30 d’agost, 2008

el seu color rojo volcán

és el cinquè cotxe que tinc.
El primer i l’últim, vermells;
els tres del mig, blancs.

Amb tots ells
he viscut com un enamorament,
els he dotat de vida pròpia;
com en l’amor
uns m’han durat més temps que d’altres.

Hem estat per llocs llunyans, perduts
aguantant carreteres nevades,
Sol batent que tot ho fon
pluges intenses,
hores perdudes en retencions,
de vegades, nius fugaços d’amor
bruts de pols, “has estado en algún lugar interesante”?
o força lluents, per anar a noces o a enterraments .

Sabedors de la meva vida
ens hem cuidat mutuament.
De mecànica no sóc gens experta
però he reconegut algún so diferent.

Sempre he estat jo, qui els ha deixat per un altre,
i ……, ssshhhhh…, ara que ningú no ho sent
recordo el comiat de cada un d’ells.

Ara, el tinc al taller,
l’estan recomposant.
Va servir-nos de cuirassa
en una carretera del poble d’en Luís Buñuel
un conductor amb poca traça
es va saltar l’stop.

Entre ell i l’àngel de la guarda
vàrem poder tornar a casa.

Una extranya sensació
quan la grua el va retirar.
Vam quedar els dos cara a cara
diría que l’ull em va aclucar.

dolors
30 d'agost 2008

su color rojo volcán. Es el quinto coche que tengo. El primero y el último, rojos; los tres del medio, blancos. Con todos ellos he vivido como un enamoramiento, los he dotado de vida propia, como en el amor, unos me han durado más tiempo que otros. Hemos ido por lugares lejanos y perdidos, soportando carreteras nevadas, intenso sol que todo lo funde. Lluvias intensas, horas perdidas en atascos. A ratos, fugaces nidos de amor . Sucios de polvo, “has estado en algún lugar interesante? o relucientes, para ir a bodas o entierros. Conocedores de mi vida, nos hemos cuidado mutuamente, de mecánica no entiendo nada, pero se reconocer ruidos diferentes. Siempre he sido yo la que los ha dejado por otro, y …… sssshhhh ……., ahora que nadie nos oye, recuerdo el último momento de cada uno de ellos. Ahora está en el taller. Lo están recomponiendo. Nos sirvió de coraza en una carretera del pueblo de Luís Buñuel. Un conductor despistado, se saltó un stop. Entre él y el ángel de la guarda, pudimos volver a casa. Una extraña sensación, cuando la grúa lo retiró. Nos quedamos los dos cara a cara, diría que el ojo me guiñó.

25 comentaris:

Striper ha dit...

sembla mentira pero se els agafa afecte als cotxes, Jo algun hasta li he posat nom,. m'alegro que no us passes res.

Cesc ha dit...

I els que els cotxes també formen part de les nostres vides, jo recordo com em sentia amb el meu 1er cotxe i com va acabar-se la nostra vida en conjunt. Es fan estimar eh els cotxes!

Wambas ha dit...

Fantàstica oda d'elogi al cotxe que t'ha salvat la vida (espero que aquesta afirmació sigui exagerada).
La meva parella i jo tenim al nostre "huevito", un citroen c-3 molt maco, que ens aguanta com pot. Abans vam tenir a Relámpago i a Relámpago-2. Els pobres es caien de vells quan els vam deixar en la seva agonia.
Per cert, tens un regal al meu blog.
Salutacions

nadaq ha dit...

...extraño ese pequeño vínculo que creamos entre las cosas que nos rodean y que son partícipes de nuestra vida.

Una bella fluidez para expresar algo tan familiar y cotidiano.

Un abrazo.

mar ha dit...

curiosa relació la que establim amb els cotxes...
són com una petita carcassa que ens acompanya a tot arreu... i ens aixopluga... i ens protegeix...

gràcies per visitar-me i per deixar-me tants regalets... et faig un espai en el meu bocí de lluna pots tornar quan desitgis...
petonets...

dintel ha dit...

Será que no tengo coche...

Assumpta ha dit...

Ai... doncs jo no he tingut mai cotxe... ni tan sols tinc el permís de conduir. El meu marit es va treure el carnet als 20 anys però diu que no hi té comfiança i res... que no n'hem tingut mai :-)

Sóc un bitxo raro jeje

Perquè a casa ni el pare ni la mare tampoc en tenien...

Mai he tingut CAP cotxe!!!

Sí, definitivament, crec que sóc un cas poc comú...

Alba ha dit...

Le cogemos cariño a las cosas que forman parte de la rutina sin saber muy bien por qué y sin apenas darnos cuenta. Es extraño pero tu lo describes con una naturalidad y soltura envidiable.

Un besote.

PD- No sé si mejoré mucho en inglés pero me llevo una montaña de recuerdos inolvidables.

M.TeReSa ha dit...

Felicitats!!!!!!
Per la sort que has tingut en aquest afer, el destí ho ha volgut així.
I perquè avui es un dia especial per tu !!!! que el passis molt feliç, tot i que no tindràs el teu cotxe vermellet a prop, segur que ell també ho tindrà present.
Una abraçada, petons i 4.......... estirades d’orelles !!!!!

Ana ha dit...

