11 de febrer, 2009

se'n va voler desfer

per sempre d'ell.
Va triar la cantonada
on anys enrrera
és van fer el primer petó.

Era petit, rodó, d'or
amb un nom i una data gravada,
era un símbol.

Algú que és va casar
en una data molt semblant,
i, -de moment- amb més fortuna
el va trobar al carrer.

Per tal de localitzar a la propietària
va escriure una carta al director
en un diari de gran tirada.
Fins i tot,
va obrir una adreça de correu electrònic
per facilitar el contacte.

L'endemà
tot un article, parlava de la troballa,
donava tot tipus de detalls
el lloc, el nom, la data.

Peró per a ella
era una historia acabada.

dolors
11 febrer 2009

quiso deshacerse para siempre de él. Eligió la misma esquina, dónde años atrás, se dieron el primer beso. Era pequeño, redondo, de oro. Con un nombre y una fecha gravada, era un simbolo. Alguién que se casó en una fecha muy parecida, y -de momento- con mayor fortuna, lo encontró en la calle. Para poder localizar a la propietaria, escribió una carta al director, en un periodico de gran tirada. Incluso, abrió una dirección de correo electrónico, para facilitar el contacto. Al día siguiente, todo un artículo, hablaba del hallazgo, daba todo tipo de detalles, el lugar, el nombre, la fecha. Pero para ella, era una historia acabada.

26 comentaris:

Striper ha dit...

Petit i amb tant de significant un insinificant anell.

Aldabra ha dit...

me gusta la historia y como lo cuentas... y me gusta lo del simbolismo del anillo.

pero una historia triste, sin duda.

bicos,

lali ha dit...

Bufffff, que emotiu i a l´hora grafic, m´imagino la situacio amb tot detall....per un costat la persona que el troba, i per l´altre la persona que ha apartat el objecte de la seva vida.....

un abraçada

Cesc ha dit...

Sona a història trista, de vegades les històries acabades com la d'ella són les que més costen d'oblidar, pot ser?

belita ha dit...

M’ha agradat molt el detall de possar fí a una historia que no rutlla en el mateix lloc on va començar. Segur que la resta de la historia a partir d’ara serà ben dolça.

Petonets

yraya ha dit...

Pues sus razones tendría.
Cuántos habrán por ahí huérfanos de sus dueños por la misma razón?
Un petó

mar ha dit...

sincerament, de vegades cal desfer-se de petits objectes que ens lliguen a realitats no volgudes.
El millor és desfer-se'n.
Una abraçada!

rits ha dit...

de vegades hi ha coses que et persegueixen sense poder-te'n acabar de desfer.
Però per si ella s'ha acabat, encara que el record la persegueixi, ja serà ben lluny del seu cor.

M'has recordat Mach Point.

Enmascarado ha dit...

A veces los anillos, por muy de oro que sean, se convierten en argollas que esclavizan, que cortan la respiración, que impiden batir las alas para remontar nuestro vuelo...

Preciosa historia, es una delicia leerte

Petons

Manel ha dit...

Esperava el canvi de color
vermell, ámbar, verd
dempeus, enfront del mirall
del vell cafè
es va veure sorpresa en el seu pensament
aquell primer petó.

Un centellejant reflex en els seus ulls
va provocar la fugida d'aquest record
sobresortia d'entre les llambordes.

El color vermell va convidar a recollir
el petit cercle daurat
un color ámbar, com d'avís
al seu pas en verd.

Va traspassar el color esperança
guardant en la seva mà la troballa.

Asseguda en el vell cafè
on anys enrere
és van donar el primer petó
va obrir la mà
el color vermell va encendre la seva cara
la inscripció no duia dubtes
el seu nom, al costat del nom d'ell
la data de l'aquell dia
quan tot era de color verd

Avui, asseguda en el vell cafè
Començava la seva nova història.

- assumpta - ha dit...

Bonica, però trista història.
Hi ha vegades a la vida que hem de passar pàgina, encara que ens dolgui l'ànima.

