14 d’agost, 2008

l'acabo d'acabar

el dia es trist, tan com ho estic ara mateix,
sempre em passa, quan un llibre m'agrada.

El tenia triat, a punt per endur-me'l de vacances
cada estiu en busco un de la mateixa autora.
Fa servir paraules en mallorquí,
aquest en tenia més de les acostumades,
no sé exactament el motiu, però em captiva.

Sóc a una ciutat que no és la meva.
Es respira un aire clàssic que fa conjunt amb el llibre.
He quedat atrapada per la historia
la del llibre i del lloc on sóc.

Impressiona veure el record dels trets
a les façanes dels pocs edificis antics que van quedar,
que es van salvar de la destrucció.

Destrucció, em ressona la paraula
no la puc allunyar del pensament.
Com en un malson,
aixeco un mur
cada cop més alt i més ample.

La sensació de buidor del llibre que s'ha acabat
m'envaeix una sensació de nostàlgia.
Em sento foranea d'un lloc,
desconeguda de la gent, de mi mateixa.

I no paro de donar-li voltes,
que feia aquell altre llibre en aquella pila ?
el vaig saber reconèixer, en un idioma que no entenc
em va sorprendre veure'l allà.

Ara plou
i recordo l'ultima frase “.....esperava l'ultima pluja.”
i amb els ulls negats, em pregunto
que espero jo?

dolors
10 d'agost 2008

lo acabo de terminar, el dia es triste, tanto como lo estoy ahora mismo, siempre me pasa cuando un libro me gusta. Lo tenia preparado, para leerlo éstas vacaciones, cada verano busco uno de la misma autora. Usa palabras en mallorquín, y éste, tenia más de las acostumbradas, no se el motivo pero me cautiva. Estoy en una ciudad que no es la mia, se respira un aire clásico que hace conjunto con el libro, he quedado atrapada por la historia, la del libro y la del lugar dónde estoy. Impresiona ver el recuerdo de las balas, en las fachadas de los pocos edificios antiguos que quedaron. Que se salvaron de la destrucción. Destrucción, me retumba la palabra, no puedo alejarla del pensamiento, como en una pesadilla, levanto un muro, cada vez más alto y más ancho. La sensación de vacío del libro acabado, me invade una sensación de nostalgia, me siento extrangera de un lugar, desconocida de la gente, de mi misma. Y no dejo de pensar, que hacia ese otro libro en ese montón?, lo supe reconocer en un idioma que no entiendo. Me sorprendió verlo allá. Ahora llueve, y recuerdo la última frase,
“......esperaba la última lluvia.” y con los ojos llorosos, me pregunto. Que espero yo?

22 comentaris:

Striper ha dit...

Potser tu bcom tothom esperas sol que escalfi el cor.

Rita ha dit...

T'entenc. Quan acabo un llibre sempre em queda una mena de tristor. Si m'ha agradat, perquè s'ha acabat i ja no hi ha més per gaudir, i si no, perquè em quedo amb la sensació que m'ho hagués pogut estalviar, i aprofitar aquell temps amb un altre de bo.
Bones vacances!

pluja ha dit...

Quan un llibre ens atrapa, ens deixa un buit a l'acabar. Quan un espai ens captiva, ens deixa una sensació de tristor al marxar... però superats els sentiments que afloren després d'allunyar-nos d'allò que ens ha atrapat, neix una nova emoció, formada per imatges, aromes, paraules.. neix el record. Un record que sempre ens quedarà i que quan l'evoquem ens retornarà a aquell espai o a aquelles paraules que tanta empremta ens van deixar!

peponita y venus ha dit...

¡ya has vuelto! me ha gustado mucho este post...pero siento mucha curiosidad por saber qué lugar y qué libro es...
un beso

yraya ha dit...

Espero que a pesar de ese rato de tristeza, las vacaciones vayan bien!!
Te he dejado en mi blog algo de "trabajo".
Un besote

Assumpta ha dit...

L'estiu passat en vaig llegir un de Maria Antònia Oliver... aquells mallorquinismes també em van "atrapar".

Benvinguda!!

aigua ha dit...

Vaja horabaixa no sé com et van les vacances peró no sona gaire bé :(.... espero que només sigui una sensació...
petons

Alada ha dit...

