28 de desembre, 2008

ferotges esclaten les ones

no reconec el seu color.
Les gavines
planegen, observant
alienes a tot l'enrenou
que fa el vent de llevant.

Arrancat de soca-rel
tot el que a l'estiu
feia servei.

Aguanta estoicament
l'edifici de l'hotel Vela.
Sembla encarat a navegar
amb les fortes onades
esclatant-li a la façana.

De tant en tant
un soroll metàlic
un soroll que glaça,
seran les Sirenes
no hi ha qui pugui calmar-les
el Nadal les haurà trasbalsat.

I, mentre escric
repenjada a la barana,
em queda la boca salada.

dolors
28 desembre 2008

feroces rompen las olas, no reconozco su color. Las gaviotas planean, observando, ajenas a todo el bullicio, que ha ocasionado el viento de levante. Arrancado de cuajo, todo lo que en verano servia. Resiste estoicamente el edificio del hotel Vela. Parece surcar el mar, con las fuertes olas, rompiendo en su fachada. De vez en cuando, un ruido metalico, un ruido que hiela, seran las Sirenas, nadie puede calmarlas, la Navidad las ha transtornado. Y, mientras escribo, apoyada en la baranda, me queda la boca salada.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonic escrit... les ones que venen i van...

Assumpta ha dit...

Llevantada impressionant... i aquest detall al final de que, mentre escrius, notes el sabor de la sal ho resum perfectament :-)

Striper ha dit...

pOTSER EL NADAL, POTSER LA COBDICIA HUMANA...

Etèria ha dit...

Molt maca la teva descripció d'un nadal que a la costa ens ha arrivat punyent i devastador. Potser es que al mar tampoc li agradan aquestes dates.

Petonets

Enmascarado ha dit...

¿Cómo lo haces para que después de leerte yo también note la boca salada?
y huela el mar..

Genial, asombrosa...Mágica¡¡

Besos navideños

Anònim ha dit...

Maco el poema, jo hagués aprofitat l'oportunitat per a fer un relat de terror...però ja arribo tard!!!
Espero que no arribessis a passar por.
Una abraçada i bon any 2009!!

lali ha dit...

Quan la natura fa soroll, els humans sols ens podem quedar bocabadats.....que petits que som!!!!

El tsunami de l´India va ser un 26 de desembre, casualitat ?

Petons
Lali

microvilli ha dit...

Hola horabaixa!

...y entonces nos damos cuenta de lo insignificante que somos cuando la fuerza de la naturaleza asoma su patita...

Nos quedamos pasmados, inmóviles, secos de pensamiento cuando vivimos la realidad,lo efímero de nuestra existencia: hoy estamos, mañana...

Aprovecho estas líneas para felicitarte estas fechas. Se que es algo típico y falto de imaginación(todo lo contrario a ti), sin embargo es una buena excusa para desearte lo mejor para este año que ya casi rozamos.

Aunque no me gusta armar mucho ruido espero te llegue alto y claro el beso fuerte que te mando.
Un deseo para el próximo año: mantenerte!

Carles Casanovas ha dit...

Arrancant de soca arrel, tot el que
a l'estiu ens feia servei...això és
com el desastre de la crisi, tant rics que erem,ara som pobres, on som
on han anat tots els calés de tant
malbaratament, i qui ha de pagar tot
el desastre i la imprevisió ?

Rita ha dit...

M'encanten aquests escrits que fas. Ets tan descriptiva!!
Bona sortida i millor entrada d'any 2009!
Una abraçada,

rits ha dit...

els edificis històrics o antics semblen fets d'una manera especial, per aguantar-ho tot.

ha estat increïble la llevantda d'aquests dies. el xiulet del vent ressonava tan fort a casa que semblava que havia d'entrar en qualsevol moment a casa!

el gust salat del mar....mmmmm

Alada ha dit...

Precioso tu escrito. Siempre haces soñar con tus descripciones, sentir y ver lo que nos traes.
Un peto molt fort. Que l'entrada al Any Nou sigue molt bo per a tu i els teus.
Una forta abraçada. Fins pronte!!!

poca luz ha dit...

...que placer el de la observación que nos transmites.

...un placer a tu antojo...brindo por seguirte leyendo, dulce, salada, pero siempre tú!

...y dices que estabas apoyada en la baranda??

...ahhh...que bonito!

Un abrazo...no más estrecho que otros dias pero si muy especial.

Laura ha dit...

No trec cap mèrit a la resta del poema, que és molt bonic, però m'ha encantat el final. Tan escuet, tan descriptiu i tan salat! :-) Bon any!!!

Ballarinadeplom ha dit...

fa por el mar embravit...tot s'ho endú, sense distincions.

Passa unes bones festes :)

yraya ha dit...

Feliç any nou.
Un petó i una abraçada molt forta.

matrioska_verde ha dit...

puedo verte dentro de la foto que tan bien describes... me ha salpicado una ola, incluso.

biquiños, los primeros del 2009.

JuanMa ha dit...

Me encanta ese sabor, sobre todo en invierno.

Besos salados.

aigua ha dit...

Ai el Mar, el volen tranquil i domat i ell en quan pot es revela indomit i salvatge.

Havanerus ha dit...

Hola Horabaixa,
T'ho he de dir, des de que vaig rebre el teu comentari en el meu blog, et vaig serguir fins al teu, ja saps, la teranyina que ens envolta, crea lligams molt bonics.
I si tu buscaves la lletra de les havaneres que jo vaig publicar, jo buscava un blog com el teu.
Per tant, encantat de trobar-te i fins la proxima.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Onades! Onades! Tanmateix encara fa massa fred per recorre-les. Force una primavera in anticipo?