez más con tu originalidad? Me ha encantado lo que dices en el texto, pero prefiero quedarme con el sentido de lo que omites.
Un beso grande!
M'ha agradat molt el significat profund dels teus versos. Com sempre, un plaer llegir-te
wow !!!! m´hequedat bocabadada !!!! quina manera de jugar amb les paraules i el seu sentit, m´ha fascinat.
Un petonassssssss
un poema magnífic. com cost, de vegades, fins i tot escriure.
una abraçada ben forta!
Els parèntesis i totes aquelles paraules que s'amaguen entre línies són les que, a vegades, ens desvetllen el significat real del (con)text!
Si sempre m'agrada llegir-te, avui (no) tinc paraules.
Del que diem... del que volem dir...
Com sempre, seguir-te, és un dolç passeig.
;)
Me ha encantado el poema, Dolors. Toda una reflexión gracias a los paréntesis, qué interesante...
Un abrazo
Buenísisimo, (re)mona, (so)linda.
Hacía (requete)mucho que no venía por aquí. Había perdido tu dirección... ¿a que no sabes quién soy?
Mua,
PD: Un placer encontrarte
;)
Sempre et superes... M'encanta com escrius! :-)
Un poema redó intel·ligent i sobre tot en molt de ritme.Una abraçada
... Paraules llegides sense parèntesis, llegides amb parèntesis, llegides sense i amb ells, llegides amb i sense ells... paraules plenes de sentiments, descoberts i amagats, que no deixen de donar veu a tot un plegat de significats copsats...
... Una abraçada...
Yo utilizo los puntos suspensivos,dejo entre ellos cosas sin decir o expreso con ellos sentimientos que no se expresar...
Pero tu en este escrito has dicho mucho, con o sin parentesis.
Jo sempre vull llegir tot. M'agrada tenir els ulls molls.
Molt bo aquest joc amb els parentesi... he disfrutat molt llegint el teu blog!!
gràcies!
molt (bó)
molt (bé)
penetrats per paraules
interiors
( )
salut estimada!!
Hola horabaixa,
ara m'he de posar al dia del teu bloc... he llegit el primer post i... encara ets aquí!
fins la propera
hola!!! después de mucho tiempo sin pasar por aquí, hoy me alegro de hacerlo, de volver a leer tus juegos de palabras y este en particular que me ha encantado. Un beso
Casualitats...o no?
m'ha encantat,
per mi, sempre han estat com una abraçada ( entrelletres )
Publica un comentari a l'entrada