Assumpta ha dit...

Oi que l'has basat en un fet real? :-)

És que ara no sé si m'ho imagino o em sona haver llegit que algú havia trobat una aliança i en buscava el propietari...

En fi, tan si es basada en fets reals com si és totalment fantasia, li has trobat una història als fets i, com sempre, molt ben narrada :-)))

lola ha dit...

Preciosa narración, nos haces ver imágenes. Un anillo perdido. Vaya, casualidad, todos hablan en un día como hoy de alianzas de amor, y aquí en tu blog es diferente.
Una abraçada i fins pronte!!

JuanMa ha dit...

Es bueno ser capaz de acabar las historias.

Un beso.

Wambas ha dit...

Molt maco e interesant. Potser es podria dir trist, però no té perquè ser així.
Una abraçada

nadaq ha dit...

...pequeño, redondo. Un circulo que se cierra en el lugar donde empezó con un beso.

Similitudes. Se me ocurren algunas otras.

Ella se ha liberado.
Por ella brindo con la empatía que tantas veces une.

Un estrecho abrazo.

Ana ha dit...

És trist, però necessitem tans cops desfer-nos d'aquelles coses que ens porten mals records... Tot i que això, desgraciadament, no ens garantitza l'oblit.

M.TeReSa ha dit...

Ostres, també es mala sort que algú trobi el que no vols tornar a veure i et busqui per tornar-t'ho.
Una historia ben curiosa !!!
Petons.

Desig ha dit...

coi!
jo l'hagués fet fondre per fer unes arracades i regalar-li a algú ;-)

com sempre.... la màgia cobreix tot el que escrius.

saps?
fa dies que et percebo "trista"... saps com trobar-me, oi?

Ballarinadeplom ha dit...

caram, quins bons samaritans!! trobar un anell d'or i demanar per la seva propietària... (per què em sembla q això resultaría difícil q passés???)

un escrit preciós, molt ben trobat :)

Maschera ha dit...

Es unos de esos días en los cuales, no sólo recuerdas al amor, si no al desamor!
No todo desamor es triste, al igual que no la felicidad lleva el amor.
Vi un mismo anillo en dos situaciones, una excepcional para la qeu esa fecha era especial y una insinificante para la qeu esa fecha fue un principio y un final.

En pocas lineas, una gran historia. Sin principio y sin final....y allá que cada mente implante un ante y un después.... Es la libertad del lector, del vividor.

un gran beso, bello, como siempre.

digue'm ariadna ha dit...

... Posar fi desprenent-se de l'objecte simbòlic, tancant el cercle en el punt on es va originar, deu ser un camí ple de moltes passes, d'aquelles que acaben esfonsant la cama fins el genoll en una neu blanca, acumulada amb el pas dels dies...

BUENAS NOTICIAS ha dit...

Hola,

de visita desde mi blog. Me gusta tu historia, aunque sea un poco triste...

besos,

Elena

peponita y venus ha dit...

HOlaaa!! Vuelvo con mi curiosidad...me llama la atención el resto de los comentarios, porque cada uno escribe sobre su proyección, para unos es triste, para otros no, para mí es un alivio porque yo no me veo con uno de esos puestos, quita, quita!!

Isabel ha dit...

Una historia acabada, resumida en un anillo que contiene a veces una vida echada a perder, otras la esperanza del nuevo comienzo. Un beso.

AmetS ha dit...

Tenemos la mala costumbre de simbolizar y aun sabiendolo,lo hacemos.Tambien tenemos costumbre de equivocarnos y como humanos tambien lo hacemos.
Pero resulta que tenemos muy buena costumbre de añorar lo que ha hecho que lo simbolicemos y fijate que tambien tenemos costumbre de rectificar y esta vez...se hizo a los cuatro vientos...

Una historia acabada que se cuenta?
Porque no? ....
Me ha gustado leerte :)

Mil muxutxus ;)