22 de juny, 2008

crema a la foguera

tota classe de mobles i trastos vells
el foc viu, les flames altes.
Salten les espurnes com si fossin llàgrimes.

Mica en mica van cremant
petits trossos de vida
records que eren guardats als fons dels calaixos
al fons de l’ànima.

La vida, a vegades crema
al mig del pit, però no es nota
no surten flames
crema cap a dins.

Només queden les cendres
i el vent, distret, les farà escampar
lluny, molt lluny
i quedarà difuminat……
barrejat amb el fum de tantes altres fogueres
què estan enceses
escoltant l’esclat dels coets
a la nit de Sant Joan

dolors
22 juny 2008

quema en la hoguera, toda clase de muebles y trastos viejos, el fuego intenso, las llamas altas. Saltan chispas a modo de lágrimas. Poco a poco se van quemando, pequeños trozos de vida, recuerdos guardados en el fondo de cajones, al fondo del alma. La vida, a veces, quema, en el centro del pecho, pero no se nota. No salen llamas Quema hacia dentro. Sólo quedan cenizas, que el viento, caprichoso las esparcirá, lejos, muy lejos. Y quedará difuminado..... mezclado con el humo de otras hogueras, que están encendidas, escuchando el estallido de los coetes, en la noche de Sant Joan

13 comentaris:

Striper ha dit...

Records d'infancia prepara la foguera, la coca el xocolata era sant Joan.

aigua ha dit...

El foc purificador...morir per tornar a començar....
Mora la primavera...comença l'estiu.

Etèria ha dit...

Feliç revetlla i que cremi en ella tot allò que no ens agrada, i que neixi d'ella alló que desitjem.

Petons

Anònim ha dit...

… una quemazón que derrite anhelos y sueños
… arrasa con esperanzas y sonrisas
… y unas cuantas lagrimas se esfuman
… y de las cenizas, en épocas santas cruces se aplican
… a recuerdos latentes lejanos nos aferramos
… para respirar con los poros mientras nos ahogamos
… una tabla de salvación… un instante en el tiempo restante
… un abrazo

Anònim ha dit...

Nunca pude quemar recuerdos, ni recorte fotos, ni raje cartas, ni verti al mar regalos, ni los enterre, incluso nunca pude odiar de verdad....
Tus letras me hicieron reflexionar sobre mi persona.. tus letras siempre enseñan.. lo tuyo es MAGIA!
GRacias!

poca luz ha dit...

...bon dia horabaixa

...mañana cansada de cenizas entre brisas de junio.

...por una vez no llevo la contraria y el dia más largo del año se me antoja el dia más largo del año.

...y me alegra que entre tanto fuego no haya ni una sola chispa que pueda con los recuerdos.

...precioso escrito y bellos comentarios.

Un abrazo.

Poliédrica ha dit...

He vist un comentari teu al meu blog.

Em fan il·lusió les visites inesperades.

A mi també se'm fa petita la pantalla, i a vegades, també la ment.

pluja ha dit...

És un text molt bonic horabaixa! M'ha fet emocionar. M'encanten les fogueres però més m'agradaria saber com apagar aquells focs que a vegades ens cremen a dins i que no sabem com ofegar.

Praxis ha dit...

Tarda de melancolia després d'una llarga nit de revetlla... Esperem que el foc intens de la nit hagi cremat tot allò no desitjat.

Una Abraçada

M. J. Verdú ha dit...

Espero que hagis passat una bona Revetlla de Sant Joan. La poesia t'ha quedat preciosa... petons, maca

Odei ha dit...

Hola Horabaixa!

La noche de Sant Joan donde el fuego purificador nos protege de la mala suerte, noche mágica de tradiciones y leyendas...
Noche mágica de rituales y deseos...

Me encanta la nit de Sant Joan!!!

Gracias por tus mensajes, de corazón...

Un petó

Alada ha dit...

Ens reunim amb amics per festejar i donar-li la benvinguda l'estiu. Plens d'ilusio en una nit magica i es purificada per el foc.
Entranyable escrit
petonets en cantitat

M.TeReSa ha dit...

Cremem records vells per renovar-los, així d’aquesta manera perdurem.
Molt maco el que dius i saps que? no es tan dolent cremar la vida, això vol dir renovar records i vivències per anar endavant.
Un petonassssssss, ens veiem dema.