18 de juny, 2008

a vegades em pregunto

fins a quin punt invadim la privacitat de les persones
o tafanegem la vida d’ells fent-nos partícips de les seves coses.

A vegades em pregunto
on comença i on acaba el què és propi i el què és per compartir.
A vegades em pregunto si això de “mostrar-nos”,
aquest acte d’exhibicionisme correspon una mica a les ganes d’ensenyar, de compartir, d’agradar, de donar a conèixer.

Durant les “passejades” coincidim amb més gent que fa coses semblants, i alhora diferents.
Amb uns ens aturem, i amb d’altres passem de llarg. Com la vida mateixa.

Simpaties anònimes. Qui sap si, alguna ànima solitària.
Aficionats a l’escriptura, d’altres a les fotografies, a la música.

No deixo d’estar sorpresa desprès de tots aquests mesos,
de l’abast que tot això té.
No deixo de sorprendrem de molts escrits que m’arriben a impactar,
per un motiu o d’altre.

I no deixo de pensar, molt sovint, que la pantalla se’m fa petita.

dolors
18 juny 2008

a veces me pregunto, hasta que punto invadimos la privacidad de las personas, o fisgoneamos su vida participando de sus cosas. A veces me pregunto dónde empieza y dónde acaba lo que es propio y lo que es para compartir. A veces me pregunto si el hecho de “mostrarnos”, éste acto de exhibicionismo, corresponde un poco a las ganas de ensenyar, de compartir, de gustar, de dar a conocer. Durante los “paseos”, coincidimos con más gente que hace cosas parecidas y a la vez diferentes. Con unas nos detenemos y con otras, pasamos de largo. Igual que en la vida. Simpatias anónimas. Quien sabe si alguna que otra alma solitaria. Aficinionados a la escritura, otros a la fotografia, a la música.... No dejo de sorprenderme, después de todos éstos meses del alcance de todo. No dejo de sorprenderme de lo que me llegan a impactar algunos de los escritos, por el motivo que sea. Y no dejo de pensar, muy a menudo, que la pantalla se me hace muy pequeña.

19 comentaris:

Striper ha dit...

Jo crec que es desig i necesitat de compartir.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

si son ells mateixos qui ens en fan partícips, no crec. I la mesura del que es intim i intransferible al que no ho es, la posem nosaltres mateixos, no?
no deixis que dons que la pantalla es façi petita, fes-la tú mateixa més gran que en saps, segur.

peponita y venus ha dit...

Hola!! yo creo que toda persona aparte de tener su intimidad también tiene que sus secretos y que todo, todo, todo nunca debe enseñarse. También disfruto de escritos bastantes buenos y a veces la pantalla es mi mejor filtro para decir las cosas...un beso

aigua ha dit...

Hola horabaixa
Les persones expliquem el que tenim necessitat de explicar i compartim les coses que en agraden.En aquest món i en el altre.
Encara que crec que en aquest món hi ha gent que explica coses que potser en un altre lloc no explicaria, per vergonya, perquè creu que no és prou important, perqué no te ha qui explicar-li.....qui sap!
Encara no sé bé perquè serveix tot plegat, però la veritat és que molts ja formeu part de la meva història! :)
Les coses que s'expliquen deixen de ser privades no?
Petons

Anònim ha dit...

Pequeños baules sin cerrojo, donde depositas aquello que te gusta...pensamientos, imágenes, música...así veo yo este medio, un lugar donde dejar una parte de ti sin buscar un destinatario en particular...tan sólo depositar, para compartir y encontrar sin buscar...un saludo y gracias por tu visita.

memoria ha dit...

Es com un altre món, el que surt de darrere de la pantalla. Un món de paraules, però també de silencis. I és així com tu dius, que en uns racons pares i en altres passes de llarg. Jo de moment em quede.

Ens llegim.

poca luz ha dit...

...como siempre con esa naturalidad que caracteriza a tus escritos.
Y hablas de algo que conozco y no por ello me deja de sorprender.
Ayer hablaba con un buen amigo y le contaba un cierto temor a la exposición en un escrito pero por otra parte ...es tan gratificante poderlo compartir ...admirar otras letras...pasear entre "simpatias anónimas".

Un placer leerte, un abrazo enorme

...definitivamente...algo de telepatía si que hay :)

Etèria ha dit...

No se si es exhibicionisme, ganes de compartir, tafaneria o que... El que si puc dir es que et permet veure el mon desde una optica que no es la teva i el més important de tot, coneixer en la majoria dels casos a persones magnifiques.

Petonets

Anònim ha dit...

