10 de juny, 2009

parèntesis

necessaris en el (con)text,
explícits
en els escrits.

Allò que (no) diuen
allò que (no) volen dir
allò que (no) s'intueix.

Signes (orto)gràfics
forma arrodonida,
presó de paraules
tancament de mirades.

(des)velem els parèntesis
guardem tancats els mots
accentuem el verb.

(en)mig de
paraules (entre)obertes
que (re)marquen el significat.

(im)pertorbables
(im)precisos
(in)necessaris
(in)accessible
(in)finit
(in)merescut
(in)saciable.

Em queden els ulls
(entre)mullats
de coses que (no) vull llegir.

dolors
10 juny 2009

parentesis, necesarios en el (con)texto, explicítos en los escritos. Aquello que (no) dicen, aquello que (no) quieren decir, aquello que (no) se intuye. Signos (orto) gráficos, de forma redonda, prisión de palabras, cierre de miradas. (des)velemos los parentesis, encerremos las palabras, acentúemos el verbo. (en)médio de, palabras (entre) abiertas, que (re) marcan el significado. (im)perturbables, (im)precisas, (in)necesarias, (in)accesibles, (in)finito, (in)merecido, (in)saciable. Me quedan los ojos (entre) mojados, de cosas que (no) quiero leer.

38 comentaris:

Striper ha dit...

No cal que ho posi entre parentesi t'ha qudat un poema rodo.

plugim constant ha dit...

Jo faig servir molt els parentesis quan escric. Crec que és perque de vegades vull dir tantes coses, encara que no vinguin a tomb, que és una manera de clarificar el discurs. El teu escrit preciós i emotiu com sempre. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Eso necesito yo en mi vida, un paréntesis, que me permita coger impulso de nuevo. Debo dejar de pasarlo mal ya. Gracias por felicitarme por mi cumpleaños, pero sobre todo, por atreverte a escribirme, pues eso me ha permitido conocerte. A ver si podemos ser amigos. Ya sabes donde me tienes. Un beso fuerte y genial tu blog. Hasta pronto.

Isabel ha dit...

M'ha fascinat aquest joc de paraules amb parèntesis... tot allò que volem dir i a vegades no cal que ho diem... petons.

Assumpta ha dit...

Quantes vegades parlem entre parèntesi!! Quantes vegades dissimulem el que veritablement volem dir... potser per por, potser per no atrevir-nos a obrir el cor...

Molt ben buscat :-)

ian ha dit...

Hola, has pujat un graó més. La descripció ara ja és metafísica. Genial. Ànim.

Marina ha dit...

Es cierto, en todo lo que se dice o escribe hay un cúmulo de otras tantas que no se quieren decir. A veces el peso de éstas agobia. Saludos!

Manel ha dit...

Perllongat silenci
(absent resposta)
des de l'última lletra
(sentida absència)
què va arruixar la raó
(instal•lada boira)
davant la llum estiuenca
queden emocions suspeses
(esperant)
intranquil
imprescindible
indeclinable
incomprensible
interminable
indegut
àvid
(dels teus ulls)
sense parèntesis

Aleksander Nagi ha dit...

... hermosa manera para leer entre letras.
... ¿parentesis?
... o (entre)
... muchos que pasan la vida entre ellos y nunca salen
... hermoso escrito entre parentesis.
... un beso

JuanMa ha dit...

A veces, hace falta un paréntesis.

(Sólo a veces).

Besos.

Laura Morera ha dit...

Que original aquest! M'ha agradat molt!

Maya ha dit...

a mi me gustaba más el mundo de los pequeños!
pero así es la vida:D

Enmascarado ha dit...

Fascinante post..lleno de dobles lecturas...el parentesis envuelve en su forma de nube, aquello que en ocasiones no nos atrevemos a decir, pero que nos ronda por nuestros pensamientos, aquello que deseamos comunicar..pero en forma de susurro..para que lo oiga sólo la persona adecuada

Besos (im)pacientes

matrioska_verde ha dit...

interesante juego de palabras el de todo el poema pero me quedo con el final, lo que me llega más fuerte

me quedan los ojos mojados de cosas que no quiero leer.

esas cosas que se escriben en un papel para escupirlas, para dejarlas ahí, y tratar de olvidarlas como si no pasaran nunca.

biquiños,

Alada ha dit...

Sorprendente texto, nos dejas. Original y divertido y para entenderlo con o sin parentesis
Petons i bona setmana

Etèria ha dit...