Tenim una relació especial amb els cotxes, es veritat. Però jo no els hi he tingut mai massa estima... i m'agraden moltíssim els cotxes! però per aquest mateix motiu estaria canviant-los constantment.

aigua ha dit...

Uff,sort del cotxet vermell que va aguantar el cop! Espero que el deixin ben lluent i que e puguis disfrutar molts anys més! :)
El cotxes son uns bons companys de viatge, ens acompanyen a tot arreu sense queixar-se mai, jo de la majoria en tinc un bon record :)
petons

Aldabra ha dit...

¡que bonito ese cariño por tu coche!... yo sinceramente no pienso en mi coche como un ser especial, lo quiero, sí, simplemente... pero recuerdo cuando entregué mi coche viejo para recoger el que tengo ahora... ¡como lloraba mi hija Senia, pobre!... je je je...

Bicos,
Aldabra

Lola ha dit...

No se per que.. no arrive el meu comentari. Escric de nou...
Sembla ser que tu estas sencera i sense cap esgarrapada, cosa que m'alegra molt. El cotxe ja he llegit que per unes reparacions.M'ha fet somriure el text, ha estat supergraciós
El meu te uns quants copets petits, però no els he et jo ,eh!"
Fins pronte!!

horabaixa ha dit...

Ja saps....

"Mala hierba, núnca muere"

Com els gats. Que tenen 7 vides.

microvilli ha dit...

Hola horabaixa!

Me considero toda una amante de los coches; pero no en el sentido de conocer sus entrañas, cambiar piezas y todas esas cosas materiales, sino una amante real!
El aire fresco intentando colarse en el pequeño espacio entre mis dedos, la música imprescindible en todo viaje...
Me apasiona acumular kilómetros, dar largos paseos sin ruta fija o destino, y si soy sincera, prefiero que en este viaje sólo me acompañe mi vehículo!
De modo que entiendo perfectamente, que en ocasiones nos sorprendamos al recordar que no son humanos!!!
Un beso fuerte.

Praxis ha dit...

Es ben cert el que expliques i de la manera que ho dius, D'alguna manera els cotxes o els nostres vehicles que ens porten a llocs desitjats i ens acompanyen, arriben a formar part de les nostres vides. Entenc el teu sentiment. Jo he tingut cotxe i moto però si t'he de ser sincer, el que m'ha aportat la moto en quan a sensacions i lligams, no ho ha fet el cotxe.... però això es un altre historia.
M'alegro molt que no us passes res en l'accident.

M'ha agradat molt com descrius aquesta relació amb aquestes maquines tan nostres.

Una abraçada

Eli ha dit...

El meu, vermellet també...
i molt preuat pel que representa i va representar aconseguir!!!!
Tot i que és un troç de ferralla una mica velleta..... és el meu cotxe!!!!
;-)

AmetS ha dit...

Vaya! Me has echo imaginar... ese rojo...me recuerda....ains...

Increible la forma de contarlo...se lo agradezco al angel tb...y si dios pudo volver en una harley porque no un coche iba a poder guiñar los ojos?
jajaja
Gracias por tu bienvenida...

Besazos!

Eli ha dit...

Aixxx.... quines casualitats...
Jo amb memes i tria de llibres, a punt de posar Dios vuelve en una Harley, que li varen regalar a una amiga aquest dissabte, i que arribo aqui i em trobo el comentari d'Amets, on el nombra....
Casualitat????
Aquest llegeix-lo si pots... segur que l'acabes!
;-)

Odei ha dit...

Hola Horabaixa!!!

Que casualidad, yo también he tenido 5 coches y este último, adivina de que color? ROJO!!! Aunque el mío es rojo lucifer...que fuerte!!!Yo también he sentido un vínculo especial con cada uno de ellos,muchas viajes e historias vividas y todos tenían nombre.A veces pienso que si los coches hablasen....
Me ha encantado tu escrito, me siento totalmente identificada en lo que dices.

Un beso.

belona ha dit...

Bonita manera de describir momentos de tu vida a través de tus coches. ¿O son de tus coches?

peponita y venus ha dit...

Horabaixa, yo desde pequeña me enamoré de un coche que aún admiro y no tengo coche. Me encanta oír la lluvia dentro de el coche y hablar hasta la madrugada escuchando música. A la hora de limpiarlo puedo estar horas sacando brillo y lo que más me llama la atención es el volante, que me gusta que sea grueso. Me alegro de que salieras bien y espero que a tu compañero te lo entreguen pronto. Un abrazo.

Enmascarado ha dit...

Claro que te guiñó el ojo¡¡¡...pues sabe que volvereis a encontraros...fue un guiño de complicidad...de esos que sin palabras nos transmiten tanto...un "luego nos vemos"

y volverá más rojo y brillante que nunca..un lifting que le hará parecer más joven, aunque si te fijas bien...por la zona del radiador...descubrirás la misma sonrisa del que se sabe orgulloso por el deber cumplido.

Enhorabuena a tu coche rojo por salvaguardar a una persona tan especial

Besos

Toni Bra ha dit...

En recorda el teu relat al meu r5,el cotxe que mes estat unit a ell,ya que dins d'eixe cotxe he tingut moltes vivències i totes molt boniques.Com sempre un plaer llegir els teus relat que ma posat al dia

Deseo ha dit...

segur que tens raons suficients pero....una curiositat...perquè no contestes els comentaris que deixem dels teus posts?

asies!