Com molt be dieu tots/totes , i teniu rao, hi ha una mica de tot,pero jo que estic d´observadora (no tinc blog propi)us he de reconeixer que us admiro, i que aixo de "tafenejar" m´esta ajudant molt ......veure i compendre que no tots som iguals, pero que tampoc som tant diferents, i que el ser huma te en comu moltes necesitats, i es dir el que un pensa, sent i opina , sense perjudici de dependre a qui ho dius i com ho dius, desde l´anima....."llençar-ho" a un mon virtual i trobar-te que hi ha moltes persones que els intersen les teves opinions , reflexions, poemes....ha de ser fantastic, oi? US FELICITO!!! PER EL VOSTRE CORATJE I LES VOSTRES PARAULES.
Una abraçada

M. J. Verdú ha dit...

T'he deixat un premi al meu blog amb tot el meu afecte

Anònim ha dit...

Hola! se que es extrañeo verme por aqui, pero con tu permiso, comenzaré a venir mas amenudo.
Sigues regando esta bella flor, y cada dia la veo mas hermosa.

Tras tu post, aparecen enlaces con mi propia conciencia, pues yo , cobarde desconocida, no soy capaz de mirar a la cara y exponerle mis escritos a quien reconoce mi mirada.

Jamás dejes de compartir estas pequeñas notitas de felicidad, imaginacion , sueños, lloros.... cn nosotros/as.
Gracias. Gracias de nuevo.

M.TeReSa ha dit...

Hola bonica.
Dons mira, jo crec que es la necessitat que tenim tots de compartir les coses que ens son importants pel motiu que sigui d’aquesta manera ens sentim millor.
En quan al medi, el trobo genial, permet perdre la por a fer-ho en persona, dons una cosa du l’altre, n’estic convençuda.
Com van les minivacances????
Et trobo a faltaaaaaaaa!!!!
petonassossssss

Alma ser ha dit...

Degut a que he tingut unes setmanes una tan roïnes(saluT)he estat un temps sense poder visitar-te però ma posat al dia.Salutacions

Alada ha dit...

Tu entrada es perfecta, para que cada uno explique que hacemos aquí, escribiendo.
De lo que tu has comentado, te diré que el exhibicionismo de nuestro yo en cierto modo es un motivo. Tal vez sea un modo de reafirmarnos, en una sociedad, que no escucha, porque cuando conversas con alguien, no sabes si realmente esta interesado en tus opiniones, o meramente pueden ser actos sociales, los que obliguen a ello.
Se escribe lo que quema, sentimientos de según que momentos. Estados de ánimo, alegrías y penas. Dudas que quieren ser contestadas. Y sobre todo cuando te adentras, buscas lecturas que o bien te enternezcan o que verdaderamente las sientas. Hay de todo y para todos los gustos y estilos. Se puede ir descubriendo poco a poco a las personas.
Te deseo un estupendo domingo.
Una abraçada

AmetS ha dit...

Es cierto, la verdad esque esto a veces puede llegarnos al alma, a mi me encanta pasearme por estos montones de ideas, pensamientos, sueños y deseos personales, me gusta conocer y nose hasta que punto se puede o no llegar a aficionarte ni hasta que punto deben o no impactarte pero al fin y al cabo se trata de algo real no es asi?
Tienes razon a veces la pantalla se hace pequeña y las palabras escasas para aportar lo que tu realmente quieres ofrecer.

Un besazo :)

Praxis ha dit...

Jo crec que es la necessitat que tenim les persones de comunicar-nos i de compartir experiències viscudes, pensaments i sensacions, ja sigui mitjançant escrits o fotografies. Estem en la era del coneixement i tenim la gran sort de poder gaudir d'aquest gran mitja de comunicació que es internet i tenim d'aprofitar-lo!!!

Una Abraçada

horabaixa ha dit...

Hola a tots !!!!

Eternament agraïda per estar aquí. Per dir la vostra.

Però segueixo pensant amb el tamany de la pantalla. Per a mi en la majoria dels casos no es prou gran.

Es una manera d'apropar, però alhora es una manera de veure que la distància és molt gran.

Això crec que d'alguna manera es diu "soledat". I no m'estic possant trascendental, nomès ho dic/escric a manera de reflexió.

Una forta abraçada a tots !!!!!

pluja ha dit...

Hola Horabaixa!
Els límits senpre són difícils de marcar però en aquest cas crec que cadascú mostra el que vol d'ell mateix en aquest espai que ocm molt bé dius és tant petit i gran alhora! Personalment és un espai molt íntim que al mateix temps és totalment públic. No deixa de ser una contradicció! però sóm tant contradictoris els humans...

Pedro M. Martínez ha dit...

Pues salta dentro (hay personas increibles en esta pantalla).