Hola, nos hemos cruzado. ¿Qué tal estás?. Ya veo que por el escrito has estado algo lejos. Pero espero que hayas disfrutado y hayas cambiado de aires.
¿Sabes que leyendo esta entrada, casi lloro?
Me encanta como describes las situaciones, circunstancias y lo que sientes.
Un petó
¡¡Fins pronte!!

Anònim ha dit...

jo soc de les que penso que sempre es bo llegir... i durant tot l'any!

;)

Anònim ha dit...

L'escrit és bonissím, llàstima que soni trist...

Praxis ha dit...

Eiiii,... veig que ja has tornat. S'et veu una miqueta tristona no?. Vols dir que no tindries de canviar d'autora de llibre per les vacances?,... no se?? buscar quelcom més divertit, o pode canviar de ciutat? jejeje ...
Fora conyes, has fet un escrit d'un gran sentiment. llegint-te, he pogut entendre la força del llibre i l'impacte que t'ha causat la ciutat.

Petons

Wambas ha dit...

Aquesta tristor és positiva...en principi. Significa que estas viva i que tens sentiments, però lo important és saber anar alternant els sentiments, i ara t'hauria de tocar llegir o experimentar alegries, coses positives, només és un consell. Riure també et fa sentir viu, i amb més ganes de viure.

Odei ha dit...

Hola Horabaixa!! Por fin de vuelta, ya se te echaba de menos...
A mi,con respecto a los libros, me pasa igual, si el libro me ha gustado cuando lo acabo me embarga una sensación de tristeza, por que todo eso que he leido y "vivido" acaba con la última página y a veces, pasan los días y sigo pensando en la historia,en sus protagonistas, como si fuera del libro, en algún lugar todo continuase...
Tu última frase, "que espero yo?"... ¨lo mismo me digo y pregunto mucho ultimamente...
Ánimo!!!
Un beso muy grande.

matrioska_verde ha dit...

me alegra ir abriendo los blogs y ver que ya habéis vuelto...

pero no me gusta que estés triste aunque comprendo lo que cuentas... ahora ya sabes, toca un libro más alegre...

bicos,
Aldabra

Anònim ha dit...

De nuevo aquí, ya te echaba de menos!:D:D
Amo la lectura, al igual que la escritura, porque vivo soñando y sin ellos muero...por lo que pude entenderte.
Qué espero yo¿? Ahora yo si tengo mi respuesta a mi propia pregunta...
Un beso, me alegro de verte de nuevo:D:D:D!
Mi regalo¿?Tu vuelta! GRACIAS

dintel ha dit...

Vaig deixar d'esperar quan vaig descubrir que la vida no dóna, ets tu qui atraus les coses. Viure es carregarse de enegia atraient.

belona ha dit...

En un principio lo que me vino a la cabeza fue la ciudad de Berlín, no me digas por qué. "Libro... montón" me imaginé la quema de libros nazis, la destrucción. "Levanto un muro"... 1961 levantamiento del Muro de Berlín.
En fin, que estoy de atar esta noche, ya sé que no tendrá nada que ver, pero es en lo primero que he pensado.

Espero que tú esperes, saber lo que esperas.

belona ha dit...

Sí, es muy difícil expresar los sentimientos. Yo lo he hecho por aquí, ya sabes, nadie me conoce, nunca nadie va a saber quien soy.
Gracias por tus animos.

M. J. Verdú ha dit...

Espero que la història estigui plena de màgia i que sàpigas allò que esperes i que t'arribi aviat. Tant de bo amb la pluja, es facin realitat els teus somnis. Espero que hagis tingut unes bones vacances

M.TeReSa ha dit...

Hola guapetonaaaaaaa!!!! ja soc aqui!!!!
Ostres, en el teu escrit observo una certa melangia,
potser sigui al llibre acabat, potser sigui el que et transmet aquesta ciutat,
mes ara pensa que ja has tornat
i que mica en mica tornaras a la normalitat.
Ens veiem aviat, si tot va be el 25estare teballant.
P.D. de la buidor en parlarem, val?

matrioska_verde ha dit...

¿te has sacudido ya esa tristeza?... espero que sí.

biquiños,
Aldabra

poca luz ha dit...

...miro la fecha actual...miro la del escrito.

Comparto el momento de emoción ante la belleza de un libro.

Deseo que no quede ni una sola lagrimita en tus ojos y que vuelva a lucir una hermosa y serena sonrisa...la conseguí???

....ahhh...genial!

Un abrazo.