Ostres noia quin joc de paraules més macó i quin post més orginal. Com sempre xapó.

Petons

P.D.: Tancar una porta no significa que no pensi continuar visitant als amics :)

kweilan ha dit...

No coneixia aquest bloc. Escriure poesia per mi és dificilíssim...he començat a llegir i m'han encantat els teus poemes. Aquest últim és molt suggerent, amb diverses lectures, diferents significats...Gràcies per entrar al meu bloc i així poder descobrir-te. Gràcies també pels teus comentaris.Et linko al meu.I ens anem llegint!!

Wambas ha dit...

Hola Horabaixa, em sembla que és el poema que més m'ha agradat de tots els que t'he llegit, segurament per l'originalitat ben aplicada.
He aprofitat per a llegir-ho mentre feia un () a la meva feina.
Una abraçada

Havanerus ha dit...

Horabaixa, i tu quedes meravellada?....
Les teves paraules ja en son de creacions, gràcies!!.
A mi els que em dediquen temps, son els lectors i els companys de blog!!.
I ja que ho dius, et contesto, i tant que gaudeixo!!.
Gràcies per fer-me memòria,
A vegades (no) es necesita que t'agraeixin el treball!!.

Gràcies i per molts anys!!.

microvilli ha dit...

hola horabaixa!

Me queda la duda de saber qué haces o piensas cuando te tomas un descanso o paréntesis en tu día a día... quizás afilas tu ingenio para sorprendernos cada vez más con tu originalidad? Me ha encantado lo que dices en el texto, pero prefiero quedarme con el sentido de lo que omites.

Un beso grande!

M. J. Verdú ha dit...

M'ha agradat molt el significat profund dels teus versos. Com sempre, un plaer llegir-te

M.TeReSa ha dit...

wow !!!! m´hequedat bocabadada !!!! quina manera de jugar amb les paraules i el seu sentit, m´ha fascinat.
Un petonassssssss

rits ha dit...

un poema magnífic. com cost, de vegades, fins i tot escriure.
una abraçada ben forta!

pluja ha dit...

Els parèntesis i totes aquelles paraules que s'amaguen entre línies són les que, a vegades, ens desvetllen el significat real del (con)text!

assumpta ha dit...

Si sempre m'agrada llegir-te, avui (no) tinc paraules.
Del que diem... del que volem dir...
Com sempre, seguir-te, és un dolç passeig.
;)

BUENAS NOTICIAS ha dit...

Me ha encantado el poema, Dolors. Toda una reflexión gracias a los paréntesis, qué interesante...
Un abrazo

la jardinera ha dit...

Buenísisimo, (re)mona, (so)linda.

Hacía (requete)mucho que no venía por aquí. Había perdido tu dirección... ¿a que no sabes quién soy?

Mua,

PD: Un placer encontrarte
;)

Rita ha dit...

Sempre et superes... M'encanta com escrius! :-)

Alma ser ha dit...

Un poema redó intel·ligent i sobre tot en molt de ritme.Una abraçada

digue'm ariadna ha dit...

... Paraules llegides sense parèntesis, llegides amb parèntesis, llegides sense i amb ells, llegides amb i sense ells... paraules plenes de sentiments, descoberts i amagats, que no deixen de donar veu a tot un plegat de significats copsats...
... Una abraçada...

Anònim ha dit...

Yo utilizo los puntos suspensivos,dejo entre ellos cosas sin decir o expreso con ellos sentimientos que no se expresar...
Pero tu en este escrito has dicho mucho, con o sin parentesis.

dintel ha dit...

Jo sempre vull llegir tot. M'agrada tenir els ulls molls.

Mar ha dit...

Molt bo aquest joc amb els parentesi... he disfrutat molt llegint el teu blog!!
gràcies!

res ha dit...

molt (bó)
molt (bé)
penetrats per paraules
interiors
( )
salut estimada!!

Nosu ha dit...

Hola horabaixa,
ara m'he de posar al dia del teu bloc... he llegit el primer post i... encara ets aquí!
fins la propera

peponita y venus ha dit...

hola!!! después de mucho tiempo sin pasar por aquí, hoy me alegro de hacerlo, de volver a leer tus juegos de palabras y este en particular que me ha encantado. Un beso

Le.chatnoir ha dit...

Casualitats...o no?

polaroid mental ha dit...

m'ha encantat,
per mi, sempre han estat com una abraçada ( entrelletres )